REGALS NADALENCS

Bon any nou a tothom! Com han anat aquests dies festius? espero que molt bé, que hagueu estat en família i amics. Nosaltres hem estat preparant regals, entre altres coses, com per exemple el que us ensenyo avui.

Aquest Nadal hem fet un lot gourmet per als pares. Es tracta d'un lot senzill però amb productes de qualitat. Hem buscat l'originalitat i el bon gust de cada producte.

Tant la caixa com els fils i l'etiqueta els he fet jo mateixa, per a que quedés tot més personalitzat.

Anem per parts. Hi vam posar oli d'oliva verge extra Peccattum 7. És un oli de la nostra terra, és deliciós i molt saludable. Com en diem allà...or líquid!

Torrons de xixona de la botiga Foix de Sarrià. Són uns torrons tradicionals excel.lents. Van a pes i no són barats, però amb una tauleta n'hi ha prou per totes les festes i de veritat que són boníssims!

Pasta tradicional italiana d'alta qualitat, en aquest cas fusilli gegants de Bartolini.

Sal negra de Hawai. Un toc d'originalitat al lot. La vaig triar perquè a més de poc vista és ideal per a donar un toc final als entrecots o als filets.

Una barreta de torró de Blasi. Si aneu a Barcelona no us perdeu la seva botiga, és una delícia la xocolata que hi podreu trobar. Per al lot vaig triar una barreta de mango i una de gintonic.

Olives negres Epoch, de la varietat grega Kalamon.

Sal líquida, sí, jo no n'havia sentit a parlar mai, però existeix i la fan ben a prop nostre, concretament a les salines de Formentera. És ideal per amanir.

Als pares els va agradar molt i n'estem gaudint tots durant aquestes festes.

Fins aviat!

Marina

caixes: aquí

 

oli d'oliva extra verge: aquí

 

barra torrons mango: aquí

 

torrons xixona: aquí

 

sal líquida: aquí

 

olives negres: aquí

 

sal negra: aquí

GUIRNALDES, BRUNCH I COSMÈTICA FETA A MÀ

Com diu el títol, l'entrada d'avui és un pupurrí de coses variades. I és que el dissabte passat, cansada d'una setmana sense veure el sol, em vaig escapar de Lleida cap a terres més càlides i vaig aprofitar per fer algunes compres nadalenques i visitar de pas alguns locals xulos de Barcelona. 

El primer que vaig visitar va ser la botiga de guirnaldes lluminoses La Case de Cousin Paul, al Carrer d'Avinyo, 2.

Ja us vaig dir que les llumetes de colors eren una de les coses que tenia pendents per decorar l'habitació del petit de la casa. Lo bo que té aquesta marca és que pots comprar guirnaldes de diferents mides, amb colors establerts o fer-les al teu gust, que és el que vaig fer jo. I els que no teniu ganes d'anar a Barcelona no patiu! A la seva web podeu fer el vostre propi disseny i us l'enviaran a casa. 

Després de passejar-nos una estona pel barri gòtic i visitar la fira de Santa Llúcia (sota el solet!!) ens va començar a entrar la gana i vam anar tirant cap al carrer Enric Granados a fer això que ara està tan de moda i que es diu "brunch". Vindria a ser una barreja entre esmorzar i dinar (breakfast and lunch en anglès) i dic que està molt de moda perquè al primer local que vam anar, el Brunch and Cake, estava ple i amb una cua força sèria. Per sort des d'allà ens van donar la possibilitat de reservar a un altre local de la mateixa cadena, el Travel and Cake, que està a uns deu minuts caminant, concretament al carrer Roselló, 189.

Aquests dos locals pertanyen a la cadena Cup and Cake, de la qual ja us havíem parlat anteriorment al blog, i segueixen aquesta mateixa estètica i filosofia: decoració senzilla, molt nòrdica, gent molt hipster (molts estrangers), i menjar amb una pinta i gust increible. I no us penseu pas que us quedareu amb gana. De fet jo em menjava amb els ulls cada plat que veia sortir de la cuina, i tot i prometre'm que faria una cupcake o uns pancakes de postre, em va ser del tot impossible... O sigui, que hi hauré de tornar una altre dia per berenar no? ;-P

I per baixar el menjar, vam anar a donar un tomet cap a l'Illa Diagonal per visitar una de les botigues de Lush, una marca de cosmètica feta a mà i que no experimenta amb animals que m'havien recomanat.

