LE MARAIS, PARÍS

Bon dia! avui us vull parlar del barri de Le Marais (París). Podríem dir que és el barri de moda de la ciutat, semblant al que és ara el Born a Barcelona. Conservant l'estètica dels edificis parisencs, és un conjunt de carrers plens de vida, de gent a la última, de botigues estranyes i curioses, de tallers on es fabriquen coses impossibles i art urbà.

Tot i que hi ha carrers principals més concorreguts, us aconsello que us endinseu en els carrerons més despoblats i investigueu, segur que trobareu sorpreses agradables.

Com per exemple aquesta botiga de rajoles! Carelages du Marais. Em van recordar a les rajoles dels antics pisos modernistes de l'Eixample de Barcelona. Em consta que són caríssimes i difícils de trobar, de fet a Barcelona mai n'he vist cap (evidentment no vol dir que no n'hi hagi...).

També per casualitat vam ensopegar amb Matèrie Première, una petita tenda de pedreria i complements per a fabricar els nostres propis complements. Hi vaig comprar algunes peces que no tinc vistes a les botigues de per aquí, m'encanta trobar coses diferents, que no estem acostumats a veure perquè no ens arriben!  :(

Quan aneu a Le Marais no us podeu perdre la Place des Vosges. És la plaça més antiga de París i és realment bonica. Hi viu la gent més adinerada de la ciutat i també és famosa perquè hi van viure Victor Hugo y el Cardenal Richelieu. Quan hi vam anar plovia una mica i ens vam aixoplugar al Cafe Hugo, on vam prendre un deliciós cafè amb llet a la barra del fons.

I és clar, passejant trobes curiositats arreu, com les decoracions a les senyals de tràfic com les que podeu veure a les fotos, o aquesta botiga, que em va cridar l'atenció per el nom que té: Finguer in the nose (Dit al nas)...

Per últim explicar-vos que parlant amb la Fabie, em vaig adonar que la societat francesa és molt més classista que la nostra. Algunes coses que vam comentar em van deixar ben parada. Les classes socials a París estan molt diferenciades i la vida d'una persona jove allà també és molt complicada. La ciutat és realment cara, i sembla que estigui feta només per a la gent amb molts diners. Aquest descontentament de la gent francesa de classe mitjana està al carrer. Fins i tot la Fabie ens va dir que ara a França hi ha una cançó que està tenint molt èxit i que és una paròdia d'aquesta forma de vida classista de la ciutat. És diu Ça M'énerve, és de Helmut Fritz i explica com és de difícil viure en un lloc on només importa la jet set...



Marina