Ei!! ja fa dies que tinc ganes de posar música una mica retro, però hi ha tants temes bons que no sabia per on començar. Finalment, fent una tria he vist que la majoria eren de la dècada dels 60. Així que avui us deixo una llista amb algunes de les meves cançons preferides d'aquesta època. En properes entrades avançarem o tirarem endarrera en el temps, ja veurem ;-P
Hola família! Continuo malalta. Com una sopa (normal o no). Res important però suficient per plegar abans de la feina i passar la resta de dia al llit. Ja sé que la idea és temptadora per molts però quan tens el cap a punt de petar i has acabat amb la reserva de mocadors de paper, la idea de fer vida normal és el que més ve de gust.
La qüestió és que tinc moltes coses a fer, i això m'obliga a frenar i no ho porto massa bé. A part de les tasques del dia a dia, com feina, compres i coses de casa, resulta que tinc aficions. Una d'elles és la dansa del ventre i d'aquí un mes fem un espectacle. El tema és que anem agobiades perquè ens falta temps d'assaig i jo m'he de perdre les classes perquè no em trobo bé. Un detall per afegir pressió, ballo a primera fila, i no puc assajar. Molt bé!
Mirant-ho pel costat positiu, perquè no em queda altra, aprofitaré
aquests dies per descansar i per valorar el fet d'estar "sana" i trobar-me
bé, que per sort és el meu estat habitual i que molts cops dono per fet.
Bueno, després d'aquest rotllo, i ja que us he introduit el tema de la dansa del ventre, us posaré una de les meves ballarines preferides. Es tracta de Rachel Brice. Ella fa una variant de dansa del ventre que és diu "Tribal Fussió". I és una crack, mireu...
Vaig trobar DomesticoShop per casualitat, però m’alegro d’haver-ho fet.
No us penseu que els mobles de disseny son freds i exageradament cars, bé això últim potser si, però ja se sap que l’exclusivitat la fan pagar.
A DomesticoShop podeu fer dues coses si penseu com jo: regalar-vos un capritx car (podeu estar segurs que almenys aquí no us donen gat per llebre, és a dir, no us fan pagar una bestiesa per un moble mal fet) o treure idees per a fer-vos mobles similars amb les vostres manetes si us animeu i us agrada (jo prefereixo aquesta última idea, almenys és més engrescadora).
L’estil és nòrdic, però hi podreu trobar diverses marques que ja trobem en botigues d’aquí.
Jo us deixo unes fotos del que més em va agradar i inspirar.
Aquesta és la làmpada Bau Pendant Multicolorper habitació de nens. És de fustes pintades de colors encaixades entre si.
Aquesta és la tauleta Bondt, senzilla i multifuncional.
La butaca Morfino, només de veure-la ja em venen ganes de dormir, llegir, descansar...
Com va dir la Mònica, ahir era la Diada de Sant Jordi. Per a mi és la festa més maca del món. Sempre he pensat que els catalans estem acostumats a celebrar derrotes, com en la Diada Nacional, i que en canvi aquest dia és una excepció.
El que més m’agrada és veure arreu gent amb roses a les mans, com si fos la cosa més normal del món. Si portes flors qualsevol altre dia de l’any la gent et mira com si fossis extraterrestre, en canvi el dia de Sant Jordi l’extraterrestre és qui no la porta.
Afortunats són els que a primera hora ja podien triar la rosa més maca per regalar. Afortunats els qui van veure muntar les parades a trenc d’alba. Afortunats els que van veure com alguna parella es regalava la rosa i el llibre o es feien un petó d’enamorats enmig del carrer.
Jo per la meva par tus deixo unes instantànies del dia d’ahir.
Ja ha acabat el cap de setmana ,oooh... Però avui és Sant Jordi, que també mola molt!
Jo he tingut un cap de setmana regular. Tot va començar molt bé, fins i tot vaig aprofitar que feien el partidàs Barça-Madrid per anar al cine a l'estrena de "Els Jocs de la Fam". La millor idea que he tingut. Éram quatre gats a la sala el primer cap de setmana de l'estrena! I la peli genial, l'heu de veure encara que no hagueu llegit els llibres.
El tema és que diumenge em vaig haver de passar tot el dia al llit amb mal de coll, una mica de febre i un refredat important. Però bueno, avui és un altre dia i espero anar a donar un tomb per les parades de llibres i roses.
Hi posarem música.
Avui que és el nostre dia dels enamorats aquí a Catalunya, us deixo l'última de Paul McCartney amb uns convidats de luxe: Natalie Portman i Johny Depp.
