UNA DE CINEMA: Catfish, el documental

Fa dies que sentia a parlar d'un programa de la tele que és diu "Catfish"  (crec que de la MTV) on el presentador, Nev Schulman, ajuda a diferents persones a desemmascarar qui s'amaga al darrera de falsos perfils online.

No havia vist mai cap episodi però m'imaginava algo sensacionalista i potser falsificat (sí,  crec que tot el que passa a la tele és mentida, sobretot les notícies...), però havia sentit que el mateix presentador havia passat per l'experiència de ser enganyat online. 

Una tarda tonta de la setmana passada, amb poques ganes de fer res em vaig trobar un enllaç per veure un documental anomenat com el programa "Catfish" en el que explicaven la història de Schulman, i vaig decidir donar-li una oportunitat... Guau! Vaig flipar en colors.

Tinc els meus dubtes de si la història és real o no, però com molts cops la realitat supera la ficció i em puc creure perfectament que la ment humana dóna per això i més, la donaré com a bona.

El documental de l'any 2010, està dirigit per Henry Joost i Ariel Schulman (company de feina i germà de Nev respectivament) i aquí us deixo l'argument del documental: 

"Nev, un Fotograf de 24 anys que resideix a Nova York, es contactat  per Abby, una nena de 8 anys que viu al Michigan rural, que li demana permís, a través de Myspace, per pintar una de les seves fotos. Quan Nev rep el quadre de la nena, que resulta ser fantàstic, aquest comença una amistat amb la família de l'Abby. Amb el temps, aquesta amistat es converteix en alguna cosa més quan en Nev inicia una relació sentimental amb Megan, la germana gran de la nena. Impulsat per algunes revelacions sorprenents sobre la Megan, Nev i els seus amics s'embarquen en un viatge per carretera a la recerca de la veritat."

No us vull explicar massa per no treure la sorpresa. Només apuntar que és impressionant el "pastel"  amb que es troba el pobre noi, que per cert, si el que surt a la peli és real, és un encaaaant! Jo no sé com hauria reaccionat. I sobretot, sobretot, no deixa de sorprendre'm la ment humana...

Heu vist el documental o el programa?

Us deixo aquí el trailer: 

I aquí un enllaç per si la voleu veure online. Val molt la pena i passa el temps volant!

;-P

Mònica

ELS DILLUNS NECESSITEN MÚSICA

Hola a tots!! Com ha anat la primera part de les festes?

Jo a part de dinars amb família i estones amb amics, per fi he anat a veure El Hobbit i vaig disfrutar com una enana, mai millor dit! Ja sé que hi ha parts inventades, alguna escena que sobra i un mag que va amb trineu (i una cagada d'ocell als cabells)  que a mi em sona que no sortia al llibre i que no em convenç gens, però el plaer de tornar a veure a personatges mítics i el món fantàstic de Tolkien, val la pena. Segurament si no heu llegit el llibre la gaudireu més perquè no estareu buscant el que és un invent dels guionistes o ja estava a l'obra original, i si l'heu llegit pues calma i paciència, que ja sabem que és el que hi ha quan passem del llibre al cinema.

Bueno, ara parlem de música. Avui us porto els últims descobriments musicals d'aquest 2012 que s'acaba.

El primer, dan Croll:

I el segon,  Alt-J. Us recomano el disc sencer si busqueu música diferent i curiosa, com els seus vídeos.

Que tingueu molt bona entrada d'any amb molt bona companyia!!
Ens veiem al 2013!


Mònica

ESTRENES DE CINEMA

Bones! Avui us porto unes quantes pelis que m'han cridat l'atenció i que estan per venir, aquest cop totes de gènere fantàstic.