Fa dies que xafardejava la seva web (també podeu fer compres online) i em perdia entre els seus productes de noms originals i les bones crítiques dels consumidors. Però abans de fer el pas de comprar res preferia xafardejar en directe. A mi em criden l'atenció especialment els xampús i acondicionadors del cabell en format sòlid, que comenten que són equiparables a tres ampolles de xampú líquid convencional. Jo de moment m'he animant amb l'acondicionador "Jungla" però m'he demanat alguns productes pels reis, ja us diré que tal!

I això és tot per avui! Ja teniu algunes idees per fer regalets aquests Nadals.

Mònica

SANDWICHEZ

Hola de nou, com esteu? Jo ja força cansada de que faci fred...però bé suposo que és normal en algú a qui li agrada tant l'estiu com a mi.
Toca acceptar que l'hivern també té coses bones i que m'encanten, com poder seure darrera els vidres d'alguna cafeteria acollidora i veure com la gent passeja per davant ben abrigada.

Si voleu, això ho podreu fer a Sandwichez si viviu a Barcelona o la visiteu. Es tracta d'uns locals, en concret quatre, que volen oferir-nos menjar sa i fresc per a portar un estil de vida més natural. No es tracta de cap franquícia, sinó d'un negoci emprenedor que ha anat obrint-se degut al seu èxit, però volen continuar la seva filosofia de mantenir la qualitat del producte i la proximitat del personal envers el client.

via

A la seva web hi trobareu la carta i els preus. Es basen en entrepans, amanides, i sucs naturals, bones combinacions i sobretot qualitat i frescor.
Fa ben poc han obert un local al carrer Numància, força a prop de casa nostra, i això i l'estil nòrdic de la decoració que es percep clarament des del carrer, va fer que ens hi apropéssim. Tant el lloc com el servei van ser molt agradables, tot i que no tenien xocolata calenta! com pot ser en aquests dies d'hivern? això retorna l'escalfor als cos...! però bé, la resta excel.lent.

via



No us perdeu la llista de "detalls" que hi ha al seu web, on expliquen moltes coses curioses, com per exemple la procedència d'alguns dels seus ingredients o fins i tot del mobiliari.

via



 

via

I també per sort dels clients, tenen servei take away, i prometen tenir llesta la comanda en 3 minuts.

via

 

Aquí teniu les adreces, per si us hi voleu apropar, val la pena!

via

 



via 

 

Així doncs, si us hi acosteu és possible que ens hi trobem.

 

Salut!

 

Marina

FIRA BCN&CAKE 2013

Per als que no ho sabeu encara ja s'acosta l'edició 2013 de la fira BCN&CAKE. Es tracta de la Fira Internacional de Rebosteria Creativa i se celebrarà al Fòrum de Barcelona els dies 22, 23 i 24 de novembre.

Jo ja tinc la meva entrada per divendres i tinc moltíssimes ganes que arribi! Hi podreu trobar: expositors, cursos, activitats, concursos, materials...
L'any passat va tenir tant èxit que hi va haver gent que no va poder accedir al recinte de Fira Montjuic (on es va fer l'edició 2012).

Aquest any, veient la gran acollida de l'any passat, han traslladat l'aconteixement al Fòrum on hi ha molt més espai, i han posat entrades a disposició del públic. Les podeu comprar aquí.

Us poso unes fotos i vídeos de l'edició 2012 per anar fent boca...

Ens veiem al BCN&CAKE!

Pd. Gràcies Àster! ;)

Marina

SUSHI A BARCELONA

via

Sí, estic desapareguda, però l'estiu és l'estiu i si no és la calor és la mandra, o les vacances, o els viatges o els amics, en fi, l'estiu...

Va, com que ahir vaig sortir a sopar fora us explico on vaig anar per si us ve de gust provar-ho un dia. Vam anar al Doble Zeroo, situat al casc antic del Born de Barcelona a menjar sushi. Ells diuen que ofereixen sushi creatiu i tapes exòtiques. Vam menjar una mica de tot compartint plats per provar varies coses. És un tipus de restaurant per a tothom, en el sentit que si no ets molt amant del sushi a la carta hi trobaràs altres tapes que poden equilibrar molt bé el menú.

Érem 4 i vam menjar:

Maquis Maiko (tonyina, alvocat i tobikko cobert de truita japonesa)
Maquis Tomoe Maki (farcits de ceba caramel.litzada, shitake, philadelphia i cogombre)
Negi (pinxos de bou farcits de formatge fos, ceba tendra i salsa teriyaki)
Yakitori (pinxos de pollastre i ceba tendra a la brasa amb salsa teriyaki)

Vam demanar postres per acabar de omplir la panxa, però com sol passar en aquests llocs, els postres no són cap delícia.

