NO TENS L’IPHONE 5??!

El flamant iPhone 5 ja fa uns dies que és a les botigues (si, vaig tard). Per als que com jo no teniu molta idea de la diferència entre els anteriors (apart de que és més prim i més alt, fins aquí sí), us faré un resumet del que ens han dit aquests nois tant macos d’Apple per a vendre la millora del que fins ara semblava immillorable.

Fa 7,6 mil·límetres de gruix (un 18% més prim que el 4S), pesa 112 grams (un 20% més lleuger que la versió prèvia). Pel que fa a la resolució, és de 326 píxels per polzada, igual que l'anterior dispositiu: es tracta d'una pantalla 'Retina'. Es veu que això és que te tanta resolució que no es poden veure els píxels del petits que arriben a ser. Es com si t'amorres a la pantalla de la tele i veus els píxels... Doncs si amorres el nas al iPhone 5 no en veuràs ni un! Per tant, l'haurien d'haver batejat com a pantalla "no retina", no?

Segons els seus creadors, la gràcia de la pantalla més alta és que hi cap una cinquena filera d'icones. 
Cal saber però que les aplicacions dissenyades per a anteriors iPhones no s'escalaran a la nova pantalla, sinó que apareixeran amb dues barres negres als extrems de la pantalla. I direu, i això perquè?! Si sembla que anem endarrere! Doncs perquè resulta que les proporcions de la pantalla nova són 16:9 (16 vegades d'ample i 9 vegades d'alt, un estàndard de vídeo), cosa que farà que puguem veure vídeos amb les seves proporcions reals, és a dir, sense franges negres i a tota pantalla.

Una altra novetat important és el sistema operatiu iOS6, que ve incorporat de sèrie, però no inclou el google maps (cagada pastoret!! Es veu que el senyor Apple i el senyor google no s'han posat d'acord).

El nou model també inclou una connexió de dades "ultraràpida", però que a Espanya no funciona perquè els amics de Telefònica encara ho estan provant, i compta amb un nou processador, l'Apple A6, que segons la companyia és el doble de ràpid i un 22% més petit que el seu predecessor. 

També hi ha canvis en la càmera del mòbil: segueix sent un sensor de 8 megapíxels, però és un 25% més petita i inclou més prestacions. Un nou mode per fotografiar, "llum baixa dinàmica", permetria fer fotos més bones sense usar el flaix, i altres millores, com un filtre més intel·ligent, també milloraran la qualitat de la imatge. En general, les fotografies es capturaran un 40% més de pressa (això està bé, eh). L'iPhone 5 també incorpora un mode per fer fotografies panoràmiques (yupiiiii, semblava tonta amb l’aplicació Dermandar, girant com un robot...)

L'accessori imprescindible, el carregador, també s'ha vist modificat: Apple substitueix l'actual (de 30 pins) per un connector molt més petit (de 9 pins), que ha batejat com el connector Lightning ("llamp"). Això, a la pràctica, convertirà en obsolets els accessoris antics (tots, fins ara, usaven un connector igual), però l'empresa comercialitza un adaptador. Per favor!!! I això per què????!!!! Ja estava bé el que hi havia no?, això si, es pot endollar al iPhone per les dos cares, sense haver de buscar el dibuixet aquell raret al connector...

Entre altres millores, hi ha també la de les trucades de veu –el nou iPhone incorpora 3 micròfons diferents; un al davant, un a sota i un al darrere– i la dels sistemes de cancel·lació de soroll. (mmmm... no ho he provat)

Un cop tingueu aquesta petita meravella, cara però amb tot un món de possibilitats, haureu de pensar com la protegiu de cops i ratllades (sí, diuen que no, però es ratlla...) amb una funda a l’altura de l’aparell (sinó no mola... no feu com jo que porto una funda de feltre que sí, s’ha de canviar... però mai trobo el moment! Val a dir que és handmade i això li suma almenys 10 punts).

Bé, un cop repassada la minibilbia iPhone 5, us deixo algunes fotos de carcasses i fundes per a que pugueu triar i remenar.

