NO SÉ QUE POSAR-ME!

Hola a tots i a totes!


Em dic Silvia, i amb el permís de la Mònica i de la Marina, de tant en tant em veureu per aquí per parlar de moda. M'encanta la roba, la moda i tot el que hi té relació (com a afició, que quedi clar). Avui, com a presentació, us vull ensenyar dos looks que he creat. Si cliqueu damunt de la imatge, anireu directament a la web on podeu saber les marques i els preus dels articles que he escollit. Aquests articles són orientatius, ja que alguns tenen uns preus que no estàn a l'abast de tothom. Només  és per a que us feu una idea, ja em direu que us semblen!

El primer és un look casual per al dia a dia. Estic buscant unes botes de motorista d'aquest estil, així que si en trobeu aviseu-me!
casual look



El segon és un look de festa. M'encanta la combinació del vermell, el daurat i el negre.
Night Look


M'encantaria tenir aquesta roba a l'armari!


Fins aviat, 




Silvia 

ELS DILLUNS NECESSITEN MÚSICA

Avui us presento a Gotye. Últimament sento molt a parlar d'aquest cantant a les webs extrangeres. A mi em recorda una mica al Sting. Coses meves. 
Aquí encara no és massa conegut però si seguiu sèries americanes, no és dificil que sentiu alguna de les seves cançons de fons. Ja us dic, està de moda. 

Aquesta és la primera cançó que vaig sentir d'ell.  És d'aquestes que escoltes sense voler i que se't va enganxant fins que t'agrada. La veritat és que el vídeo és força original.  Després d'aquesta, van arribar les altres. En resum, un disc original amb una vídeos molt treballats.
Us deixo tres temes ben diferents del seu últim disc "Making mirrors". Que ho disfruteu!







Mònica

MÉS MACARONS

Aquesta setmana vaig escapar-me a Les plaisirs de Marie Antoinette, una petita botiga de macarons i cafeteria de Barcelona. Tenen un mostrador ple de macarons de diferents mides, colors i gustos. Es poden comprar per emportar o regalar, o es poden menjar asseguts en una de les tauletes que tenen al fons de la botiga, acompanyat d’un cafè, com jo vaig fer. N’hi ha de dues mides i dos preus. Els macarons no son un plaer massa econòmic, i cadascun  val una mica més d’un euro (la mida petita…). Sí, ja veieu, no es un caprici barat… però s’han de provar!

Us deixo les fotos que hi vaig fer i l’adreça. També us ensenyo la targeta que em van donar i que ja tinc al meu àlbum de targetes!.









Fins aviat!

Marina

AVENTURES A L'IKEA




Hola a tots de nou! M'havia fet il·lusions de que a hores d'ara ja hauria acabat amb les reformes de casa... jaja, què innocent que sóc!  Avui us explicaré les meves aventures a l'Ikea de Saragossa (així en català, perquè em dóna la gana) per si tenieu pensat fer mai alguna compra, així us ho repenseu i CANVIEU de destinació. 

El tema és que fa dues setmanes vam decidir anar a l'Ikea a comprar el nou armari per l'habitació. Vam veure que, ja que havíem de contractar el transport,  ens sortia més a compte anar al de Saragossa que és el que està més a prop de Lleida. 

La primera aventura va ser trobar-lo, perquè les indicacions de la web són més aviat escasses, però bueno, a part d'això l'experiència va ser positiva. 

Ara comença la odissea. Els de l'empresa de transport ens van comentar que ens l'entregarien aquell mateix dimecres (dia 18) i que ens trucarien abans. A tu et van trucar? Ja, igual que a mi. Jo vaig haver de trucar al seu número 902 (què macos eh?) i em van assegurar que l'ordre estava donada pel dia 25 i que ens trucarien una hora abans. Ajà. 

Ahir dia 25, els de l'empresa de transport es van presentar a casa sense avisar i mentre descarregaven els mobles, una peça els va relliscar de les mans i es va trencar. Crash! Llavors, tinc mig armari muntat. Els dos muntadors es van disculpar mil cops i ens van assegurar que havien fet de nou la comanda i que "entre hoy y mañana" ens trucarien des de l'Ikea. A tu t'han trucat? Ja, a mi tampoc. 

Així que avui dia 26, he decidit trucar de nou al fantàstic 902 on el meu futur-àmic-transportista (perquè aviat serem amics) m'ha comentat: 
1- Que no tenien cap notícia de la trencadissa
2- Que  no havien fet cap comanda però que ell ja la feia (una mica com si em fes un favor)
3- Que ens ho enviaran en la propera tanda, però que abans em trucaran (si et truquen a tu avisa'm!)

