SUSHI A BARCELONA

via

Sí, estic desapareguda, però l'estiu és l'estiu i si no és la calor és la mandra, o les vacances, o els viatges o els amics, en fi, l'estiu...

Va, com que ahir vaig sortir a sopar fora us explico on vaig anar per si us ve de gust provar-ho un dia. Vam anar al Doble Zeroo, situat al casc antic del Born de Barcelona a menjar sushi. Ells diuen que ofereixen sushi creatiu i tapes exòtiques. Vam menjar una mica de tot compartint plats per provar varies coses. És un tipus de restaurant per a tothom, en el sentit que si no ets molt amant del sushi a la carta hi trobaràs altres tapes que poden equilibrar molt bé el menú.

Érem 4 i vam menjar:

Maquis Maiko (tonyina, alvocat i tobikko cobert de truita japonesa)
Maquis Tomoe Maki (farcits de ceba caramel.litzada, shitake, philadelphia i cogombre)
Negi (pinxos de bou farcits de formatge fos, ceba tendra i salsa teriyaki)
Yakitori (pinxos de pollastre i ceba tendra a la brasa amb salsa teriyaki)

Vam demanar postres per acabar de omplir la panxa, però com sol passar en aquests llocs, els postres no són cap delícia.

Vam compartir un vi del Monestir de Poblet, jove i afruitat, però ara no recordo el nom...! Sara, Xavi, m'ajudeu?? ;)

El menjar va estar molt bé (menys els postres), el servei molt atent, però una mica lent.

Després vam anar a fer uns cocktails pel mateix Born, jo vaig demanar un Tequila Sunrise, boníssim!

via

Bon profit!

Marina

ELS DILLUNS NECESSITEN MÚSICA

Última setmana d'agost. Encara que sé que queden uns dies, per mi l'estiu ja s'acaba i sabeu què? Ja en tinc ganes! M'agrada la tardor, m'agrada que el temps comenci a refredar-se, poder dormir amb la finestra tancada i desterrar els ventiladors fins l'any que ve.

I la cançó d'avui una mica ja porta aquest esperit. És l'última d'Iván Ferreiro. Reconec que és d'aquests cantants peculiars que no agraden a tothom, però per mi sempre serà el cantant de Los Piratas (que m'encantaven, recordeu aquesta joia) i la nova cançó està prou bé.

Iván Ferreiro - El dormilón

 

Que las lluvias y los soles, y las hojas en el suelo, nos encuentren a los dos.

Que los años y el presente nos sorprendan a los dos.

Mònica

COSES CURIOSES

via

Uf! Després de tants dies sense fer aquesta secció, tinc una acumulació de links terrible. Aquí en teniu uns quants: 

• Fotografia, dibuix o escultura?  Ja teniu feina a endevinar.
• I seguint amb endevinalles,  cames o frankfurts? Aquesta és molt bona ;-P
• Aquesta no és d'endevinar, tot i que ho sembla. Models abans i després del maquillatge...
• I d'això se'n diu tenir poca vergonya.
• Creieu allò que diuen que tots tenim un bessó en algun lloc del món? Aquí en teniu una prova. 
• Aquí una d'interessant. Esteu pensant en fer-vos un tatuatge però no ho acabeu de veure clar? Mireu quins models més xulos tenen a Tattly, i són temporals!
• I un altre invent, aquest per flipar, un repel·lent de líquids... El vídeo té lo seu jajaja
• Si esteu avorrits, aquí teniu uns quants trucs amagats per provar mentre mireu vídeos al Youtube. Una amiga els ha provat i diu que funcionen tots!
• I si no, us podeu fer una foto en plan bruixa o Harry Potter com aquestes...
• Avui acabem amb uns ossets molt monos: aquí uns de salvatges, i aquí uns en captivitat però que s'ho passen bomba. Bona feina la d'aquesta dona no?

Bon dia!

Mònica 

ELS DILLUNS NECESSITEN MÚSICA

Bon dia! Avui m'ha costat molt escollir cançons. Demà torno a la feina i entre això i altres temes, tinc el cap posat en un milió de coses en aquests moments! 
Així que avui tirarem de dues cançons que ja fa dies que volia posar.  
Primer, lo més nou d'un grup que m'ha agradat i acompanyat des de sempre i que justament avui treu nou disc.

Travis - Moving


I una altra que fa dies que sona per la ràdio i que em recorda molt a aquest estiu (quina veu té aquest home!)

Asaf Avidan - One Day/ Reckoning song


Bon dilluns i bona setmana!