Aquí tenim Plegit, una línia de la casa Quirky que fa aquestes innovadores fundes. A la seva web podreu veure amb detall aquesta idea original que us permetrà canviar de model i color amb facilitat, tot protegint el vostre mòbil de ratllades.


 via


 
 via


 via

Society6 us ofereix un ventall infinit de carcasses (fins a 100 pàgines!!!) de tot tipus i coloraines. S'hi han lluït, si senyor!. Us poso 4 exemples:

 via


Busqueu alguna cosa lleugera i amb una fina protecció? Reveal case és la vostra opció. Ben poca cosa us separarà del vostre iPhone.


OVRMLD Molded Case amb un nucli resistent als impactes i un acabat suau, proporciona una bona protecció, a més d'oferir un disseny competitiu.

 via


Organic Wool Sleeve és una funda que podreu comprar a Etsy. Són de feltre, la meva és així i m'he l'he fet jo mateixa!

 

 via

DODO iPhone Wallet és una funda amb estètica de cartera. Els creadors de DODO fan objectes molt bonics per a smartphones i ordinadors.

 

 via

I finalment tenim Reveal Case, que ofereix fundes com aquestes i moltes més, amb textures, colors i estampats per donar i per vendre!


Ah!, no em vull deixar aquesta...funda tan... curiosa. Portar els preservatius a la cartera s'ha acabat! Fins i tot això és pot fer amb el mòbil. És la Playa Case.



Com no trobeu una carcassa entre tot aquest bé de Déu...

Tots els coneixements sobre iPhone que m'hagi deixat i que volgueu compartir amb nosaltres seran benvinguts!!

Fins aviat!!

Marina

CERABELLA

Fa uns dies, vaig ensopegar amb aquest web tant maco: Cerabella. Em va cridar l’atenció perquè fan espelmes amb uns dissenys fora del normal, moderns i alhora elegants. A l’Albert li agraden molt les espelmes, un dia d’aquest el vull portar a alguna de les tres botigues de Cerabella que hi ha a Barcelona. Li vull regalar alguna espelma que li agradi, tot i que només veient una petita mostra del que fan, serà difícil triar-ne nomes una!.

Fabriquen espelmes generació rere generació des de 1865, quan Francesca Abella, una jove pallaresa, va anar a fer i vendre espelmes al barri del Raval de Barcelona. Casi 150 anys després, Cerabella és un dels referents en aquest sector.

Us he posat unes quantes fotos de temàtiques diferents. Les primeres són de caire  nadalenc, ara que s’acosten aquestes dates tant maques, que, com a la Mònica, a mi també m’encanten!








Aquests galets ja els vaig veure el Nadal passat en algunes botigues i em van encantar, és una idea molt original i característica de Catalunya (això sí que és tipical i no els coi de barrets mexicans...). Fa uns mesos els vaig veure en una cereria també molt antiga de Barcelona que hi ha a la zona de Ciutat Vella. I un dia, per casualitat, vaig descobrir que els fabriquen a Cerabella.




Aquestes són algunes mostres d’espelmes decoratives per a ocasions especials com per exemple la decoració de bodes…





I fins i tot fan espelmes inspirades en les criatures i les seves celebracions.





Fan creacions per encàrrec, a la seva web trobareu molta info sobre aquest tema. Poden fer espelmes amb la forma i mida, color i olor que vulgueu i fins i tot amb inscripcions personalitzades.




No és genial?! Em sembla un bon detall de boda si esteu buscant alguna idea per regalar... ;)

Marina




COSES CURIOSES

via

Nova edició de curiositats, moltes tonteries i avui dosi especial de vídeos:

I això és tot per avui!

Fins la propera, 

Mònica

LA DOLORS FA CODONYAT

Una altra recepta casolana. L’autora és la Dolors, la meva mare, que és una artista de la cuina. Fins i tot ha fet ella les fotografies!
Tenim un codonyer a casa que cada any fa uns quants codonys. Tot i que a vegades en fa pocs, n’hi ha prous per a fer codonyat per a un regiment. Després la mare es dedica a repartir-lo a tots els amics i familiars. La veritat és que està molt bo. És aconsellable acompanyar-lo amb formatge si voleu un postre diferent, o amb pa per a qualsevol moment del dia que us ataqui la gana. El codonyat es fa servir també per fer panellets de codonyat.

La recepta:

Amb 10 o 12 codonys podrem fer uns 2 kg de codonyat.
La feina més difícil és la de pelar i tallar els codonys ja que és una fuita molt dura, molt!




