ELS IMPRESCINDIBLES DE PARIS

Us porto més fotos de Paris. Estic traient força suc d'aquest viatge, no us podeu queixar de tota la info que us poso ;)

 

He titulat aquest post com a "Els imprescindibles de Paris" perquè és un llistat de coses que m'entusiasmen d'aquesta ciutat. Segurament n'hi ha moltes més d'imprescindibles, però aquestes són les meves.

 

1: Les terrasses dels cafès. Podeu anar a la que més us agradi, a la més cara o la més barata, però no deixeu de passar una estona en una de les típiques tauletes rodones dels cafès de Paris. Sempre hi ha ambient i la vida parisenca hi és molt present.

 

 

2: Els carrers poc turístics. Si aneu a visitar una zona en concret, si us plau, desvieu-vos de la ruta marcada per agències turístiques i exploreu els voltants. A veure, no us dic que feu les coses sense coneixement... informeu-vos pel vostre compte primer i feu alguna ruta alternativa. segur que valdrà la pena, i podreu trobar joies com aquesta nena i la seva mare, pintant amb guixos al mig del carrer.

 

3. Cafe Creme. Aquest cafè és tant maco i agardable que l'he qualificat com a imprescindible. És conegut per les hamburgueses que són bones i estan bé de preu per ser a Paris. Jo, em vaig beure una xocolata a mitja tarda i la vaig trobar boníssima.

4: Torre Eiffel. Evident imprescindible de París. Si voleu un consell que considero força útil, compreu les entrades anticipadament per Internet. Us podeu estalviar ben bé un parell d'hores de cua. I tingueu en compte que si pugeu, estareu dalt de la torre, però no la veureu... ;)

Per cert, tota la rodalia de la Torre està infestada de gent que demana diners fent veure que la donació és per una bona causa, però en realitat és per a ells. T'ensenyen un paper i et demanen la voluntat, però si aquesta voluntat no els hi sembla prou te'n demanen més i de mala manera... També als jardins del voltant vam veure algun personatge sospitós que deixava una motxilla a prop de la gent que seia a la gespa i feia veure que saludava a algú d'alluny i marxava deixant la motxilla...bé, coses estranyes...
Realment vaig trobar vergonyós que permetin aquesta mena situacions que violenten als turistes!

 

5: El Sacre Cour: Tant el Sagrat Cor com el barri de Montmatre és un imprescindible, carismàtic i encantador, però un altre cop us dic que intenteu fugir dels llocs turístics! 

  

5: El Moulin Rouge. Entrar-hi o no és elecció vostra. Jo no hi he entrat però veure'l des de fora ja em porta al cap moments del passat que m'encanta recordar. Sobretot m'agrada mirar l'edifici de la foto, que està just davant, on vivia el Christian, i des d'on s'imaginava tenir l'amor de la Satine.

 

 

6: Repetto. Paris i el ballet... Retpetto és la tenda on les ballarines de Paris somien comprar-se les sabates de ball, i la resta de mortals somien comprar-s'hi unes ballarines...Aquesta botiga és un lloc màgic i especial. Encara que no hagueu de comprar entreu-hi sense por i toqueu les meravelloses ballarines que hi ha, com n'arriben de ser de suaus i còmodes! això sí, caríssimes!!! :(

 

 

I això és tot de moment...

 

Au revoir!!

 

  

 

Marina

UNA ESCAPADA AL DELTA

Fa un parell de caps de setmana vam estar al Delta de l’Ebre. Era el primer cop que hi anava, i és una llàstima perquè Lleida està relativament a prop d’aquella terra i tenia aquesta assignatura pendent, fer-hi una escapada. Potser una de les coses que més sorprèn és l’extensió del territori, tant pla que la vista es pot perdre en el cel, a nivell del mar però terra endins. En aquesta època el paisatge té un color espectacular, comença la recollida de l’arròs i els camps es veuen pentinats amb les ratlles que hi ha deixat la maquinària al passar. Les casetes entre el verd i els pagesos treballant-hi...tot té un quelcom de tranquil·litat que et fa pensar que potser estàs en un altre món, tant proper i llunyà al mateix temps.

