Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Personal. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Personal. Mostrar tots els missatges

ELS DILLUNS NECESSITEN MÚSICA

Bon dia!

Fa dies que no apareixem per aquí i la veritat és que no sé quan ho tornarem a fer o quin és el futur d'aquest blog en aquests moments. Tan la Marina com jo estem bé, no patiu, però amb mil coses al cap i poc temps i poques ganes d'escriure així que no sé molt bé si aquesta parada serà temporal o definitiva... Disculpeu-nos i ja us anirem informant.

Personalment, per posar-vos al dia, jo ja estic de 34 setmanes, amb moltes ganes de veure-li la cara al petit i em trobo perfecta a nivell de salut. Però també estic en un moment de canvis, amb moltes decisions per prendre i també molta incertesa, així que tinc el cap força distret.

Però hi ha coses que no canvien i sempre em queda temps per la música. De fet avui volia compartir amb vosaltres tres cançons que no paro d'escoltar.

La primera, aquesta preciosa versió de Sucré de la cançó "You and Me"
 

La segona, aquesta de Nick Mulvey "Fever to the Form"



La tercera aquesta de Basia Bulat "Tall tall shadow" (de fet el disc sencer és genial)



Fins aviat (espero), 

Mònica

ELS DILLUNS NECESSITEN MÚSICA

Bon dia! Per fi estem al febrer i jo ja estic de set mesos! Aquestes setmanes són ben curioses i reflexives per mi, sobretot pel que fa al concepte de temps. Per exemple, el divendres vaig tornar després de quasi 10 anys a la universitat on vaig estudiar. Aquest cop per fer una coordinació amb un departament, ja no com a estudiant sinó com a professional, i embarassada! Passar pels mateixos escenaris, en unes circumstàncies tan diferents (cap a millor és clar) de quan els vaig deixar, veure com canvien les coses, amics que ja no hi són... I sembla que només fa dos dies, tant hem canviat? Sona una mica melancòlic tot plegat però també optimista, i és que estic ben feliç de ser on sóc.

I després al vespre, vaig anar a una representació que feien les companyes de dansa del ventre, aquest cop jo només com a expectadora. També una mica extrany aquest canvi de perspectiva, acostumada a estar sempre de l'altre costat, patint els nervis de l'escenari i el cansament dels assajos. Però de nou, contenta amb el canvi i amb les circumstàncies actuals, sentint al petit que ballava dins la panxa.

Qui sap que ens depara la vida oi? Així que a gaudir del moment. 

I ara, una mica de música.

The Acorn - Dents



I can see your years in my reflection
dents and cracks embedded in my skin
they will bloom in fireworks and fury
for all the times I didn't let you in

as i make my way through your convictions
let me pick the best fruit from your treee
and all the miles that we have put between us
have been filled with loving blisters and sour truths
one by one the seasons change you
maybe once but not for all
time can't paint the picture for you
dying leaves need time to fall

let me be the one you're running to
one by one the seasons change you
maybe once but not for all
time can't paint the picture for you
dying leaves need time to fall


Mònica

1+1 = 3



Bon dia! Aquí la Mònica amb notícies! I és que sembla que la família creix i si tot va bé cap al mes  d'abril  ens estrenarem com a pares i tindrem una nova incorporació que emplenarà aquestes petites sabates.

Com comprendreu aquests mesos el meu cap ha estat ocupat amb aquest tema i ha estat molt difícil no compartir-ho amb vosaltres, però resumint només dir-vos que m'he trobat des del principi super bé, que si la propera eco no ens diu el contrari es tracta d'un nen i que no podem ser més feliços!

Ja us aniré informant dels avenços i troballes però us prometo no convertir-ho en un blog monotemàtic ;-P

Salut!

Mònica i Juanjo

2 ANYS

Aquesta setmana el nostre blog ha fet dos anyets! I les dues hem estat tan atrafagades que casi casi se'ns oblida de fer l'entrada corresponent... però no de celebrar-ho!
Aquest brindis va per tots vosaltres, pels que ens seguiu des del principi, pels recent arribats, pels seguidors del facebook, pels que ens deixeu comentaris i perquè sou els millors lectors que podríem tenir! 
Esperem que ens seguiu acompanyant en les nostres aventures i ja sabeu que qualsevol recomanació o comentari seran molt benvinguts!