Un cop pelats i trencats com a la foto, els hem de pesar. Per cada quilo de codony trencat afegirem a la cassola ¾ de quilo de sucre i una tasseta d’aigua. Podeu optar pel sucre negre, però no serà tant dolç i quedarà molt negre.
Ho barregem tot amb un cullerot i ho fem bullir. Quan arranqui el bull afluixem el foc i ho deixem coure 1hora i 45 minuts exactes.



Passat aquest temps ja tindrem el característic color vermell del codonyat.



Amb el minipimer ho trinxem tot fins que quedi més o menys espès i granulat, al vostre gust, nosaltres ho fem molt finet. Ho posem als motlles i ho deixem refredar del tot.

El codonyat es pot congelar si el posem ben tapat amb paper film dins el congelador. Pot aguantar ben bé d’un any per l’altre.




I això és tot. Espero que us hagi agradat i ho proveu ;)

Marina


ELS DILLUNS NECESSITEN MÚSICA

Hola, hola!! Com ha anat el cap de setmana? Vau anar a votar?
El meu moolt tranquil, perfecte! Em feia falta tenir un cap de setmana sense l'obligació de pintar, muntar o desmuntar com aquests últims que he passat. A part d'això, per aquestes alçades altres anys ja estaria començant a pensar en els nadals i morint-me de ganes de començar a decorar la casa amb llumetes (si, m'encaaanten els nadals!), però per culpa del fuster que s'està allargant amb el tema de la cuina, allà on hi hauria d'haver espelmetes i ninots de neu tinc paquets de macarrons i d'arròs, i allà on estaria l'arbre de Nadal hi ha una taula que fa de mini cuina i cassoles. Resumint, aquest fuster s'està carregant el meu esperit nadalenc!! Però ja queda menys, o això espero...

Bueno, cançons. Aquesta sempre, sempre em posa de bon rotllo:

I si el que voleu és estar més melancòlics, que hi ha gent per tot, aquesta cançó de The National no falla i és preciosa ja de pas (el vídeo no és l'oficial però aquest m'ha fet gràcia).



Bon dilluns!!

Mònica

RASCA-RASCA PER L’AMIC INVISIBLE

Fa uns mesos vaig trobar un blog on feien una manualitat molt curiosa. Es tracta de fer un rasca-rasca (com el d’algunes loteries o jocs) per tal de fer un sorteig. Jo vaig pensar que seria divertit fer un rasca-rasca per a l’amic invisible d’aquest Nadal. I dit i fet, la setmana passada vaig fer-ho i trobo que va quedar força bé i ens ho vam passar molt bé descobrint el nostre amic invisible.

El blog on el vaig veure el trobareu aquí. Hi ha totes les instruccions i els materials. Està en anglès, però jo us faré cinc cèntims del que vaig fer.

Vaig necessitar: cartolina vermella, un text imprès (el nom dels amics invisibles), tisores, plàstic de folrar llibres, pegament, cita adhesiva (si és removible millor), pinzell petit, rentavaixelles líquid, i pintura metal·litzada (jo la vaig trobar a Tiger, però la trobareu a moltes tendes de manualitats).
Si visiteu el blog podreu veure el procediment. Jo hi vaig fer una petita variant, en lloc del nom de cada persona, vaig posar-hi la foto. En algunes hi vaig afegir dibuixets utilitzant Picmonkey (una web que va molt bé per editar fotos, és molt senzilla d’utilitzar).

Com ho vaig fer:

Primer vaig retallar cartolines quadrades de 6x6 cm. Hi vaig enganxar les fotos (la mida de la foto 5x5 cm). Ho vaig folrar tot amb el paper de folrar llibres. Per tal que la pintura quedés perfilada, hi vaig posar cinta adhesiva removible (el celo normal també serveix). Hi vaig aplicar una barreja de pintura amb unes gotetes de sabó de rentar plats (el sabó fa que la pintura marxi més bé quan la rasquem). 




Vaig fer unes tres capes (no poseu la següent fins que la pintura no està ben seca), assecant cadascuna amb el assecador de cabell, cosa que va anar de perles per avançar temps.





I finalment, vaig treure la cinta adhesiva removible, per a que quedés així:










Us agrada? És una feina, però molt original!!! A la família els va encantar!