La primera, la que m'ha semblat més original i divertida. Sabeu que els zombis estan de moda però aquesta no és la típica història de morts vivents. Warm Bodies té com a protagonista a R, un zombie adolescent que de cop s'enamora d'una noia. Només dir-vos que aquí es dirà "Mi novio es un zombie" (vaya tela...). El trailer és molt bo, però és d'aquests que sembla que t'expliquen tota la peli, així que no el mireu tot o si...

Venga, ara us parlaré de  Cloud Atlas o "El Atlas de las nubes". Presenta sis històries a través del temps, cadascuna d'elles  explicada pel protagonista de la següent historia, i de com les accions d'uns impacten en les vides dels altres. Bé, una  mica lio, però amb actors com Tom Hanks, Hugh Grant, Halle Berry entre altres interpretant més d'un personatge. Un altre cop, el trailer dura 6 minuts, segur que expliquen mitja peli...

I l'última, The Host (o La Huesped). Es basa en la novel·la del mateix nom de la creadora de Crepúsculo, que jo m'he llegit i que encara que sembli mentida, està mooolt bé!

Llàstima que tocarà esperar per veure-les...

Salut!

Mònica

CAP DE SETMANA DE CINE: Moonrise Kingdom i Ruby Sparks

El cap de setmana passat vaig veure dues pel·lícules que em cridaven l'atenció per ser els últims treballs de directors d'altres pel·licules que m'havien agradat.

La primera, la més nova de  Wes Anderson, director de The Royal Tenenbaums i Fantastic Mr. Fox (aquesta si que és bona) entre altres; Moonrise Kingdom. 

Fa dies que sentia parlar d'aquesta pel·lícula i amb molt bones crítiques.  Potser tenia massa expectatives o potser no sóc lo suficientment moderna com per apreciar aquest cinema, però la veritat és que em vaig quedar adormida...  Sort que la vaig veure a l'ordinador i vaig poder repréndre-la més tard i acabar-la. En resum, destacaria l'estètica i els actors però la història en si, ni fu ni fa.

La que si que em va agradar va ser aquesta, del director de Little Miss Sunshine.

Em va agradar la història, la música i els personatges. Tracta d'un escriptor que veu com un dels personatges que s'inventa, la noia dels seus somnis, es torna real, amb les conseqüències que això implica. Molt xula, de veritat, i no em vaig adormir!

Com sempre, accepto recomanacions de pel·lícules!

Bon divendres i bon cap de setmana! Jo marxo d'escapada a la muntanya...yuhuu!

Mònica

ELS DILLUNS NECESSITEN MÚSICA

Hola! Què tal el cap de setmana? Aquí hem tingut un cap de setmana de tardor, de molta pluja, de botes d'aigua, de te calent i de pel·lícula sofà i manta (per fi!). M'encanten aquests dies. I com l'ambient era així una mica melancòlic, la pel·lícula que vaig triar també era de l'estil. 

 

Si us van agradar "Blue Valentine" o "Like Crazy", segurament aquesta també us agradarà (i si us van agradar si usplau recomaneu-me altres pelis de l'estil ;-P).

Es tracta d'una història d'amor però no és un conte de fades a l'estil peli comercial. Hi ha moments en que la protagonista em queia malament i algunes escenes em sobraven. Igualment, a mida que avança va millorant. No sé que dir-vos per no carregar-me l'argument. Resumiré amb les dues coses que més m'han agradat. La principal, que no s'acaba quan s'acaben altres pel·lícules de l'estil. És a dir, moltes pelis independents  es caracteritzen per no tenir final, allò que dius "I ara què?", potser per diferenciar-se de les pelis comercials on s'acaba amb un petó de la parella normalment després d'una persecució (aeroport, boda...). Durant aquesta peli anava pensant "Ara s'acabarà, no? Ah no, ara s'acabarà", doncs no! (si, això també vol dir que és llarga).  En fi, que veus una mica més enllà del típic final.

I lo altre que m'ha agradat, dues escenes marcades per la música i que ho diuen tot sense paraules, concretament en les que sona "Video killed the radio star" i "Take this waltz".

