ELS DILLUNS NECESSITEN MÚSICA

Bon dia!

Fa dies que no apareixem per aquí i la veritat és que no sé quan ho tornarem a fer o quin és el futur d'aquest blog en aquests moments. Tan la Marina com jo estem bé, no patiu, però amb mil coses al cap i poc temps i poques ganes d'escriure així que no sé molt bé si aquesta parada serà temporal o definitiva... Disculpeu-nos i ja us anirem informant.

Personalment, per posar-vos al dia, jo ja estic de 34 setmanes, amb moltes ganes de veure-li la cara al petit i em trobo perfecta a nivell de salut. Però també estic en un moment de canvis, amb moltes decisions per prendre i també molta incertesa, així que tinc el cap força distret.

Però hi ha coses que no canvien i sempre em queda temps per la música. De fet avui volia compartir amb vosaltres tres cançons que no paro d'escoltar.

La primera, aquesta preciosa versió de Sucré de la cançó "You and Me"
 

La segona, aquesta de Nick Mulvey "Fever to the Form"



La tercera aquesta de Basia Bulat "Tall tall shadow" (de fet el disc sencer és genial)



Fins aviat (espero), 

Mònica

ELS DILLUNS NECESSITEN MÚSICA

Bon dia! Per fi estem al febrer i jo ja estic de set mesos! Aquestes setmanes són ben curioses i reflexives per mi, sobretot pel que fa al concepte de temps. Per exemple, el divendres vaig tornar després de quasi 10 anys a la universitat on vaig estudiar. Aquest cop per fer una coordinació amb un departament, ja no com a estudiant sinó com a professional, i embarassada! Passar pels mateixos escenaris, en unes circumstàncies tan diferents (cap a millor és clar) de quan els vaig deixar, veure com canvien les coses, amics que ja no hi són... I sembla que només fa dos dies, tant hem canviat? Sona una mica melancòlic tot plegat però també optimista, i és que estic ben feliç de ser on sóc.

I després al vespre, vaig anar a una representació que feien les companyes de dansa del ventre, aquest cop jo només com a expectadora. També una mica extrany aquest canvi de perspectiva, acostumada a estar sempre de l'altre costat, patint els nervis de l'escenari i el cansament dels assajos. Però de nou, contenta amb el canvi i amb les circumstàncies actuals, sentint al petit que ballava dins la panxa.

Qui sap que ens depara la vida oi? Així que a gaudir del moment. 

I ara, una mica de música.

The Acorn - Dents

I can see your years in my reflection
dents and cracks embedded in my skin
they will bloom in fireworks and fury
for all the times I didn't let you in

as i make my way through your convictions
let me pick the best fruit from your treee
and all the miles that we have put between us
have been filled with loving blisters and sour truths
one by one the seasons change you
maybe once but not for all
time can't paint the picture for you
dying leaves need time to fall

let me be the one you're running to
one by one the seasons change you
maybe once but not for all
time can't paint the picture for you
dying leaves need time to fall

Mònica