Bon amic invisible a tots!!

Marina


SUC DE FRUITA NATURAL

Avui una altra recepta. Aquesta també és casolana, ecològica, econòmica, handmade, sana… i tots aquests adjectius que es porten ara i que queden tan bé! La realitat, però, supera la ficció, i he d’admetre que aquests adjectius la defineixen perfectament. A més, és una conserva que dura molt i és molt i molt saludable.

Es tracta de fer suc de pinya o de préssec naturals. Amb quatre ingredients i poca feina tindreu un suc fet a casa, envasat per a que duri molt temps, i sabreu de què està fet (molt important avui en dia).

Anem a pams. Seria ideal que tinguéssiu recipients buits de vidre com els de la foto o semblants per a poder posar el suc. Està bé que siguin d’una mida de 250 o 300 cl. Nosaltres els vam aconseguir d’un bar que hi ha prop de casa dels meus pares, ens van guardar els envasos.

Les proporcions per a fer suc de pinya:

Per a fer 25 ampolles de 250 cl, necessitarem 4 pinyes naturals.

Les proporcions pera fer suc de préssec:

Per a fer 25 ampolles de 250 cl, necessitarem uns 10 quilos de préssecs.


Si trobem la fruita a bon preu fer suc ens pot sortir molt a compte. Un truc, la pinya ha de ser preferiblement de la marca “Del Monte”. Noooooo, no hi tinc comissió, però sempre surt bona i dolça.




La preparació és igual per als dos tipus de beguda:

Pelem la fruita i tallem a daus la part comestible. La posem en una olla. Per cada quilo de fruita ja tallada hi afegim 3/4L d’aigua embotellada i entre 100g i 150g de sucre (al gust).

El tema del sucre... és tot un món (sucre blanc, sucre negre, edulcorant natural...). Si voleu podeu provar-ho amb sucre negre, però com que és menys dolç segurament n’haureu d’afegir més...és qüestió d’anar provant. Nosaltres ho hem fet amb sucre blanc.

Ho farem bullir una hora a foc lent i amb l’olla tapada.
I ja tenim el suc fet! Ara hem de treure la polpa.

Amb un cullerot traurem la major part del suc i passarem el minipimer per la polpa que ha quedat a l’olla fins que quedi ben fina. Hi tornem a tirar el suc que havíem tret prèviament. Ho barregem i ho anem colant fins que només quedi el suc. D’aquesta manera el suc queda sense polpa però queda espès, amb la textura i l’aliment ideals.

Per envasar-ho anem abocant el suc a les ampolles i les tanquem amb el tap.
Els tancarem al bany maria per a que es conservin força temps. Per a fer-ho omplim una olla d’aigua de l’aixeta i hi posem a dins els pots tancats, de manera que l’aigua els cobreixi. Fem bullir l'aigua durant un minut i traiem les ampolles de l’aigua.





Et voilà! Fàcil oi? Espero que us animeu, val la pena! Si ho feu o teniu dubtes, ens podeu comentar qualsevol cosa.

Fins aviat!

Marina

ESTRENES DE CINEMA


Bones! Avui us porto unes quantes pelis que m'han cridat l'atenció i que estan per venir, aquest cop totes de gènere fantàstic.

La primera, la que m'ha semblat més original i divertida. Sabeu que els zombis estan de moda però aquesta no és la típica història de morts vivents. Warm Bodies té com a protagonista a R, un zombie adolescent que de cop s'enamora d'una noia. Només dir-vos que aquí es dirà "Mi novio es un zombie" (vaya tela...). El trailer és molt bo, però és d'aquests que sembla que t'expliquen tota la peli, així que no el mireu tot o si...


Venga, ara us parlaré de  Cloud Atlas o "El Atlas de las nubes". Presenta sis històries a través del temps, cadascuna d'elles  explicada pel protagonista de la següent historia, i de com les accions d'uns impacten en les vides dels altres. Bé, una  mica lio, però amb actors com Tom Hanks, Hugh Grant, Halle Berry entre altres interpretant més d'un personatge. Un altre cop, el trailer dura 6 minuts, segur que expliquen mitja peli...



I l'última, The Host (o La Huesped). Es basa en la novel·la del mateix nom de la creadora de Crepúsculo, que jo m'he llegit i que encara que sembli mentida, està mooolt bé!