I ja no dic més, perquè avui el que tocava era posar música, i per no trencar l'ambient us deixo una d'aquestes melancòliques.

Bon dilluns!!

Mònica

PEL·LÍCULES PER A NENS I NO TAN NENS

Avui us porto una altra entrada amb novetats cinematogràfiques. Aquest cop totes tenen en comú el fet d'anar  dirigides a públic infantil, però no exclusivament. De fet a casa nostra som ja grandets però les difrutem com a nens. A mi especialment m'agraden les que tenen un to fosc i una mica creepy, com ara Coraline per exemple, que no li recomanaria pas a nens petits a no ser que vulguem que no dormin per la nit.

La primera peli precisament està feta  pels creadors de  Coraline i es diu  "Paranorman" (aquí l'han traduït com "El alucinante mundo de Norman", ejem...) de Sam Fell i Chris Butler.

Nens, zombies  i fantasmes, guai! I l'estrenen el dia 24 d'agost, així que potser em plantejaré anar al cine i tot...

La següent peli també és d'animació, també té monstres i fantasmes. Es diu "Hotel Transilvania".

Aquesta no em fa tanta gràcia, però bueno com a curiositat, aquí la teniu. Per cert, l'estrena és el mes d'octubre.

La següent arriba de la mà de Disney i és una altra versió de "El Mago de Oz". Aquesta porta com a nom "Oz, el Grande y Poderoso" i les imatges són realment espectaculars.

Per veure aquesta ens haurem d'esperar al 2013. Igualment, em sembla que per mi la versió preferida sempre serà Return to Oz de l'any 1985. Aquesta si que NO li deixaria veure a un nen, és molt creepy... No sé pas els de Disney què pensaven.

Venga, i per acabar una que no sé si arribaré a veure (al menys al cine) i que fa temps que veig anunciada. Si algú l'ha vist que comenti!!

Fins aviat, 

Mònica

ESTRENES CINEMA

Sembla que aquest any hauré de passar pel cinema uns quants cops. Això si, em tocarà esperar als Nadals com a mínim, però podem anar mirant els trailers per anar fent gust de boca no?

Al desembre arriba aquesta adaptació de la novel·la de  F. Scott Fitzgerald, el Gran Gatsby de la mà del director Baz Luhrmann. Tenint en compte les seves  pel·lícules anteriors (Moulin Rouge, Romeo i Julieta) i veient aquest trailer, ja sabem que ens espera un bon espectacle.

La següent pel·lícula és un altre clàssic literari portat a les pantalles, Anna Karenina. Aquest cop dirigida per Joe Wright (director de Orgullo y Prejuicio, Hanna o Expiación) i protagonitzada per Keira Knightley i Jude Law.  Les imatges també són espectaculars...

I no podia faltar l'esperadíssima adaptació de El Hobbit de Tolkien. Dirigida per Peter Jackson que ja es va encarregar anteriorment i amb molt èxit  de la tril·logia "The Lord of Rings". Aquesta segur que no me la perdo, però com he dit abans, hauré d'esperar a finals d'any...

Fins aviat!!

Mònica

UNA DE CINEMA

La setmana que ve (concretament el dia 1 de juny) s'estrena aquesta pel·lícula.

D'entrada no era una peli que em cridés massa l'atenció. Bàsicament pels protagonistes. La Kristen Stewart no em cau massa bé  i sempre la veig fent la mateixa cara però amb roba i pentinats diferents. Per altra banda, Chris Hemsworth... com us diria, el vaig veure a Thor (pel·lícula que gairebé he oblidat, per sort) i em dóna la sensació de que és un tio una mica limitat, en tots els aspectes. Que criticona estic eh? Veus, amb la Charlize Theron hi estic conforme.

El tema és que no la pensava veure, ni al cine ni enlloc, però després vaig veure aquest vídeo de Florence + the Machine de la banda sonora: 

I m'ho he repensat. Potser no tant per anar a l'estrena, però ha guanyat punts no?