Mònica

UNA CUINA IDEAL

Un lloc vostre, on relaxar-vos, ple de llum i tranquil.litat...avui va de cuines, unes cuines especials, d'aquelles que fan somiar...
Imagineu-vos sols cuinant entre aquestes parets, amb la parella o si ho preferiu acompanyats de la família, fent caliu i omplint la casa de gent i bon rotllo.

La meva preferida és aquesta primera, tot i que qualsevol de les altres també és ideal. Aquesta en particular m'agrada perquè és oberta, forma part de la casa com a peça central, amb llum fins i tot al sostre, i oberta a un petit pati lluminós i fresc.

via

Aquesta segona m'agrada per la finestra i el sostre alts. L'espai no és tant gran però és un raconet de món on m'encantaria cuinar i menjar.

 via

La propera també és espectacular, fixeu-vos què important és la llum en aquestes cuines. A la pràctica... em voleu dir on és la campana extractora? molt bonic però sent realistes... o el quadre o la campana!

via

 

 

Aquesta ja es veu que és mes de catàleg que real, però és clar, amb una sala com aquesta ja hi pots posar un femer al mig que quedarà ideal.

via

 

Aquesta sí que és factible, ni massa gran ni massa petita, una cuina tancada on em llençaria de cap a cuinar plats i pastissos tot el dia.



via

 

 

 

Aquesta sala no és una cuina, però imagineu-vos menjant el que heu preparat en una tauleta com aquesta, amb aquesta tribuna plena de sol...

 





 via

 

La propera és una mini mini cuina, de fet no hi marbre per tallar una miserable verdura! Com ho faria per tallar els deliciosos tomàquets i pebrots de l'hort? Per a que vegeu que sí, és tot molt bonic, però pràctic...a vegades no tant. Potser és una cuina per a cuinar molt poc...?

 via

 

D'aquesta m'ha agradat la combinació de mobles blancs i fusta, tot i que la fusta no és molt neta ni pràctica... :(

 via

 

 

No trobeu que aquest és un espai preciós? gran i senzill, i tot i així acollidor. No cal molta decoració per omplir un espai! i els sòcols antics hi donen un toc especial.

 via

Molt espai per emmagatzemar i disseny senzill. Molt maca.

via

 

I aquesta? maca, oi? Espai obert, imprescindible una bona (molt bona) campana extractora, i a compartir l'espai amb tota la gent de la casa, prou d'estar tancada a la cuina!

 via

Imagineu-vos una caseta d'estiu amb aquest cuina oberta, tant oberta que sembla que estigui al pati.

 via

I aquesta em sembla una bona idea per una cuina en un jardí, ja que queda ben tancada i protegida dins la construcció.

via



Bé, me'n vaig a fer la 6/49.

 

Petons!

 

Marina

 

 





ELS DILLUNS NECESSITEN MÚSICA

Bon dia! Recuperem  la secció musical després de dues setmanes de vacances.
Si no hi ha res de nou, espero passar aquesta última setmana abans de tornar a la feina per Barcelona, veure a tota la gent que viu per aquestes terres  de qui no puc gaudir la resta de l'any i anar a la platja, i a menjar cupcakes, i a donar un tomb per les festes de Gràcia i el que faci falta!

Avui dues cançons  de Blondfire:



Bon dilluns i bona setmana!


Mònica

SÈRIES QUE ENGANXEN

Algun cop he comentat que estic força enganxada a mirar sèries per internet. De fet, en segueixo tantíssimes que quan algun cop  he intentat escriure una entrada no sabia pas per on començar. Però ara que estem a l'estiu, les sèries habituals fan vacances i em permet posar-me al dia i descobrir-ne de noves. Així que avui us parlaré de les últimes sèries que m'han enganxat aquest estiu. 

 

ORANGE IS THE NEW BLACK

Aquesta sèrie basada en fets reals, explica la història de Piper, una noia que ha de complir 15 mesos de presó per un delicte que va cometre 10 anys endarrera. És un drama-comèdia, així que no patireu massa, però enganxa força, al principi per veure les peripècies que ha de passar la protagonista els primers dies i després perquè poc a poc et vas encarinyant amb els altres personatges i les seves històries. 

De moment només hi ha una temporada i que jo sàpigui només en versió original subtitulada.

Per cert, la cançó de la intro és de la regina Spektor i s'enganxa com una mala cosa.

ORPHAN BLACK

Ui, aquesta si que és de patir! Però no de por, sinó d'intriga. Pels que ens vam quedar orfes d'una bona sèrie de ciència ficció després de Fringe, aquesta és una bona substituta. 