Chin-chin!



Marina i Mònica

COSMÈTICA I HIGIENE ECOLÒGICA

Bones gent! Després d'aquesta entrada d'avui alguns em tatxareu de hippie o d'anti progrés, tranquils,  per gustos colors. Però pels que busquem alternatives ecològiques i més naturals (i efectives) a productes d'higiene i cosmètica que utilitzem sovint, avui us vull parlar d'uns productes que faig servir d'aquestes característiques i que funcionen de  meravella. 

El primer és el desodorant de pedra d'Alum: 


Ja fa temps que buscava una alternativa al desodorant tradicional per tots els components químics i poc recomanables per la salut que acostumen a portar. Vaig provar diferents marques però cap em convencia i els trobava poc eficaços fins que un dia vaig decidir-me a provar aquesta pedra màgica. L'aplicació es ben simple: la mulles amb aigua i te l'apliques com un desodorant normal. L'única pega? Que no fa olor de res de res, però això també és lo bo, no faràs olor de res! Jo ja fa uns quants mesos que l'utilitzo (incloent tot l'estiu) i el trobo fantàstic. En trobareu de tots els preus i marques. Acostuma a rondar sobre els 7-8 euros la mida normal però dura moltíssim. Al Mercadona mateix en venen una versió mini i bastant econòmica. I per cert! No només serveix com a desodorant: també el recomanen per calmar picades de mosquit, per l'acne i per pells irritades. Molt, molt recomanable també per homes (el Juanjo n'està encantat).

Ara segueixo amb una recomanació per a dones: la copa menstrual.

Això ja sé que d'entrada costa més d'acceptar, però jo fa dos anys que l'utilitzo i no ho canvio per res. Al principi quan sentia a parlar de copes menstruals em semblava tot un engorro i poc pràctic, però un dia em vaig decidir a llegir comentaris de la gent per internet i em vaig adonar que tothom que en parlava malament (dient que era poc pràctic o una marranada directament) no ho havia provat mai, en canvi la gent que si que ho havia provat n'era molt fan. Així que em vaig decidir a donar-li una oportunitat. Jo vaig comprar la de la marca Fleurcup per internet i en aquell moment em va costar sobre uns 17 euros crec. Des de llavors no he tornat a comprar tampons ni compreses, així que calculeu l'estalvi econòmic tenint en compte que et pot durar fins 10 anys! Per no parlar del que implica a nivell ecològic i de salut (informeu-vos del que porten els tampax si us plau). L'única pega? Al principi costa dominar la tècnica de posar-la i treure-la, però de seguida li agafes el truc i es pràctic i molt net. 

I el següent producte encara no l'he probat personalment, però és una opció a considerar quan tingui fills. Ara si que em direu boja!  Es tracta de bolquers de roba: 



Si, si, ja sé que per molts això és tornar endarrera, que deuen ser un engorro per rentar i poc pràctics. Però la gent que els ha provat en parla molt bé així que per què no? Jo d'entrada estic disposada a provar-ho (combinat amb els bolquers d'un sol ús per quan vas de viatge per exemple).  La gent que els ha provat comenta que no implica un extra de rentadores ja que amb un nadó n'has de posar sovint,  t'estalvies irritacions i els nens que els utilitzen aprenen abans a utilitzar el vàter ja que són més conscients de quan estan mullats. Per no parlar del gran estalvi econòmic i la repercussió a nivell medi ambiental. Algú ho ha provat? Jo ja us diré quan arribi el moment, suposo que li has d'agafar el truc com a altres coses, potser tornaré a mirar aquest post i em faré un fart de riure ;-P


Alguna recomanació eco?


Mònica

LES BRUIXES DEL PONT DEL BOC

Fa dies que us comento que amb el grup de dansa del ventre estem assajant per un espectacle relacionat amb bruixes. Doncs per fi la data ha arribat i el dissabte dia 5 d'octubre a partir de les 19h ens podreu veure ballant al Pont del Boc de Biterna, a les partides Copa d'Or i Sot de Fontanet (a l'horta de Lleida). Nosaltres farem dues actuacions, una entre el públic al xoperal i una altra durant el sopar. 
Però no només estarem nosaltres ballant, som una petita part d'un gran  espectacle!