I aquí estem, amb la roba repartida per tota la casa, un armari a mig muntar i una mala llet d'un parell de $&/%/. 
Per cert, segons el que ens van dir els transportistes, es veu que els hi descompten directament de la nòmina a ells tot el material que es trenca, que no hi ha cap tipus d'assegurança i que cada més tenen alguna retallada en el sou. Ajà.

Segons el vídeo d'Ikea, "tenéis derecho a dormir tranquil·los" . Ja, ja, ja.
Ja us explicaré la continuació de la història, espero que amb un final feliç.


Fins aviat,
Mònica



ORDENAR TARGETES AMB WASHI TAPE

Quan vaig a un restaurant, alguna empresa o botiga, m’agrada endur-me targetes de publicitat que donen als clients. Amb el temps, en tenia moltes d’acumulades guardades dins d’una caixa. Ja fa temps que donava voltes a com organitzar-les.

Aquesta setmana se’m va acudir una manera de ficar-hi ordre. Només he necessitat una llibreta d’espiral de fulls blancs, les targetes i la Washi Tape.

Com podeu veure a les fotos, he anat enganxant les targetes a la llibreta amb la Washi Tape, unes quantes a cada full. Amb la cinta queda bonic, es poden combinar molts colors i és fàcil d’enganxar i desenganxar si convé. D’aquesta manera, les tindré organitzades i serà fàcil trobar qualsevol cosa que hi busqui.





Marina

ELS DILLUNS NECESSITEN MÚSICA

Ei, és dilluns! Avui us porto tres cançons amb diferents ritmes, així podeu escollir segons el vostre humor. 

La primera, una cançó tranquil·leta i molt maca  pels que us vulgueu relaxar...


Pels que necessiteu una cançó divertida,  amb  ritme i marxeta, i ja de pas fer classes de ball...


Pels que no en teniu prou i necessiteu encara més ritme...


Bon Dilluns i bona setmana!

Mònica


REFORMES

Bon dia! Per fi és dissabte. Ja us he dit que estic fent reformes a casa. Encara no he acabat però sembla que començo a veure la llum.  Concretament estem reformant el dormitori més gran del pis. Ja hem posar el terra, hem tret tots els mobles vells (fins ahir encara teníem l'armari, un trasto), hem pintat les parets i hem fet l'excursió a la botiga de mobles (Ikea forever). Ara només ens queda fer els últims retocs de la pintura i esperar  a que ens portin els mobles dimecres. Bueno, després quedarà reorganitzar tota la casa i endreçar-la perquè ara sembla una parada del mercat.  Com no he acabat i no us puc ensenyar fotos, he pensat ensenyar-vos una mica la idea que tinc i amb què m'he inspirat. Bàsicament turquesa, blanc i negre.

 via

House of Turquoise: Beautiful and Bold Bedroom
via




Bon cap de setmana, 

 Mònica

VIATGE EN EL TEMPS

Ei, com porteu la setmana? Jo continuo amb el meu ritme estressant de feina i reformes a casa, vull que sigui febrer ja! Però com no tinc màquina del temps, m'ho hauré de prendre amb filosofia... I parlant de màquines del temps, avui us en porto una en forma de vídeo. Us imagineu com era la Barcelona de fa 100 anys? Doncs amb moltes bicicletes, vestits elegants i barrets! I si no us ho creieu, mireu, mireu... 



Igual que ara eh?


Fins aviat,


Mònica

LES CUPAKES DE L'ELI

El dia 1 de l’any que ha començat va ser l’aniversari d'una de les meves companyes de feina. Per molts anys Eli!!!!!!
Ahir ens va portar aquestes cupcakes taaaan bones! La capa de sota és broix amb colorant vermell i la de sobre es una barreja feta amb mascarpone. Mmmm!




Si voleu saber com es fan mireu el vídeo.

Font: You Tube

Marina

ELS DILLUNS NECESSITEN MÚSICA


Com ha anat el cap de setmana? Jo porto uns dies força estressants a la feina i a sobre estic fent reformes a casa així que necessito  música tranquil·la com la que us porto avui.


No sé si coneixeu la música de Lana del rey. Jo fa temps que sentia el nom però m'havia fet la idea que pel nom  devia ser una cantant d'estil llatí. Prejudicis. Jutgeu vosaltres mateixos. Des de llavors la cançó Video Games  ha sonat sense parar a casa meva. Té una veu i un estil força personal. Us deixo un vídeo i una petita llista de reproducció.







Bon dilluns!