Vam compartir un vi del Monestir de Poblet, jove i afruitat, però ara no recordo el nom...! Sara, Xavi, m'ajudeu?? ;)

El menjar va estar molt bé (menys els postres), el servei molt atent, però una mica lent.

Després vam anar a fer uns cocktails pel mateix Born, jo vaig demanar un Tequila Sunrise, boníssim!

via

Bon profit!

Marina

VÍDEOS PER SOMIAR: Barcelona

MIDNIGHT BARCELONA from Pau García Laita on Vimeo.


I és que avui marxo a Barcelona. M'espera un cap de setmana de música i de gaudir de les nits d'estiu a la ciutat. Perfecte!
La setmana que ve us explico...


Bon cap de setmana!


Mònica

CÓRRER EN COLORS

Com ja us he comentat algun cop, no soc una persona aficionada a l'esport. Ho he intentat, però sempre ho he deixat córrer. De fet, ara estic en una d'aquelles fases em que em plantejo tornar-ho a provar, però bé, ja veurem...

Tot i no córrer ni participar en curses, a vegades hi vaig per acompanyar amics o família que hi competeixen. La veritat és que l'ambient és fantàstic i s'enganxa aquest esperit esportiu.

Però a mi el que realment m'agrada d'anar a les curses és les fotos que hi puc fer, sobretot les fotos com les que us deixo avui en el post. Les bambes de colors llampants s'han posat de moda, i són una delícia per als meus ulls darrere la càmera.

M'encanten aquestes combinacions de colors, escollits personalment per cada corredor, i que sumades fan quadres com aquestes.

 

Aquestes fotos corresponen a la cursa feta aquest passat diumenge a Barcelona, organitzada per la cadena de gimnasos DiR (es veu que les sigles volen dir "deporte y recreamiento", flipa) i la Guardia Urbana de la ciutat.

 

De fet van ser unes poques instantànies les que vaig poder fer, perquè no volia fer esperar al grup amb el que anava, però ja n'hi va haver prou per treure'n una mostra. Tot i així em vaig quedar amb ganes de més, i crec que a les properes curses on vaigi m'hi posaré més estona, a veure què surt.

 

Només espero que aquesta moda de les coloraines no acabi aviat, de fet, amb el que valen unes bambes, no crec que la gent se les canviï molt sovint...no se si tots se les deuen canviar cada sis mesos, que és el que es recomana.

 

També és curiós veure les marques de les bambes, la cosa està entre dues que ja podeu imaginar quines són, però alguns (pocs) opten per marques alternatives.

 

La fotografia fa veure les coses des de una altra perspectiva, oi?

Marina

AL VERSIÓ RAC1

Divendres passat vam passar una tarda molt divertida. Vam anar de públic al programa de ràdio Versió Rac1 de l'emissora RAC1. El programa, conduit per Toni Clapés, es fa de dilluns a divendres de 16 a 19 hores.
Els divendres tenen públic al l'estudi, unes 20 persones que acompanyen al Toni Clapés i als seus companys d'equip durant les tres divertides hores que dura el programa. Una bona combinació d'humor i actualitat que fa 16 anys que s'emet i que, si no ho heu fet ja, heu d'escoltar si voleu passar una bona estona.

Mai havia format part del públic d'un programa de ràdio, i només per experimentar-ho i veure com funciona la ràdio per dins ja val la pena apuntar-s'hi. Amb unes poques setmanes d'antelació vam enviar un mail a la producció del programa i ens van trucar per anar-hi.

La conducció del Toni Clapés és genial, es nota que és un equip compenetrat i que gaudeixen del que fan. Els personatges que hi intervenen i l'espontaneïtat constant combinada amb un guió que dóna peu a l'improvisació, formen un espectacle complert i que de fet, a nosaltres ens fa riure molt.



I aquí estem l'Albert i jo amb tot l'equip després del programa. Tots van ser molt amables i pacients amb els visitants.

Aquí estem entre el públic! Una gent molt maca vinguda de tot arreu que també van gaudir molt de la tarda.




En definitiva, un espectacle que no us podeu perdre, i una de les coses gratuïtes i de qualitat que queden en aquesta vida!

Marina

BANDAUTORS AL PALAU

Aquest passat dissabte vam anar al concert que Quart Primera oferia al Petit Palau de la Música Catalana de Barcelona, un espai preciós de tots i per a tots que programa el cicle Bandautors.

Bandautors pretén reunir bandes, grups i cantautors reconeguts i tanmateix valors emergents de la música catalana que actualment està en ebullició i d’on neixen grups com Quart Primera.