Aquí us deixo la informació de la pàgina del seu facebook perquè us feu una idea del que  podeu trobar: 

"El venir a veure “Les Bruixes del Pont del Boc” és una bona oportunitat de donar un tomb per el bell mig de l’horta de Lleida, compartir el xoperal del Tòfol, amb visitants, actors, artesans, tastar vi i sopes de farigola, olorar i provar herbes curatives, sabons, fruites, etc., tot en mig de balls i música tradicional, però també passejar per el camí vell d’ Albatàrrec, a cavall de les partides Sot de Fontanet i Copa d’Or, amb torxes a les mans il•luminant la fosca nit, per a descobrir el pont del Boc de Biterna, situat sobres les aigües tranquil•les del rierol de “La Femosa”. Assistir a trobades de dones remeieres en aquest pont, dones que cerquen herbes pels seus remeis i curacions, tot esperant que, alguna cosa trenqui els sorolls de la nit. Després, aquestes dones i tots nosaltres anirem de festa al xoperal, on ens esperen el músics per fer ballades, gresca, i passar una bona estona abans de veure com són acusades de bruixes i metzineres, totes aquelles dones sabies que hem conegut, i per culpa de enveges i reconeguts acusadors, són detingudes i jutjades. Durant el judici, veurem i sentirem els testimonis, les acusacions i el veredicte, però nosaltres, el públic també mostrarem la nostra opinió, farem sentir les nostres veus per a tenir-les en compte en la decisió final. Aquests al•licients i altres, són els que podem trobar assistint a la representació de “Les Bruixes del Pont del Boc”.
Per acabar la festa hi ha un sopar medieval, al que tothom s’hi pot apuntar, l’últim any érem uns 300 comensals. Un menú de viandes de l’època amb l’acompanyament dels músics per fer-nos balls, jocs de malabars i acudits, i així passar una bona vetllada que es sol allargar fins a la mitja nit."

Així que ja sabeu, si voleu passar una bona estona us esperem el dia 5 a partir de les 19h. L'entrada a l'espectacle val 1 euro, i si us voleu quedar al sopar medieval (i gaudir de la nostra actuació a l'escenari entre altres), podeu comprar els tickets per 15 euros (fins al dia 30 de setembre, després em sembla que són més cars) als següents establiments de Lleida : 

  • La Llar dels Animals (Av. València 19 i Paer Casanoves 35)
  • Casa de Aragon (Pg. de Ronda, 4)
  • Cherokee (La Palma, 2) 
Podeu trobar més info a la seva web i al seu facebook.  

Us espero!


Mònica

CAP DE SETMANA DE CAMPUS

Em sembla que fa uns mesos vaig comentar de passada que en un atac de bogeria m'havia apuntat a un campus d'estiu de dansa oriental, així que a part dels assajos d'aquestes últimes setmanes, dijous vaig fer la maleta i m'he passat quatre dies ballant fins diumenge i... estic morta.

A part del cansament, l'experiència ha estat curiosa i molt divertida. Junteu unes quantes  ballarines, tanqueu-les en una casa (amb piscina, això si), afegiu uns quants músics flamencs i munteu una festa cada nit i ja us podeu imaginar que allò va ser un festival, una mica com tornar al cole vaja. 

Però centrem-nos en el tema del ball. Vam tenir el plaer de gaudir de dues mestres de luxe. Els tallers de dansa oriental estaven a càrrec de l'hongaresa Mercedes Nieto (que en aquest mundillo és una de les "més millors"), mentre que  els tallers de flamenc oriental  els impartia Mónica Tello amb el seu grup de músics en directe. Resumint, dues cracks que et deixen amb la boca oberta quan les veus ballar (mireu aquí i aquí) però molt properes i senzilles. 

He de reconéixer que els tallers que més m'han agradat sorprenentment han estat els de flamenc.  Així que avui com és dilluns i toca música, permeteu-me que canviï una mica  l'estil musical del blog per posar un tema que vaig descobrir aquest cap de setmana que em sembla preciós.

D'Callaos - Se fue la Luz


Bon dilluns i bona setmana!