Mònica

ELS JOCS DE LA FAM (THE HUNGER GAMES)

Hola! Avui us parlaré de llibres. Alguns que em coneixeu sabeu que sóc una devoradora de llibres. Cada dia llegeixo abans d'anar a dormir, quan viatjo, quan puc. Llegeixo tot el que em cau a les mans. Acostumen a ser lectures que em permeten desconnectar de la rutina i que no tenen res a veure amb la meva feina. Les meves lectures van des de Haruki Murakami a Marian Keyes, passant per les germanes Bronte, Milan Kundera o Stephenie Meyer (si, si, la de "Crepúsculo") Veieu? Zero criteri. 

Un cop aclarit que no sóc cap especialista en llibres us parlaré d'una trilogia que m'ha encantat.  Es tracta de la saga "Els jocs de la fam" (The Hunger Games) de Suzzanne Collins. 


font 

Els llibres es situen en un món postapocalíptic on un govern anomenat el Capitoli domina Panem (antiga Amèrica del Nord).  Per celebrar la victòria del Capitoli sobre la resta de districtes, anualment es seleccionen un noi i una noia de cada districte que són obligats a participar en un programa televisiu on només pot quedar un supervivent. No explico més, només dir-vos que tot i l'argument, no és un llibre violent i que el vaig llegir en dos dies. 

I si en voleu més, que sapigueu que el mes de març estrenen la pel·lícula, no puc esperar!!
Aquí us deixo el trailer.



Em recomaneu algun llibre?

Mònica






FINESTRA PER LES TAULES DE LA BODA

Bona nit a tothom!


Avui ha sigut un dia llarg, però ara ja ha arribat el relax. Em ve de gust explicar-vos un altre preparatiu de la nostra boda. La veritat és que fa poc més de quatre mesos de la boda, però sembla ha hagi passat més, deu ser l’hivern, potser el fred fa que l’agost quedi molt endarrere.
Us parlaré de com vam escriure els noms dels invitats en els vidres d’una finestra restaurada per nosaltres, per a que tots els nostres amics i familiars poguessin veure en quines taules s’havien d’asseure.
Malauradament no tinc fotos del procés, però us ho explicaré. Vam agafar la finestra que veieu a les fotografies per a ficar-hi els noms, però no us penseu pas que la finestra era així al principi! De fet aquesta finestra va estar molts i molts anys al menjador de casa dels meus pares, des de que es van fer la casa fa més de 35 anys.
Fa uns anys la van treure per ficar-ne una de nova i aquesta es va quedar al pati de baix. Per sort i per casualitat, durant tot aquest temps els meus pares la tenien guardada. L’havien deixat apartada, esperant el seu sacrifici cap a les escombraries o cap a alguna foguera. Quan se’m va acudir la idea no recordava pas que els meus pares tenien aquesta finestra, i un dia, comentant el que tenia al cap, em van dir que tenien aquesta al pati. Corrent, vaig anar a veure-la. Tenia moltes possibilitats, era justament el que estava buscant, però caldria molt treball per a deixar-la com l’havia imaginat.


Una finestra d’aquestes característiques gairebé ja no es fabrica. De fet, la va fer artesanalment el fuster del meu poble, que ja fa anys que ens va deixar, malgrat el recordem a casa de tant en tant perquè era una dolçor de persona. Bé, doncs cada vidre estava agafat a la finestra mitjançant unes fustes bisellades a cada costat, fent com un marc per cada vidre. És clar, amb l’ajuda del meu pare, vam haver de desmuntar cada quadre, amb compte i procurant que res es trenqués. Els vidres eren força peculiars, tenien un gravat uniforme que els feia glaçats, i a més eren de colors, combinaven el vermell i el groc. Jo tenia clar que els volia totalment transparents i llisos. Els nous vidres també havien de ser força prims, tal i com eren els antics, per a cabre exactament als forats.
Amb els vidres fora, vaig començar a treballar la fusta, de tota la finestra i totes i cadascuna de les fustes. En concret hi havia 15 espais, 15 vidres, i a cada vidre 4 fustes que l’aguantaven fent el marc que us comentava.
Bé, el primer de tot va ser polir tota la fusta, amb una polidora elèctrica que ho va fer força més fàcil. Després s’ha de netejar bé per a que no hi quedi pols ni restes del treball de la polidora. Un cop fet això es pot pintar. Nosaltres la vam pintar blanca. Un cop pintada i seca la pintura, ho vaig tornar a polir per a fer l’efecte decapat que podeu veure a les fotos. Després vam col·locar els nous vidres amb paciència i delicadesa.
Després venia un pas important, escriure els noms dels convidats. Això ho vam fer quan ho vam tenir ja tot lligat, quan sabíem com estarien asseguts. Vam utilitzar un rodolador especial per a escriure sobre vidre. Vam veure que si ens equivocàvem costava molt i molt treure el que havíem escrit, fins que la meva mare va tenir la idea d’utilitzar una rasqueta especial per a vidre, la que fan servir els pintors per a treure taques dels vidres. Amb aquell instrument tot va ser molt més fàcil! Per escriure els noms ens va ajudar la Gemma, la meva germana, qui te la lletra més maca de tots. Ja veieu que tothom hi va aportar alguna cosa a aquest projecte!