I ja que va de cinema, us deixo també l'última de Keane, que per fi han tret nou treball, i diuen que tornen als orígens, a veure si és veritat! Els actors us sonaran perquè són d'aquí i el director és el català J.A. Bayona.
Molt bona diada de Sant Jordi, que tingueu tots roses i llibres!
De nou al barri del Born de Barcelona, a l’estret carrer Cotoners, que evoca temps passats, hi trobem una petita joia, una curiosa botiga de sabates que conjunta perfectament amb la nova modernitat del barri.
En aquest establiment decorat amb molt bon gust, hi podrem trobar sabates realment diferents a les que estem acostumats. Són unes sabates dignes de la fantasia més imaginativa, talment com si haguessin sortit d’un brillant conte de Tim Burton.
Fetes a Califòrnia, amb la millor pell i cuir italians tractats amb tints naturals, expliquen els mateixos propietaris, que van treure la idea de Nova York, i la van portar a Barcelona l’abril de 2009.
Tindreu la possibilitat de personalitzar-les, tot i que tal com les trobareu a la botiga, n’hi haurà prou per a vestir amb estil propi. Comodíssimes, una obra d’art feta a mida dels nostres peus.
Les sabates són Cydwoq, entreu a l’enllaç si voleu saber-ne molt més.
El cap de setmana passat vam fer un pastís, una mona amb retard, per als nostres nebodets. La meva intenció era que els nens participessin activament en fer-la, i que no fos només el fet de regalar el pastís i prou. Per això vaig pensar que la millor manera de motivar-los era fer que ho visquessin com una aventura. Vam utilitzar un motlle especial, en forma de castell medieval, com el que veieu a les fotos. El venen a el Corte Inglés des de 40 euros, però jo el vaig comprar per Internet a Ebay per 15 euros amb les despeses d’enviament incloses. És de silicona, fàcilment des emmotllable si el suqueu una mica amb mantega o oli.
A partir d’aquí, quan ja teníem fet el pa de pessic, els nens el van començar a decorar.
Cadascú tenia una mànega pastissera casolana amb xocolata, cadascú del gust que més li agrada, i poc a poc, van anar guarnint amb xocolata el pa de pessic. Jo ja veia que no quedaria una mona esteticament massa atractiva, però el més important era que ells disfrutéssin, i, i tant que ho van fer!
Després van anar enganxant pindoletes de colorets a la xocolata, tot va acaba ple de caramelets! I per últim, van col·locar les banderetes personalitzades que els hi vaig fer uns dies abans. Les banderetes eren de diferents dibuixets, i n’hi havia unes on sortien ells, decorades amb colorets i formes divertides.
En definitiva, s’ho van passar pipa i nosaltres també veient-los jugar.
Alguna cosa em passa amb les fotos de gent que vola. Deu ser el meu tema. O algo.
Avui us presento el treball de Natsumi Hayashi o la noia voladora. Aquesta japonesa de 16 anys es dedica a fotografiar-se en situacions quotidianes de manera que sembla que voli. La tècnica no té cap secret: es fotografia saltant vàries vegades fins que troba el pla perfecte, i el resultat és genial. Mireu...
Ja fa dies que no us dono idees sobre preparatius
de boda.
Avui us
parlo dels números de les taules. El restaurant posava unes cartolines verdes plastificades
al centre de cada taula amb els números, però a nosaltres no ens agradava massa
ni el disseny ni el color. Vam decidir posar-hi cullerada i confeccionar els
nostres propis números, originals i personalitzats.
Aprofitant la idea del vídeo invitació, vam
agafar cartró ploma blanc, del mateix tipus que vam fer servir al vídeo, i el
vam tallar a la mida que ens va semblar adequada.D’una banda hi havia una enganxina a mida del
logo amb els nostres noms, i de l’altra banda els números fets a ma amb rotolador
permanent.
Continuem parlant de pel·lícules. Ja he comentat anteriorment que últimament em costa força que m'agradi alguna peli i tiro més cap a les sèries. Tot i així, us aniré comentant el que he anat veient, i després vosaltres trieu... S'accepten propostes eh?
Bueno, avui parlaré de dues pelis força originals per la manera que tenen de tractar el tema del temps (d'hores i minuts, no el metereològic).
Començaré per la més nova que és entretinguda però a mi no em va acabar de matar. Es tracta de "In Time" o "El precio del mañana" (m'encanten aquestes traduccions que fan dels títols, visca la versió original) protagonitzada per Amanda Seyfried (després de veure com es passa la peli corrent amb una talons d'un pam, és la meva ídol) i per Justin Timberlake (aquest era cantant, no sé perquè insisteix amb les pelis). Vale, prou de parèntesis.