Vosaltres que en penseu? Si algú la va a veure que comenti què tal!

Bon cap de setmana!!

Mònica

UNA DE CINEMA: LA VIDA EN UN DIA

Hola a tots!

Primer de tot,  vull agrair-vos a tots i a totes les  felicitacions i els vostres comentaris el dia del meu aniversari, realment va ser un dia molt especial, així que Moltes Gràcies!!

He tingut molts regalets i bones estones i aquest cap de setmana marxo d'escapada a la muntanya (regal d'aniversari!). Ja us explicaré!

Abans de marxar, però, i ja que estic tan de bon rotllo, vaig  a parlar-vos d'una pel·lícula que em va agradar molt.

Fa uns dies vaig tenir el plaer de veure la pel·lícula/documental “Life in a Day” (La vida en un dia) i em va encantar. La pel·lícula es basa en  més de 80.000 grabacions de diferents persones d’arreu del món  que el dia 24 de juliol de 2010, van decidir grabar un moment del seu dia i enviar-ho a través de Youtube per formar part d’aquest projecte.

Tot aquest material  ha estat dirigit per Ridley Scott  i Kevin MacDonald i el resultat, aquesta meravella.

No us penseu que són imatges desconnectades sense sentit, al contrari,  les diferents i breus històries són petites finestres a moments de la vida de vàries persones del món, totes molt diferents però alhora molt semblants també, que ens descriuen perfectament, amb lo bo i lo dolent.

Aviso que se us escaparà alguna llagrimeta, però la sensación final no és de mal rotllo com altres documentals de l’estil “que dolents som els humans”, més aviat et queda una sensación de germanor amb totes les personetes del món.

I per cert, a la peli sentireu parlar en català, perquè una de les històries seleccionades és la d’una petita nena castellera.

I aquí us deixo la cançó cantada per Ellie Goulding que per mi marca un dels moments més macos de tota la pel·lícula.

Porteu mocadors!

Bon cap de setmana,


Mònica

MIREM UNA PELI?

Continuem parlant de pel·lícules. Ja he comentat anteriorment que últimament em costa força que m'agradi alguna peli i tiro més cap a les sèries. Tot i així, us aniré comentant el que he anat veient, i després vosaltres trieu... S'accepten propostes eh?

Bueno, avui parlaré de dues pelis força originals per la manera que tenen de tractar el tema del temps (d'hores i minuts, no el metereològic).

Començaré per la més nova que és entretinguda però a mi no em va acabar de matar. Es tracta de "In Time" o "El precio del mañana" (m'encanten aquestes traduccions que fan dels títols, visca la versió original) protagonitzada per Amanda Seyfried (després de veure com es passa la peli corrent amb  una talons d'un pam, és la meva ídol) i per Justin Timberlake (aquest era cantant, no sé perquè insisteix amb les pelis). Vale, prou de parèntesis.

A la pel·lícula ens parlen d'una societat que ha conseguit aturar l'envelliment. Per evitar la superpoblació, el temps de vida de cada persona és límitat i es converteix en moneda de canvi. O sigui, els rics poden viure eternament i els pobres viuen al dia literalment. A partir d'aquí, només dir-vos que el protagonista (Timberlake) és pobre i aconsegueix molts minuts de vida de cop, i per tant, problemes. Aquí teniu el trailer.

La segona peli és diu "Timer" i és de l'any 2009. Aquesta sí que em va agradar força. La pel·lícula parla d'una societat que podria ser la nostra, on han fet un invent revolucionari: un implant al braç en forma de rellotge que et permet saber quan temps et queda per conéixer a la teva ànima bessona o parella ideal. Us imagineu saber del cert que fins d'aquí 20 anys no coneixereu a la vostra parella perfecta? què feu de mentres sabent que les relacions que tingueu no aniran enlloc? I si la persona ideal arriba massa aviat  o no us agrada? Treu una mica el misteri de tot plegat. Bueno, aquesta sí que us la recomano i la banda sonora també està bé. Aquí teniu el trailer.