I la casualitat o la sort també van fer que tinguéssim tantes taules com vidres, és a dir, 15! Perfecte!.
La veritat és que va quedar molt i molt bé, fins i tot encara avui quan ho explico els invitats em diuen que pensaven que era part de l’attrezzo del restaurant, i nosaltres diem que no! Que la feina va ser nostra! I amb molt de gust.
Sí, porta feina, però aquestes coses fan il·lusió.

Bona nit!

Marina

WASHI TAPE O MASKING TAPE

Tenia pendent parlar-vos de la Washi Tape o Masking Tape. És un article d’aquells tan simples però alhora originals, que penses que com pot ser que no s’hagués fabricat abans.


Es tracta d’una cinta adherent tipus celo, però amb la peculiaritat que per la cara que no enganxa està decorada amb diferents dibuixos i motius. D’aquesta manera, alhora que enganxes qualsevol cosa, hi dones un toc alegre i diferent.

Aquest tipus de cinta no l’havíem vist per aquí, però poc a poc s’està coneixent i està agradant molt. La veritat és que dona joc i ofereix un munt de possibilitats. Jo ja l’he fet servir aquestes festes nadalenques, com vaig fer al sobre de l’amic invisible. Però hi ha infinitat de possibilitats amb la Washi Tape, fins i tot es poden decorar les parets!

Al blog allwashitape.blogspot.com hi podreu veure alguns exemples de què podeu fer amb aquesta cinta tan especial, i a més en podreu comprar online.
Jo n’he trobat a Barcelona ciutat, en una tenda de Scrapbooking. Si voleu l’adreça no dubteu a preguntar-m’ho.

I clicant aquí podreu anar directament a la web oficial de Washi Tape.
Us deixo unes imatges per a que aneu fent boca.



 Imatges de allwashitape.blogspot.com

Fins aviat!
Marina

ELS DILLUNS NECESSITEN MÚSICA

Bon dia!!  Va, avui una en català.


Feliç segon dilluns de l'any!


Mònica

PASTISSETS DE XOCOLATA I PLÀTAN


Aquest Nadal vaig fer uns pastissets de xocolata i plàtan. Se’m va ocórrer mirant per Internet. Feien servir quadradets de pasta de full i a dins hi posaven un bombó. Jo vaig pensar fer una modificació, i és posar-hi xocolata de fondre i plàtan a dins, en lloc del bombó. M’encanta la barreja de plàtan i xocolata!
El primer cop que ho vaig fer, vaig posar dins els farcellets peces senceres de xocolata i plàtan, però no anava gaire bé perquè les peces, al ser sòlides, donaven una forma al farcellet que jo no volia. Després vaig pensar que seria millor desfer la xocolata i batre el plàtan per a fer-ne crema i així poder ficar-los amb mànegues pastisseres dins el farcellet. Això si que va funcionar, i van sortir molt bé.
L’única contrarietat que penso que te la pasta de full, és que les coses recent fetes són boníssimes, però al cap d’unes hores, la pasta s’estova i deixa de ser cruixent.

Si us engresqueu a fer-los sapigueu que necessiteu:

-Pasta de full (la trobareu congelada a la majoria de supermercats). Dins la caixa hi solen haver dues làmines plegades. Jo vaig utilitzar les dues i em van sortir uns 35-40 farcellets.
-Farina (només la necessària per a poder estendre la massa amb un corró i que no se us enganxi la massa a la superfície on l’estigueu treballant.
-Xocolata de fondre, unes quatre o cinc barretes.
-Plàtans, dos. Ni molt madurs ni molt verds.
-Un ou
-Gelatina pastissera de poma o melmelada de préssec.

En primer lloc desfeu la xocolata al bany maria o al microones, lentament, sense que es cremi. Després bateu els plàtans amb una màquina de fer batuts o una picadora fins que quedi com una crema sense grumolls. Si queden grumolls obstruiran la boca de la mànega pastissera.