A la pel·lícula ens parlen d'una societat que ha conseguit aturar l'envelliment. Per evitar la superpoblació, el temps de vida de cada persona és límitat i es converteix en moneda de canvi. O sigui, els rics poden viure eternament i els pobres viuen al dia literalment. A partir d'aquí, només dir-vos que el protagonista (Timberlake) és pobre i aconsegueix molts minuts de vida de cop, i per tant, problemes. Aquí teniu el trailer.
La segona peli és diu "Timer" i és de l'any 2009. Aquesta sí que em va agradar força. La pel·lícula parla d'una societat que podria ser la nostra, on han fet un invent revolucionari: un implant al braç en forma de rellotge que et permet saber quan temps et queda per conéixer a la teva ànima bessona o parella ideal. Us imagineu saber del cert que fins d'aquí 20 anys no coneixereu a la vostra parella perfecta? què feu de mentres sabent que les relacions que tingueu no aniran enlloc? I si la persona ideal arriba massa aviat o no us agrada? Treu una mica el misteri de tot plegat. Bueno, aquesta sí que us la recomano i la banda sonora també està bé. Aquí teniu el trailer.
Ara que sembla que per fi ve el bon temps, és hora de treure de l’armari tots els jerseis gruixuts que tanta falta ens han fet aquest hivern i canviar-los per roba més primaveral i més colorida.
Els looks que us proposo avui, són amb els colors que tant es porten aquesta temporada. Jo ja tinc els meus pantalons verds i vosaltres?
La Basílica és una joieria tan peculiar que deixa de ser joieria per convertir-se en una galeria d’art contemporani.
Tot és extremadament antic i extremadament modern, tant contraposats els extrems que la barreja captiva. Només arribar-hi veus que la cosa promet i que d’allà no en sortiràs igual que hi has entrat. Amb les primeres vitrines ja es va fent boca de la meravella que hi ha més enllà. Hi ha tanta varietat de peces que és impossible no trobar-ne alguna d’atractiva, fins i tot és difícil no enamorar-se d’alguna petita obra d’art. També us diré que altres coses les trobareu menys agraciades, però no per això deixaran de ser sorprenents. Nomes cal que mireu el quadre que hi ha al fons de tot de la galeria… ja em direu què us ha semblat! Nomes us diré que recordo la meva expressió al veure’l i la cara de la gent que anava arribant, que també era un mapa…
Impressionants les escultures que fan ells mateixos, amb fulles naturals recobertes de làtex. El tacte és especial, i el detall, les hores de feina, el bon gust…
Doncs el que us dic, un lloc que no us deixarà indiferents.
Un any més, gràcies a les mans i la voluntat de la Isabel, la Maria i la Magdalena (mare, tieta i avia de l’Albert), podem tastar la mona de Pasqua de sempre, la recepta original, amb el farcit dolç i la decoració tradicional a base de fruita confitada i mantega muntada amb sucre.
Us deixo les fotos del resultat. Aviso, us agafarà ganes de menjar-ne a l’instant!
Us deixo les instruccions per fer una mona de pasqua xocolatera, ideals per agradar als nens llaminers!
Temps de preparació: 1 hora
Per a 6 persones
Dificultat: mitjana
Ingredients:
4 ous, 150 g de sucre, 150 g de farina, 20 g de farina d'ametlla, 5 g de llevat, 2 clares muntades i 50 g de sucre.
Per a la trufa de guarnició:
125 g de nata líquida, 30 g de sucre, 250 g de xocolata de cobertura negra.
Per a la cobertura:
250 g de xocolata de cobertura negra, 125 g de mantega.
Per al farciment:
300 g de melmelada de préssec.
Preparació:
1. En primer lloc, i per fer el pa de pessic, munteu els 4 rovells i els 150 g de sucre en un bol i amb l'ajuda d'un batedor. A part, barregeu la farina i el llevat, poseu-ho en un colador i deixeu-ho caure de mica en mica sobre la mescla d'ous i sucre, d'aquesta manera evitareu que es facin grumolls. Barregeu-ho bé amb una espàtula i aneu-hi incorporant la farina d'ametlla sense deixar de remenar. En un altre bol munteu les clares a punt de neu, i quan estiguin a mig muntar, afegiu-hi 50 g de sucre. Tot seguit, barregeu les clares amb la mescla de farina i ous, i ompliu un motlle prèviament untat amb mantega i enfarinat. Coeu el pa de pessic al forn a 180º C uns 40 o 45 minuts.