Les platges del Delta són una altra meravella del territori. A poca estona de la massificació de Cambrils, podeu trobar platges llargues, amples, i boniques, plenes de petxines i de dunes amb vegetació autòctona protegida.

Les meves recomanacions són que hi aneu amb la intenció d’estar relaxats, que gaudiu de l’entorn, que feu alguna activitat al Delta i que us mengeu un bon arròs.

I això és el que vam fer nosaltres. Us recomanaré una activitat i dos restaurants per a que escolliu on menjar bé.

A mig matí vam anar per la T340 en direcció Riumar fins trobar el riu Ebre, allà veureu unes botiguetes per fer unes compres força turístiques (jo hi vaig comprar bitllets de La Grossa, espero que em toqui...!) i uns restaurants plens de gent. Aquí podreu dinar si voleu o agafar un vaixell que us portarà amb altres turistes fins la desembocadura de l’Ebre.

Jo us recomano que seguiu amb el cotxe cap a l’esquerra, vorejant el riu fins al punt que podeu veure al mapa que us poso, marcat amb una A. Allà hi ha una sèrie de cabanetes col·locades a la vora mateix de l’aigua. En aquestes cabanetes lloguen llanxes motores per a gent amb o sense carnet, per tant si voleu, podreu llogar una llanxa sense problemes i endinsar-vos vosaltres mateixos al riu fins la desembocadura. Si, no cal que tingueu carnet, ni us portarà cap altra persona! Està bé oi? Fins i tot jo vaig conduir! Va ser molt xulo!

Podeu escollir qualsevol de les cabanetes, de fet jo no vaig comparar massa els preus, però sí que se que més o menys totes valien el mateix. Nosaltres vam llogar dues llanxes a Housing & Fishing, i vam pujar tres persones a cada llanxa. A Housing & Fishing són grans aficionats de la pesca, i ens van tractar molt bé.

Vam llogar les llanxes durant una hora, temps per anar fins a la desembocadura, endinsar-nos una mica al mar (estava molt calmat) i fer algunes tombarelles amunt i avall... molt divertit!!

El mateix Julio, responsable de Housing & Fishing ens va recomanar dos llocs on anar a dinar. Un d’ells és Mas de Nuri (marcat al mapa amb una D). El Julio ens va explicar que el restaurant original és un del que trobareu a la zona turística (Casa Nuri, marcat al mapa amb una B) però que amb el temps la família va obrir el Mas de Nuri, per a fer menjars més elaborats. Es veu que hi fan unes calderetes de marisc amb arròs caldós que són delicioses. L’altra opció es anar a la Paca (marcat al mapa amb una C). Aquest bar restaurant és famós per les seves paelles, i els hi han donat premis i tot. Nosaltres hi vam anar entre setmana, suposo que per això estava molt tranquil. La paella boníssima i un bon tracte d’allò més casolà.

Amb la panxa ben plena podeu anar a passejar pels voltants, a veure els arrossars.

Us poso uns mapes per a que localitzeu el lloc fàcilment.

No us perdeu el Delta, és preciós!

Marina

LE MARAIS, PARÍS

Bon dia! avui us vull parlar del barri de Le Marais (París). Podríem dir que és el barri de moda de la ciutat, semblant al que és ara el Born a Barcelona. Conservant l'estètica dels edificis parisencs, és un conjunt de carrers plens de vida, de gent a la última, de botigues estranyes i curioses, de tallers on es fabriquen coses impossibles i art urbà.

Tot i que hi ha carrers principals més concorreguts, us aconsello que us endinseu en els carrerons més despoblats i investigueu, segur que trobareu sorpreses agradables.

Com per exemple aquesta botiga de rajoles! Carelages du Marais. Em van recordar a les rajoles dels antics pisos modernistes de l'Eixample de Barcelona. Em consta que són caríssimes i difícils de trobar, de fet a Barcelona mai n'he vist cap (evidentment no vol dir que no n'hi hagi...).