Esteneu la massa amb el corró per a fer-la més fina, el gruix ha d’anar al vostre gust. Abans d’estendre la massa empolvoreu farina sobre el marbre per tal que no se us enganxi, i també empolvoreu-ne sobre la superfície del corró.
Talleu quadrets a com els de la imatge i amb les mànegues pastisseres (aquestes són improvisades ;) ) aneu ficant-hi al centre la xocolata i el plàtan que prèviament haureu desfet i batut.


Amb cura tanqueu els farcellets com vaig fer jo a la foto, la pasta s’enganxa fàcilment amb una mica de pressió.

Bateu l’ou i pinteu els farcellets per la part superior.

Poseu-los al forn a uns 200 graus fins que es tornin rossets. Si la massa és massa fina o heu ficat massa plàtan i xocolata, segurament els farcellets s’obriran per algun punt i sortirà una mica de xocolata. No passa res, són bons igual!!
Finalment un cop tebis o freds, podeu fer-hi una capa de gelatina pastissera o de melmelada triturada, això hi dona un toc professional ja que els fa brillar!.



Mmmmmm! Bon profit!!
Marina

MACARONS

Foto de Pugly Pixel

Si, si, macarons. No m'he deixat cap R.  Els macarons són aquestes galetes d'origen francès fetes amb clara d'ou, atmella i sucre com a base. N'hi ha de diferents colors i sabors. Últimament han arribat a les meves mans de diferents formes. La meva mare va anar de viatge a Brussel·les i en va portar i la meva cosina també n'ha portat aquests Nadals comprades al Corte Inglés (no recordo la marca però estaven boníssimes, ja preguntaré). Si després de veure la foto no teniu ganes de provar-ho, només us queda veure el vídeo de la recepta. És espectacular...



He avisat ;-p


Per cert, ahir vam quedar amb la Marina, suposo que aviat veureu fotos!


Fins aviat, 
Mònica

NIT DE REIS

Il·lustració de Mònica Carretero

Ei, que avui venen els reis! Us heu portat bé? A casa nostra som més del pare Noel (això de que vingui abans fa que guanyi punts). Tot i això, els reis també tenen el seu encant, amb el tema de cavalgades i el tortell, nyam!

Bueno a part d'això, avui també és un dia especial perquè és l'aniversari de la meva mare, així que per seguir amb la tradició, FELICITATS MAMA!!!

Per cert, demà hem quedat amb la Marina, així que segurament algun canvi notareu pel blog. 

Bona nit de reis i que us portin molt regalets (i una mica de carbó)

Mònica

L'EQUIP PETIT

Fa uns mesos vaig ensopegar amb aquest video i em va encantar per senzill, tendre i original. Un equip que no marca ni un gol, però motivació no els hi falta.  Un cop més els petits de la casa en donen lliçons, boníssim!



Bon dimecres!! 
Mònica

AMSTERDAM


La setmana passada vaig anar de viatge a Amsterdam amb la meva parella. Ens agrada fer escapades curtes sempre que podem  i tot i que diuen que Amsterdam és una ciutat que s'ha de veure per pimavera, també té el seu encant plena de llums de Nadal. L'únic inconvenient de viatjar per aquestes dates és el fred, però els que vivim a Lleida ja estem acostumats a les baixes temperatures i a dies sense veure el sol.

Aquesta sóc jo ;-P
Si, si, també va sortir el sol!!
Vam fer una ruta amb barca pels canals. És força recomanable per veure la ciutat des d'una altra perspectiva i conéixer una mica la seva història.
Com a altres ciutats del nord d'Europa, els carrers i els establiments estaven plens de decoracions nadalenques i no podia faltar un parc de Nadal amb la seva pista de patinatge sobre gel.
Amsterdam és una ciutat maca i turística, em recorda molt a Barcelona per l'ambient i la gentada que hi havia pel centre, semblaven les Rambles!!!  Tot i això, un cop t'allunyes dels carrers principals, pots recuperar la calma i passejar tranquil·lament i disfrutar del paissatge (sempre pendent de les bicicletes i els tramvies,  n'està ple!)

Si no coneixeu la ciutat i teniu uns dies per fer una escapada, no ho dubteu!


Ara toca gaudir d'uns dies a caseta, que ja hi ha ganes...

Salut, 

Mònica



FELICITATS!!!

Avui és l'aniversari del nostre amic Francesc, també conegut com Pont, Pontsio, Simon o Cesc. 


El nostre Humphrey particular avui fa 33 anyets!!! Així que si el veieu feliciteu-lo i canteu-li una cançó, estireu-li les orelles, feu-li pessigolles o algo. També li podeu deixar un comentari que segur que el llegirà. 

Per cert, si voleu veure més fotos d'ell aquí en teniu.

MOLTES FELICITATS MACARRÓ!!!

I una abraçada, 

Marina i Mònica


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...