Llàstima que tocarà esperar per veure-les...

Salut!

Mònica

ADÉU AL ROAMING

Va, avui una de tecnologia!
Us vull parlar de Tripneter. Tripneter és una solució tecnològica pensada i desenvolupada per tres joves enginyers barcelonins. Es tracta d’un dispositiu pensat per a viatgers i turistes estrangers que volen tenir Internet al mòbil sense haver de patir les factures de “roaming”. Per una tarifa de 4,99 euros al dia, disposen de 250 MB de connexió amb cobertura a tota Espanya.

La veritat és que el primer que fa qualsevol turista quan el seu avió arriba a l’aeroport és desactivar el paquet de dades mòbils del seu smartphone. Davant el pànic generalitzat de rebre desorbitades factures de roaming, aquests tres enginyers posen al servei del consumidor la possibilitat de llogar minirouters per 5 euros al dia sense necessitat de contractes.

I han tingut èxit! Durant els darrers mesos d’estiu van arribar a les 300 contractacions mensuals.
Els consumidors poden o reservar el seu dispositiu anticipadament a través de la web (indicant l’adreça de l’hotel on ho volen rebre), o llogar-lo directament a l’estand de Barcelona Turisme que hi ha a la Plaça Catalunya.

Quan llegeixo noticies com aquesta m’adono que sempre hi ha solucions per a tot i, per tant, gent que ho imagina, ho persegueix i ho aconsegueix!




Si voleu més info, la trobareu aquí.

Marina


ELS DILLUNS NECESSITEN MÚSICA

Hola gent, que tal el cap de setmana? 
Jo tenia l'esperança que per aquestes alçades ja tindria la cuina muntada...ja! Ara només em falten els mobles però igualment ens toca anar a sopar i dinar fora i de pas fer una mica de vida social.

Avui una de cançons dedicades... El dissabte, després d'un soparet amb bona companyia, sona això al cotxe (tros de versió!). Per vosaltres "melons"!



Aquesta va per la Silvia, que també hi era al sopar  i que em va descobrir aquest grup...


I l'última per la Marina, que fa dies que no ens veiem i ja toca!




Bon dia!

Mònica

SHOPPING NIGHT BARCELONA 2012

Torna The Shopping Night Barcelona. Els establiments de Passeig de Gràcia obriran les portes en horari extraordinari, de 20h a 1h, el dijous 22 de novembre de 2012, amb la intenció de reeditar per 3a vegada una de les experiència comercials i festives més exclusives de la ciutat de Barcelona.





És una experiència única, festiva, nocturna i de compres en un dels emplaçaments més singulars de Barcelona: Passeig de Gràcia.
Les botigues i les façanes de les principals illes d’aquest carrer es vestiran amb una única temàtica: els comptes de Nadal. Moda, DJs, perruqueria exprés dins les botigues, música en viu, maquillatges, decoració temàtica, descomptes exclusius, photocalls, begudes, còctels, concursos, degustacions, cava, xocolata, regals i moltes sorpreses més!

No us ho podeu perdre, només per l’ambient, l’espectacle i el moviment d’un dia com aquests ja val la pena apropar-se a aquest punt neuràlgic de la ciutat, amb o sense intenció de comprar.

Us deixo un vídeo de l’edició de 2011.




Trobareu més informació aquí.


Marina




NEW YORK! Un altre cop!
L’agost de l’any passat l’Albert i jo vam estar 15 dies a New York. Van ser quinze dies al·lucinants! (amb huracà inclòs) Un dels millors viatges que hem fet. Vam poder fer el turista d’una forma relaxada, ja que la ciutat dóna per molt, però teníem temps suficient. Tot i així, encara ens van faltar mil coses per veure!

Quan fem un viatge ens agrada caminar, mirar i remirar-ho tot, viure la ciutat com si fos la nostra i no desaprofitar ni un moment. Acabem sempre morts de cansament, però val la pena! Sobretot si saps que és un lloc on no tornaràs o que serà difícil tornar-hi. Això és el que pensàvem quan vam anar a New York, però resulta que tardarem molt poc a tornar-hi, que bé!!!