2. Passat aquest temps, deixeu-lo refredar i desemmotlleu-lo.
3. A continuació, desfeu la cobertura de xocolata al bany maria. Mentrestant talleu el pa de pessic per la meitat i farciu-lo amb la melmelada de préssec. Quan la cobertura de xocolata estigui desfeta poseu-hi la mantega i aneu-ho remenant fins que es fongui. Un cop tingueu la cobertura a punt, feu-la servir per cobrir el pa de pessic, que haureu de deixar refredar una estona.
4. Per fer la trufa, poseu 125 cl de nata liquida a bullir. Quan bulli, afegiu-hi 30 g de sucre i 250 g de cobertura de xocolata negra. Remeneu-ho i manteniu-ho al foc fins que la xocolata es fongui. Un cop feta la trufa, deixeu-la refredar.
5. Per decorar la mona, podeu recórrer als ous de Pasqua, que haureu de fixar sobre la superfície del pastís amb trufa. També podeu guarnir la mona amb els típcs elements decoratius com els pollets i plomes de colors. Us recomano els floquets de neu de l'Enric Rovira.
Ei, avui és un dilluns especial, primer perquè és festiu i segon perquè toca menjar la Mona, nyam!
Igualment posarem música no?
No sé quin temps us ha fet aquests dies de Pasqua però per Lleida hem tingut bastanta pluja. Això convida a tancar-se a caseta, escoltar música tranquil·la i mirar pel·lícules sota la manta. Almenys això he fet jo.
La pel·licula en concret és diu "Like Crazy" i aquí teniu el trailer. És un història d'amor però no massa pastelera, sinó més aviat realista on vas veient les fases per les que va passant la relació a llarga distància dels protagonistes. A mi em va agradar i no em passa massa sovint. Crec que tothom que ha viscut un temps lluny de la seva parella és pot sentir identificat. El que si que em va encantar va ser la banda sonora ja que moltes de les cançons són del genialíssim Dustin O'Halloran. La seva música és instrumental, molts cops són cançons només a piano però són una meravella. I gràcies a la peli, he vist que ha publicat nou treball així que us deixo una de les seves cançons i una llista amb altres temes seus.
La web www.curbly.com és un bon lloc per estar al dia sobre manualitats, projectes de decoració i trucs per a casa. Això si, haureu de saber anglès.
Aquests dies en el món anglosaxó també celebren Pasqua, tot i que és una mica diferent a la nostra. Allà els conills i els ous de Pasqua (no de xocolata) són els protaginistes.
Pensant en això, els amics de Curbly han preparat un especial sobre manualitats gratuïtes. Si voleu fer una ullada aneu al següent enllaç.
A mi personalment m'encanten aquests dos projectes per als més petits de la casa:
El primer és de la web http://www.mrprintables.com. En aquest enllaç us podreu descarregar de forma gratuïta aquests dissenys de bosses en forma de conillets. Aquí teniu un exemple.
La proximitat de la Pasqua i del dia de la Mona, ens inspira a nosaltres i a la majoria de les llars catalanes.
Avui us presentem el Floquet de Neu en xocolata d’Enric Rovira.
Fa uns anys va fer el pastís del 35 aniversari del Floquet de Neu per encàrrec del Zoo de Barcelona. Per aquella ocasió van fer una estructura de xocolata que reproduïa la figura del Floquet adult amb línies rectes i molt simplificades. Enguany han volgut fer un Floquet jove amb una peça més comercial per aquesta Pasqua. L’elaboren amb xocolata blanca (Floquet de Neu) o amb xocolata negra (els seus 4 fills).
Estem molt agraïdes a la dolçor la Txell, que ens han permès col.laborar amb aquests mestres xocolaters des d'aquest humil blog.
Momo és un museu personal de la seva mestressa. Només entrar a la tenda t’envolta el silenci i la pau. Situada en un carrer estret i deliciosament aïllat de Ciutat Vella, aquest establiment et porta a Japó en un moment. Els objectes que hi trobareu expressen la relació des de la infantesa que la mestressa, la Kaori, manté amb els objectes. Ceràmiques, material de cal•ligrafia, làmpades, kimonos i teles… Tot té un aire de realitat que ens apropa al Japó més quotidià. L’origami hi és present, i a mi personalment em fascina veure com amb un paperet es poden crear figures tant i tant complicades ! I delicadesa, la delicadesa als dits de la Kaori a l’embolicar les compres, la calma i la paciència que farceix el tarannà de molts japonesos.
dilluns, 30 d’abril del 2012
Etiquetes:
Anys 60,
Llista de reproducció,
Música,
Oldies,
Retro