També per casualitat vam ensopegar amb Matèrie Première, una petita tenda de pedreria i complements per a fabricar els nostres propis complements. Hi vaig comprar algunes peces que no tinc vistes a les botigues de per aquí, m'encanta trobar coses diferents, que no estem acostumats a veure perquè no ens arriben!  :(

Quan aneu a Le Marais no us podeu perdre la Place des Vosges. És la plaça més antiga de París i és realment bonica. Hi viu la gent més adinerada de la ciutat i també és famosa perquè hi van viure Victor Hugo y el Cardenal Richelieu. Quan hi vam anar plovia una mica i ens vam aixoplugar al Cafe Hugo, on vam prendre un deliciós cafè amb llet a la barra del fons.

I és clar, passejant trobes curiositats arreu, com les decoracions a les senyals de tràfic com les que podeu veure a les fotos, o aquesta botiga, que em va cridar l'atenció per el nom que té: Finguer in the nose (Dit al nas)...

Per últim explicar-vos que parlant amb la Fabie, em vaig adonar que la societat francesa és molt més classista que la nostra. Algunes coses que vam comentar em van deixar ben parada. Les classes socials a París estan molt diferenciades i la vida d'una persona jove allà també és molt complicada. La ciutat és realment cara, i sembla que estigui feta només per a la gent amb molts diners. Aquest descontentament de la gent francesa de classe mitjana està al carrer. Fins i tot la Fabie ens va dir que ara a França hi ha una cançó que està tenint molt èxit i que és una paròdia d'aquesta forma de vida classista de la ciutat. És diu Ça M'énerve, és de Helmut Fritz i explica com és de difícil viure en un lloc on només importa la jet set...



Marina

NOTRE DAME I ELS VOLTANTS

Ohhh...París! Us vull ensenyar una altra ruta que vam fer aquest setembre mentre vam ser a la gran ciutat francesa. Al matí havíem anat a veure la Torre Eiffel des de la base. Si a més de veure-la hi voleu pujar, us recomano que compreu les entrades anticipades per Internet. Us donaran una hora d'entrada i us estalviareu hores de cua.

Després de la Torre, vam anar a passejar per Notre Dame i els voltants: Saint Germain, la Íle de la Cité i la Íle Saint-Louis. Com us vaig dir a l'altre post sobre París, el temps de durada de la ruta depèn de cadascú, de les voltes que feu sobre la ruta inicial, de les botigues, galeries o edificis que visiteu durant la caminada.

En primer lloc, us recomano que us perdeu per els carrers de la Ílle de la Cité i que entreu a la Sainte-Chapelle. Tot i que s'ha de pagar entrada val la pena. Recordo que el primer cop que vam anar a París hi vam entrar casi per casualitat i és un dels records més bonics que tenim de la ciutat. No us poso cap foto perquè les que he trobat no hi fan justícia, i és molt millor que hi aneu sense saber què us trobareu, com nosaltres. Ah, sobretot pugeu al primer pis!

Després creueu el Sena i perdeu-vos per Saint Germain (per la zona que us marco al mapa) i passegeu!. Com que era l'hora de dinar quan nosaltres hi vam arribar, vam buscar algun lloc que no fos car, així que finalment vam trobar un petit restaurant de creps, entrepans calents, brioxeria...: es Delices du Fournil, tot servit per un personal molt i molt amable, i a un preu més que raonable. Per 8 euros vam menjar paninis calents variats, unes crepes delicioses fetes al moment, beguda i cafè. Un preu excel.lent per ser París!

Després de dinar, vam tornar a creuar el Sena en direcció a Notre Dame, pel Pont de L'Archêveché.

Com podeu veure a les fotos, durant anys, la gent que ha passat pel pont hi han anat posant candaus, de tal manera que ja ni es veu la barana i s'han d'enganxar els uns amb els altres. És curiós veure com n'hi ha de fa força anys...