Un molt bon amic nostre hi ha anat a viure durant dos anys, amb una beca d’estudiant per a fer-hi un màster. Ell ja hi es des de d’agost, i ara nosaltres hi anirem a fer-li una visita. Aprofitarem que ens deixa passar una setmaneta a casa seva! Ens fa molta il·lusió, veure’l a ell i a la ciutat un altre cop. Diuen que New York te alguna cosa especial, i nosaltres hi estem d’acord, te alguna cosa que perceps, que t’atrapa i t’encanta...

Us explico tot això perquè en aquest viatge m’he proposat veure algunes botigues de manualitats de la ciutat, ja en tinc una bona llista: papereries, botigues de llibres, de teles, d’art, de materials… diuen que hi ha botigues immenses amb materials que aquí només podem comprar online… serà fantàstic! A més, tinc la sort que a l’Albert també li agraden aquestes botigues, o almenys no li desagraden… J

Bé, quan hagi tornat ja us explicaré què he vist, on he anat i què he trobat.
I LOVE NEW YORK!

I de regal una cançó que em fa pensar en la ciutat...



Marina

RUTA DE LA LLANA A BARCELONA

Fa uns dies, navegant per Internet, vaig trobar una ruta per Barcelona que recorria la ciutat buscant botigues de llana. La van fer unes noies aficionades teixir, van quedar de bon matí i van anar de tenda en tenda. La idea em va agradar i em vaig apuntar els llocs que em van semblar més interessants. Algun dissabte que em llevi amb ganes estic decidida a fer la ruta. La voldria fer aviat, abans de Nadal, ja que vull comprar llana aviat i abans vull veure què hi ha en aquestes botigues, la qualitat de la llana i els preus.


Us deixo la llista de les tendes. Com us dic, encara no hi he anat, però espero fer-ho aviat!



 
 
Marina

ESCAPADA DE CAP DE SETMANA




Com ja us vaig comentar, el cap de setmana  passat vam fer una escapada a la muntanya. Concretament, vam anar a Guardiola de Berguedà, a la casa rural Cal Companyó.

La casa rural estava envoltada de boscos preciosos, perfectes per practicar senderisme, tir a l'arc, passejades a cavall o també anar a buscar bolets! Nosaltres, seguint les recomanacions del propietari, vam enfilar un caminet que sortia de la casa i que portava directament a unes antigues mines de petroli abandonades, ara covertides en museu.
La visita (amb casc inclós) va ser força interessant, no només per conéixer una mica d'història local sinó també per veure les bestioletes que es crien en aquest hàbitat: salamandres, ratpenats i el més interessant, un bacteri que es menja el petroli i que en aquests moments està sent estudiat per biòlegs.


Però lo millor sens dubte, la ruta pel bosc, veure els arbres vestits de tardor...



En fi, un cap de setmana perfecte per desconnectar, carregar piles i descobrir racons de la nostra geografia que tenim ben aprop.



Mònica

FIRES I MANUALITATS

Avui us parlaré de dues fires de manualitats i productes fets a mà que es fan a Barcelona.

El primer és Fira Creativa. Ja ha passat un any des de l’última edició, tot i que sembla que fos ahir... l’any passat hi vam anar amb la Mònica i ens va agradar força. Jo aquest any repetiré, ja que em quedo a Barcelona el cap de setmana. La Fira es fa a els dies 29 i 30 de novembre, i 1 i 2 de desembre. Hi podeu trobar molta varietat d’estands de manualitats de tota mena, patchwork, cupcakes, maquines de cosir, teles, papereria, skrapbooking, eines per a manualitats, materials... No recordo molt bé el preu de l’entrada, però no era gaire cara. Trobareu tota la info (horaris, preus, on es fa, com arribar-hi...) a: http://www.creativa-spain.com/

Aquí estic amb la Mònica l'any passat...


 


I el segon és el Festivalet. A aquest saló no hi he pogut anar encara, i tot i que me’n moro de ganes, aquest any em serà impossible de nou (quina ràbia...!). La veritat és que fa molt bona pinta, es veu una mostra molt actual on trobar gran varietat de productes. Aquest any hi haurà tres seccions: una on diferents artistes presentaran els seus productes, una altra de menjar delicatessen i snaks, i una altra de material, per a poder fer els nostres propis projectes.  Ho faran el 15 i 16 de desembre. Per més info cliqueu aquí.




Marina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...