Explica la història de Sarah que presencia com una noia idèntica a ella és suïcida davant seu i decideix adoptar la seva identitat. I a partir d'aquí tot són alegries...

Lo millor, l'actriu Tatiana Maslany que acaba fent 8 papers diferents cadascún amb el seu accent (s'ha de veure en versió original).

Lo pitjor, que de moment només hi ha una temporada de 10 capítols.

DOCTOR WHO

A diferència de les sèries anteriors, aquesta no és que sigui nova, sinó que té gairebé 50 anys! Fa molt temps que amics seguidors de la sèrie em deien que l'havia de veure, que era tan bona... Quan em vaig animar vaig començar per la tanda més actual del 2005 i em va costar MOOOLT enganxar-me.  Massa friki per mi, i sobretot, no podia amb el personatge de la Rose Tyler.  Quan tenia estones mortes anava recuperant algun capítol però no ha sigut fins aquest estiu, quan hem vist l'última temporada del David Tennant i especialment les dues de Matt Smith, que ens hem enganxat total. Tant, que fins i tot ens hem comprat una mini Tardis i aquí la tenim, presidint el menjador.... 

Lo fotut d'aquesta sèrie és que tot i que les primeres temporades pel meu gust són un rollo, si no les veus després vas molt perdut, així que ànims gent, que al final val la pena.

Alguna recomanació?

Bon cap de setmana!

Mònica

VIATGE A SUÏSSA

Ara que ja porto uns dies instal·lada a casa, he desfet maletes, he fet rentadores i una mica el gos també (perquè encara estic de vacances!) tocava explicar una mica el viatge a Suïssa.

Nosaltres vam estar per la zona de l'Oberland Bernés, a prop d'Interlaken i a una hora de viatge de ciutats com Berna o Lucerna. Com us vaig dir l'altre dia, estàvem envoltats de verd, de llacs, de rius i muntanyes (ho podeu veure a les fotos) així que avui en lloc de parlar d'això, us explicaré unes quantes curiositats i recomanacions:

1. El dia 1 d'Agost és la Festa nacional Suïssa. Ho celebren una mica com nosaltres Sant Joan, amb fogueres i focs artificials. Quan vam reservar el viatge no en teníem ni idea, però quin encert! Els dies abans els pobles i ciutats es preparaven per la celebració i es vestien de gal·la, i el dia de la festa en concret, a Grindelwald (el poble on estàvem instal·lats) van fer un recital de "yodelling" (el que nosaltres coneixem com a cant tirolés) balls tradicionals, llençades de bandera, desfilades i focs artificials. Tot això envoltats de muntanyes de pics nevats. Era impressionant veure com s'anaven encenent fogueres al llarg de les muntanyes... I per menjar, frankfurts, fondues i raclettes! 

2. Els rius i els llacs són els protagonistes, perquè són preciosos però també per passar la calor. Al principi ens va sorprendre molt veure gent amb bikini pel centre de Berna i altres pobles, però poc a poc ens vam anar acostumant a veure gent tirant-se als rius, deixant-se portar amb un matalàs o fins i tot fent surf! I la veritat no els culpo, les aigües blaves i netes dels rius conviden a tirar-s'hi de cap. 

3. Hi ha molts molts molt turistes japonesos. Fins i tot tenien oficines turístiques especials per ells, serà influència dels dibuixos de la Heidi?

4. Tot es força car, especialment menjar de restaurant. Però sempre queda l'opció d'anar de picnic. No us serà difícil trobar llocs habilitats allà on anéu, fins i tot dins de museus, que a diferència dels d'aquí, et permeten entrar amb menjar i begudes sense problemes. 

5. A mi em va encantar el  museu de la vida rural de Ballenberg. Quan vaig estar a Oslo fa uns anys, ja vaig visitar un museu similar i em va enamorar, així que aquest no me'l podia perdre. Podeu passar un matí llarg o un dia sencer passejant per camps i visitant antigues cases restaurades i ambientades en la Suïssa  d'anys endarrera (crec que la més antiga era del segle XV), molt recomanable!

6. Tema cotxe, concretament aparcar, és terrible. A tot arreu hi ha parquímetres (fins i tot en algunes zones vora els llacs) i a les ciutats no us quedarà altra que tirar pàrquings subterranis. Per tant és important buscar allotjaments amb pàrquing!

En resum, un destí molt recomanable també per l'estiu. 
Com sempre, si teniu algun dubte o voleu més info, ja sabeu!

Fins aviat, 

Mònica