 

Després vam caminar pel costat de Notre Dame. Vam entrar a la basílica, s'hi estava fent missa en aquell moment. Entrar-hi és gratuït. Si voleu pujar a les torres, si que haureu de pagar.

Un cop fora vam caminar un altre cop fins darrera de Notre Dame, per l'altra banda fins a creuar el Sena per el Pont Saint-Louis. Just després de creuar trobareu el restaurant Le Flore en L'ille, on venen uns gelats exquisits, els Berthillon.

I amb el gelat a les mans, vam anar cap a la riba del Sena, a descansar i veure la posta de sol... ja us podeu imaginar, s'hi estava tant bé!
Molts parisencs i parisenques es reuneixen a la riba del Sena al vespre, porten una mica de menjar i vi i fan picnic mentre el sol es pon.

Finalment vam enfilar pel carrer Regrattier fins a l'encreuament amb Quai de Bourbon. Just en aquest encreuament hi ha la inscripció de la fotografia que segueix: RUE DE LA FEMME SANS TESTE, i l'estàtua que no he fotografiat..., però que es veu una mica a la foto. Algú sap perquè hi ha aquesta inscripció i a què es refereix?

 

Bé, us deixo el mapa de la ruta. Si teniu qualsevol dubte, pregunteu! ;)

 

 

Fins aviat!

 

Marina

 

UNA TARDA A PARIS

Us porto fotos de París! hi hem passat uns dies al setembre i ha estat un viatge molt inspirador. Ja hi havíem estat fa 7 anys, i tornar-hi ara ha estat com anar a una ciutat molt diferent. Anar per segona vegada a una ciutat per a mi no és avorrit, al contrari, et permet tenir una visió no tant "turística" i veure la vida que hi té lloc d'una altra manera.

A més, aquest cop també vam trobar-nos amb una amiga parisenca que ens va fer de guia un parell de tardes. Pobra, devia quedar ben atabalada amb totes les preguntes que li vaig fer sobre París, els francesos, la llengua, els costums...! Però havia d'aprofitar que estàvem amb ella, oi? ;) Ens ho vam passar molt bé i li estem molt agraïts de la paciència que va tenir amb nosaltres. Petonets Fabie!!

Doncs bé, us he posat un mapa amb la ruta que vam fer una tarda. Es pot fer passejant perfectament i es pot tardar més o menys depenent de l'estona que us distragueu a les botigues o davant els aparadors.
Comencem per l'Òpera, vam quedar amb la Fabie a la parada de metro Òpera, i d'allí vam passejar fins a la Place Vendôme. És una plaça molt maca, envoltada de botigues caríssimes. Podríem dir que és una de les zones altes de la ciutat, estava ple de gent i es veia que estàvem en una zona molt concorreguda, sobretot per turistes!

Place Vendôme

Des d'allí vam anar xino-xano cap al Jardins de les Tuileries. París és diferent a la resta de ciutats per la grandiositat dels espais, dels jardins, dels carrers... tot està dibuixat amb una amplitud exagerada. Des dels jardins es veu la Torre Eiffel, al fons, com podeu observar a la foto. Vam passejar fins la magnífica Place du Concorde per a veure l'Obelisc i vam tornar per els Jardins de les Tuileries fins a l'Arc de Triomf du Carrusel i el pati del Louvre. Vam baixar al soterrani del Louvre, sense visitar el museu i vam passejar per les botigues i les cafeteries per fer un petit descans en la ruta.

Jardins de les Tuileries

Vam sortir del pati del Louvre pel Passatge Richelieu cap a la Rue Saint-Honoré, xino-xano caminant i gaudint de les vistes de les terrassetes plenes de gent. Per Saint-Honoré vam arribar fins les Halles, i vam creuar el centre comercial per fora, fins a Rue Montorgueil. Les Halles és un centre comercial on també arriba el metro i el tren. Ara mateix està en obres, ja que el volen soterrar i fer a sobre un gran parc, que faci encara més maca i elegant aquesta ciutat, però antigament va ser un gran mercat de menjar a l'engròs. Ara aquest gran mercat està a Rungis, a prop de Orly.
Durant la passejada, la llum del sol al vespre canviava el color dels preciosos àtics parisencs.
Ah, una cosa que he pogut constatar en el viatge és que la gent de París (evidentment no tothom) són MOLT elegants. Però no un elegant cutre italià amb el coll del polo aixecat, no! elegants de veritat.