Mònica

VIATGE A SUÏSSA

Ara que ja porto uns dies instal·lada a casa, he desfet maletes, he fet rentadores i una mica el gos també (perquè encara estic de vacances!) tocava explicar una mica el viatge a Suïssa.
Nosaltres vam estar per la zona de l'Oberland Bernés, a prop d'Interlaken i a una hora de viatge de ciutats com Berna o Lucerna. Com us vaig dir l'altre dia, estàvem envoltats de verd, de llacs, de rius i muntanyes (ho podeu veure a les fotos) així que avui en lloc de parlar d'això, us explicaré unes quantes curiositats i recomanacions:

1. El dia 1 d'Agost és la Festa nacional Suïssa. Ho celebren una mica com nosaltres Sant Joan, amb fogueres i focs artificials. Quan vam reservar el viatge no en teníem ni idea, però quin encert! Els dies abans els pobles i ciutats es preparaven per la celebració i es vestien de gal·la, i el dia de la festa en concret, a Grindelwald (el poble on estàvem instal·lats) van fer un recital de "yodelling" (el que nosaltres coneixem com a cant tirolés) balls tradicionals, llençades de bandera, desfilades i focs artificials. Tot això envoltats de muntanyes de pics nevats. Era impressionant veure com s'anaven encenent fogueres al llarg de les muntanyes... I per menjar, frankfurts, fondues i raclettes! 
2. Els rius i els llacs són els protagonistes, perquè són preciosos però també per passar la calor. Al principi ens va sorprendre molt veure gent amb bikini pel centre de Berna i altres pobles, però poc a poc ens vam anar acostumant a veure gent tirant-se als rius, deixant-se portar amb un matalàs o fins i tot fent surf! I la veritat no els culpo, les aigües blaves i netes dels rius conviden a tirar-s'hi de cap. 
3. Hi ha molts molts molt turistes japonesos. Fins i tot tenien oficines turístiques especials per ells, serà influència dels dibuixos de la Heidi?
4. Tot es força car, especialment menjar de restaurant. Però sempre queda l'opció d'anar de picnic. No us serà difícil trobar llocs habilitats allà on anéu, fins i tot dins de museus, que a diferència dels d'aquí, et permeten entrar amb menjar i begudes sense problemes. 
5. A mi em va encantar el  museu de la vida rural de Ballenberg. Quan vaig estar a Oslo fa uns anys, ja vaig visitar un museu similar i em va enamorar, així que aquest no me'l podia perdre. Podeu passar un matí llarg o un dia sencer passejant per camps i visitant antigues cases restaurades i ambientades en la Suïssa  d'anys endarrera (crec que la més antiga era del segle XV), molt recomanable!
6. Tema cotxe, concretament aparcar, és terrible. A tot arreu hi ha parquímetres (fins i tot en algunes zones vora els llacs) i a les ciutats no us quedarà altra que tirar pàrquings subterranis. Per tant és important buscar allotjaments amb pàrquing!

















En resum, un destí molt recomanable també per l'estiu. 
Com sempre, si teniu algun dubte o voleu més info, ja sabeu!

Fins aviat, 


Mònica

HOLA HOLA des de Suïssa!

Vista des de la finestra de l'apartament

Un dels meus racons preferits

Portem ja quatre dies a terres suïsses i no volem que s'acabin. Els nostres ulls no es cansen de veure muntanyes, boscos i llacs. Està tot tan cuidat i tan bonic que sembla una postal. Passem els matins d'excursió o de visita turística i les tardes són per relaxar-nos, fer picnics o banyar-nos al llac, perquè encara que no ho sembli, fa molta calor!! Això si, a les nits dormim ben tapats amb nòrdica.

Oh, vacances! Com veieu estic patint molt per aquestes terres ;-P

Quan torni us explico més...

Mònica


MARXEM DE VIATGE


via
Si! Aquest és el destí de vacances d'aquest any. Si no hi ha res de nou, dissabte al matí  el Juanjo i jo agafarem un avió i ens anirem cap a terres suïsses. Estarem per la zona d'Interlaken. No tenim massa planificat res, hem llogat un cotxe i la idea és anar gaudint del paissatge i la natura, passejar per poblets i descobrir l'entorn però amb calma i sense estressar-nos. 

Algú que hi ha estat em pot fer alguna recomanació?

Moltes gràcies!