I això és tot per avui, 

Bon cap de setmana!

Mònica

ELS DILLUNS NECESSITEN MÚSICA

Ei, avui és un dilluns especial, primer perquè és festiu i segon perquè toca menjar la Mona, nyam!

Igualment posarem música no?

No sé quin temps us ha fet aquests dies de Pasqua però per Lleida hem tingut bastanta pluja. Això convida  a tancar-se a caseta, escoltar música tranquil·la i mirar pel·lícules sota la manta. Almenys això he fet jo.

La pel·licula en concret és diu "Like Crazy" i aquí teniu el trailer. És un història d'amor però no massa pastelera, sinó més aviat realista on vas veient les fases per les que va passant la relació a llarga distància dels protagonistes. A mi em va agradar i no em passa massa sovint. Crec que tothom que ha viscut un temps lluny de la seva parella és pot sentir identificat. El que si que em va encantar va ser la banda sonora ja que moltes de les cançons són del genialíssim Dustin O'Halloran. La seva música és instrumental, molts cops són cançons només a piano però són una meravella. I gràcies a la peli, he vist que ha publicat nou treball així que us deixo una de les seves cançons i una llista amb altres temes seus.

 

Que passeu molt bon dia!

Mònica

ELS JOCS DE LA FAM (THE HUNGER GAMES)

Hola! Avui us parlaré de llibres. Alguns que em coneixeu sabeu que sóc una devoradora de llibres. Cada dia llegeixo abans d'anar a dormir, quan viatjo, quan puc. Llegeixo tot el que em cau a les mans. Acostumen a ser lectures que em permeten desconnectar de la rutina i que no tenen res a veure amb la meva feina. Les meves lectures van des de Haruki Murakami a Marian Keyes, passant per les germanes Bronte, Milan Kundera o Stephenie Meyer (si, si, la de "Crepúsculo") Veieu? Zero criteri. 

Un cop aclarit que no sóc cap especialista en llibres us parlaré d'una trilogia que m'ha encantat.  Es tracta de la saga "Els jocs de la fam" (The Hunger Games) de Suzzanne Collins. 

font 

Els llibres es situen en un món postapocalíptic on un govern anomenat el Capitoli domina Panem (antiga Amèrica del Nord).  Per celebrar la victòria del Capitoli sobre la resta de districtes, anualment es seleccionen un noi i una noia de cada districte que són obligats a participar en un programa televisiu on només pot quedar un supervivent. No explico més, només dir-vos que tot i l'argument, no és un llibre violent i que el vaig llegir en dos dies. 

I si en voleu més, que sapigueu que el mes de març estrenen la pel·lícula, no puc esperar!!

Aquí us deixo el trailer.

Em recomaneu algun llibre?

Mònica

BLUE VALENTINE

Avui que  la Marina parla de la seva boda i  hem entrat en temes romàntics, jo us confessaré que m'he enamorat... d'un actor o potser d'un personatge.

Sé que l'actor Ryan Gosling està de moda  i que moltes van caure als seus peus després de veure'l a "The Notebook" (o "el Diari de Noah") però jo he caigut amb aquesta peli. 

Es diu Blue Valentine i tracta sobre l'evolució d'una parella, els diferents moments que van passant, des de l'enamorament inicial fins a la crisi. 

Val a dir que només el trailer ja em va conquistar (una noia ballant claqué al mig del carrer mentre el seu enamorat canta i toca l'ukelele...m'encanta! Sí, soc una mica rareta) però la peli enganxa i la BSO també és genial.

Aquí us el deixo...

Per cert, reconec que el fet de veure aquestes fotos també va reafirmar el meu enamorament...

;-P

Mònica