Aquí comença la Rue Montorgueil, ens hi va portar també la Fabie, i nosaltres vam estar encantats amb la idea! És un carrer on la gent parisenca passeja i sopa o pren una copa de vi. Nosaltres hi vam sopar dos vespres i va ser genial.

Rue Montorgueil

 

Us poso un mapa amb la ruta dibuixada, que penso que us anirà bé per orientar-vos si algun dia voleu fer-la.

 

Una abraçada a tots!

 

Marina

VIATGE A SUÏSSA

Ara que ja porto uns dies instal·lada a casa, he desfet maletes, he fet rentadores i una mica el gos també (perquè encara estic de vacances!) tocava explicar una mica el viatge a Suïssa.

Nosaltres vam estar per la zona de l'Oberland Bernés, a prop d'Interlaken i a una hora de viatge de ciutats com Berna o Lucerna. Com us vaig dir l'altre dia, estàvem envoltats de verd, de llacs, de rius i muntanyes (ho podeu veure a les fotos) així que avui en lloc de parlar d'això, us explicaré unes quantes curiositats i recomanacions:

1. El dia 1 d'Agost és la Festa nacional Suïssa. Ho celebren una mica com nosaltres Sant Joan, amb fogueres i focs artificials. Quan vam reservar el viatge no en teníem ni idea, però quin encert! Els dies abans els pobles i ciutats es preparaven per la celebració i es vestien de gal·la, i el dia de la festa en concret, a Grindelwald (el poble on estàvem instal·lats) van fer un recital de "yodelling" (el que nosaltres coneixem com a cant tirolés) balls tradicionals, llençades de bandera, desfilades i focs artificials. Tot això envoltats de muntanyes de pics nevats. Era impressionant veure com s'anaven encenent fogueres al llarg de les muntanyes... I per menjar, frankfurts, fondues i raclettes! 

2. Els rius i els llacs són els protagonistes, perquè són preciosos però també per passar la calor. Al principi ens va sorprendre molt veure gent amb bikini pel centre de Berna i altres pobles, però poc a poc ens vam anar acostumant a veure gent tirant-se als rius, deixant-se portar amb un matalàs o fins i tot fent surf! I la veritat no els culpo, les aigües blaves i netes dels rius conviden a tirar-s'hi de cap. 

3. Hi ha molts molts molt turistes japonesos. Fins i tot tenien oficines turístiques especials per ells, serà influència dels dibuixos de la Heidi?

4. Tot es força car, especialment menjar de restaurant. Però sempre queda l'opció d'anar de picnic. No us serà difícil trobar llocs habilitats allà on anéu, fins i tot dins de museus, que a diferència dels d'aquí, et permeten entrar amb menjar i begudes sense problemes. 

5. A mi em va encantar el  museu de la vida rural de Ballenberg. Quan vaig estar a Oslo fa uns anys, ja vaig visitar un museu similar i em va enamorar, així que aquest no me'l podia perdre. Podeu passar un matí llarg o un dia sencer passejant per camps i visitant antigues cases restaurades i ambientades en la Suïssa  d'anys endarrera (crec que la més antiga era del segle XV), molt recomanable!

6. Tema cotxe, concretament aparcar, és terrible. A tot arreu hi ha parquímetres (fins i tot en algunes zones vora els llacs) i a les ciutats no us quedarà altra que tirar pàrquings subterranis. Per tant és important buscar allotjaments amb pàrquing!

En resum, un destí molt recomanable també per l'estiu. 
Com sempre, si teniu algun dubte o voleu més info, ja sabeu!

Fins aviat, 

Mònica