Mònica

THE LUMINEERS A BARCELONA






El dimecres al vespre vam fer kilòmetres per veure un dels grups que més he estat escoltant aquest últim any. No sóc massa d'aglomeracions ni de grans concerts. Ja fa temps que vaig decidir passar dels estadis grans perquè per veure el grup a través d'una pantalla, el youtube em va perfecte. 
Aquest cop el concert era a la sala Razzmatazz i l'últim cop que hi vaig anar va ser per veure Crowded House i va ser un dels millors concerts de la meva vida, així que d'entrada la idea em va agradar. Una sala prou gran com perquè vinguin grups coneguts però prou petita per veure al grup d'aprop sense pantalles. Lo pitjor del concert, les entrades estaven esgotades des de fa dies, per tant la sala estava a full i l'aire acondicionat no donava massa de si. Així que vam suar la cansalada!  Això, i que veig que amb els anys m'he tornat més tiquis miquis i cada cop aguanto menys a la gent (el gegant que amb tot el morro se't posa davant, les groupies cridaneres i els que es dediquen a mirar tot el concert a través del seu mòbil i que de vegades no et deixen veure l'escenari a tu :-/). En fi, coses del directe.
A a part d'això, el concert perfecte. Els Lumineers per  mi són un grup que millora en viu. Veient les cançons del disc pensava que el concert seria força de tranquis, però no! Molta energia, temes nous, alguna versió i sobretot molt bon rotllo. I la sorpresa de la nit, la veu de la noia del grup avançant algun tema nou, que bé canta!
Fins i tot van tenir el detall de baixar de l'escenari i creuar entre públic per cantar un parell de temes al mig  de la gent (amb la
conseqüent corredissa de les fans cridaneres que els volien tocar jaja).
Pero mirant el costat positiu, gràcies a aquesta gent que graba els concerts en vídeo us puc deixar algun enllaç perquè us feu una idea de l'ambient... En resum, molt recomanable, però amb una mica més d'aire acondicionat millor!



Marta i Alba, us vaig trobar a faltar molt! Però un altre cop serà, segur!

I aviat el Bona Nit Barcelona, i a l'aire lliure, yuhuuu!

:-)

Mònica

SANT JOAN









































Aquestes fotos les vam fer l'estiu passat a casa d'uns amics amb qui vam passar uns quants dies a l'agost. 
És un lloc molt especial per nosaltres, no només perquè l'entorn és preciós, sinó perquè ells també ho són. 
I com aquest cap de setmana anem a passar la revetlla de Sant Joan amb ells, he pensat que era una ocasió perfecta per recuperar aquestes fotos. 

Esperem que faci molt bon temps i poguem gaudir d'aquest entorn.

I vosaltres, quins plans teniu?

Que tingueu molt bon cap de setmana i bona revetlla de Sant Joan!

Mònica

ELS DILLUNS NECESSITEN MÚSICA

D'excursió l'estiu passat, que lluny em queda!
Bé, ja som al juny. Potser ja va sent hora que faci una mica de bon temps no?  Em veig al mes de juliol encara amb botes i em nego rotundament! I més tenint en compte que aquest any ja tenim pensada una escapada a les muntanyes com és ja tradició. Tinc ganes de sol i de temps a la natura!

Així que les cançons d'avui segueixen aquest esperit folkie, m'encanten! Especialment aquesta primera: 

U.S. Royalty - Equestrian


The  Oh Hello's - The Lament of Eustace Scrubb


Bon dilluns i bona setmana!

Mònica

30

Com us vaig prometre aquí teniu algunes fotos del cap de setmana. 
El divendres vaig celebrar l'aniversari amb la família però amb les presses em vaig oblidar la càmera a casa (ups!) així que no hi ha fotos d'aquell dia. Per compensar us  en porto unes quantes del dissabte a la nit. 

Fa unes setmanes va ser l'aniversari de l'Albert i com no ho vam poder celebrar en el seu moment, vam decidir fer la festa conjunta, així que no patiu si veieu que al pastís posa "felicitats Mònica i Albert", no he canviat de parella ;-P

Una de les sorpreses de la nit va ser muntar un "photo call" (gràcies Anna!) així que els riures i les fotos tontes estaven assegurades, i quin goig que fem!

IMG_0104polIMG_0097polIMG_0100b IMG_0147 pol IMG_0111pol IMG_0116pol IMG_0144pol
IMG_0108mod
Aquí el Juanjo i jo, moníssims!
IMG_0113pol IMG_0127pol IMG_0126pol

Una nit genial i amb molt bona companyia, però faltaves tu Marina! 
De nou, moltes gràcies a tots petardos! Em vau fer molt feliç.


Per molts anys més!

Mònica

Pd: Per cert, em van regalar una maleta molt xula! Ben aviat us explico per què...

30!


Doncs sí, dimarts va ser un dia molt especial, vaig complir 30 anyets, sí senyor! Va ser un dia rodó. Només despertar-me ja tenia a les mans un ram de flors preciós! A més va fer bon temps, vam passar el dia sota el sol de primavera, vam riure, ens vam relaxar, vaig rebre regals…! I al vespre vam veure la remuntada espectacular del Barça entre amics i vam sopar tots junts. Què més es pot demanar?

Serà un dia que recordaré durant molt de temps.

Unes fotos per recordar el dia, espero que hi vegeu ja els primers aires de primavera.







Salut!


Marina

FOTOS DE CAP DE SETMANA


Avui és un dia especial! Ja us explicaré el perquè més endavant. De moment unes fotos del cap de setmana, que, com de costum ha estat mogudet…

Ens vam trobar amb la Mònica i ja veieu sempre en surten idees inspiradores. A més, hem modificat el nostre perfil, que podreu veure anant a la secció “Nosaltres”.












 
 
Marina


AQUESTA NIT...

Ei gent! Que avui és Carnaval, Carnestoltes o com es digui. Una ocasió ideal per vestir-se de forma rídicula i fer el tonto en públic, m'encanta! Cada any ens disfrassem amb el Juanjo i després d'uns quants anys anant a celebrar-ho a Sitges, l'any passat ens vam quedar a la terra ferma i ens ho vam passar genial, així que avui repetirem. Aquesta nit busqueu-nos per Lleida amb unes pintes semblants a aquestes:


Si, som uns frikis i no sé com vam arribar a aquesta idea, però teniu en compte que sempre ho decidim a l'últim moment. 


I vosaltres us disfresseu??


Bon Carnestoltes a tothom!!

Mònica

DISSABTE AMB BRAZ DESIGNER


Aquest dissabte va ser un dia d’aquells que voldries assaborir a poc a poc, imaginant que les hores passen més a poc a poc del que és habitual. Reunides la Mònica i jo (ja feia dies que no ens véiem) amb família i amics al voltant d’una gran taula, vam veure ploure rere les finestres, amb infusions i galetes, relaxant-nos per a deixar néixer noves idees que poc a poc aniran veient la llum…
Vam xerrar, mirar Internet, vam fer manicures, vam posar en comú les novetats en moda, música...i vam deixar passar l’estona fins a l’hora de sopar.






La infusió és de El Magnfifico, on tenen una barreja de cafès pròpia i infusions boníssimes!
La llana de la foto és de Ifil, una botiga de carrer Torrent de l’Olla de Barcelona (i també tenda online) amb gran varietat de llanes i eines. Fan cursets periòdics i cursets express.
Les Galetes són de Rifacli. Aquesta fàbrica de Montblanc està especialitzada des de sempre a fer ventalls com aquests, neules, carquinyolis, cobertures de xocolata… són una temptació tant per Nadal com per la resta de l’any!
Tant els pintallavis com els esmalts d’ungles els vaig comprar a New York aquest últim viatge. Els pintallavis es poden trobar aquí en una versió un pèl diferent tant en textura com em preu... i els esmalts d’ungles són un pack que per 24 dòlars inclou un munt de colors OPI! Va ser una molt bona compra! Els podreu trobar a la web americana de Sephora, però per desgracia nostra no envien comandes fora dels USA i països propers. Creuem els dits per a que algun dia ho venguin als Sephora d’aquí… però segur que serà més car! 
 



I ens va visitar la Renata, l’ànima de bRAZ dESIGNER!! Ens va portar un bon assortit d’anells. Us n’ensenyem uns quants en aquestes fotos. No us podeu perdre les seves creacions. Mireu quines peces més maques i que bé que queden! Podreu trobar-les al seu blog. Podreu contactar a amb ella i fer comandes del seus productes.












Fins aviat!


Marina








Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...