El concert, familiar i proper, que presentava el seu nou disc “Pel.lícules”, va incloure tant les noves peces com algunes de l’anterior disc i alguna que altra curiositat...

El millor amb diferència la veu de Pere Jou, tret distintiu i característic que dona color a aquesta banda.

El pitjor el so, la part tècnica que pel motiu que sigui, deixava força que desitjar.

Us deixo aquestes cançons per a que pugueu tenir una petita mostra, del que podreu escoltar amb Quart Primera.



Marina

LICEU

El dia 24 de març vaig anar al Liceu de Barcelona. No hi havia estat mai, ni a visitar-lo, ni a una òpera ni a un concert. La veritat és que la sala principal és preciosa. Reconstruït després de l’incendi de 1994, aquest edifici aixecat el 1847 a la Rambla de Catalunya de Barcelona és un dels símbols de la ciutat.



Hi vam anar a veure Madama Butterfly, una de les més belles obres de Puccini. L’Albert em va regalar les entrades el primer aniversari del nostre casament, va ser realment emocionant. Es difícil descriure la sensació que tens quan sents en directe aquelles veus tant poderoses i vius la història passional que descriuen. Jo em vaig emocionar!

Ah, si teniu por d’anar a l’òpera i no entendre un borrall del que diuen els cantants, tranquils, al Liceu hi ha una petita pantalla a cada seient on van apareixent els subtítols a temps real.

Madama Butterfly és una altra òpera tràgica que explica la tirsta història d’una geisha de Nagasaki, Butterfly (Cio-Cio-San). Cio-Cio-San s’enamora cegament d’un cínic oficial de la Marina americana, Pinkerton. El casament es fa segons la llei japonesa que li permet al marit repudiar la dona i retornar al seu país. Quan descobreix que l’home que estima reapareix casat amb una americana i demana fer-se càrrec del fill que ella ha tingut durant la seva absència, posa fi al somni occidental que l’ha posseïda i es fa l’harakiri. L’obra se centra essencialment en Butterfly, amb una capacitat d’estimar i una delicadesa admirables.



Us deixo unes fotos de la nostra visita i uns vídeos del liceu i de Ramón Gener per a que us poseu en situació.

Marina

NOVA EDICIÓ DE SUSI SWEET DRESS

Noies i nois! Ja tenim data per a la nova edició del mercat Susi Sweet Dress! Tant si és el primer cop com si repetiu, no us podeu perdre el nou mercat de vestits vintage, que serà el 15 i 16 de març a la Casa Prat, al barri de Gràcia de Barcelona.

Una de les coses que més m’agrada d’aquest esdeveniment, a part dels productes que s’hi troben, és que cada cop s’ubica en un lloc diferent. Si l’últim va ser a l’Oratori de Sant Felip Nerí (també a Gràcia), aquest cop serà a la Casa Prat, un edifici residencial modernista construït entre 1888 i 1910 per Antoni Millàs. Són uns edificis tant bonics els modernistes...! i el Susi Sweet Dress és l’excusa ideal per a anar-hi!

Si voleu veure el nostre post sobre l’últim mercat i un vídeo on veureu com funciona el Susi Sweet Dress, cliqueu aquí. I si voleu també podeu entrar a la seva web, des d’aquí mateix.

Espero trobar-vos allí!

Ah, i canviant totalment de tema, us deixo aquest vídeo de Evanescence, de la cançó My Immortal. I us preguntareu perquè us la poso...de fet, no m’emociona massa la cançó però la setmana passada, per casualitat, el vaig veure a You Tube, i em vaig adonar que està gravat a Barcelona. Potser és box populi, però jo no en tenia ni idea i al veure-ho em va fer molta gràcia!

Fins aviat!!

Marina



LAKERIE

Per fi he anat a Lakerie!

Ja fa unes setmanes, a través de la xarxa, vaig saber que existia Lakerie, un espai dinàmic, modern i alhora acollidor situat al carrer Laforja número 85 de Barcelona.

I us preguntareu: què hi puc trobar?. Però la pregunta hauria de ser: què m’hi faran?!

Un cop més, les tendències dels Estats Units arriben a casa nostra, tot i que aquest cop amb força retard. De fet, les americanes ja fa temps que són fanàtiques de les manicures i les pedicures, fins al punt que portar la manicura al dia és una cosa bàsica. Aquí encara no hem assolit aquesta pràctica com a habitual, però la cosa rutlla prou bé.

La majoria, quan anem a fer-nos la manicura ho fem perquè se’ns presenta una ocasió especial, o perquè simplement, de tant en tant, ens agrada mimar-nos i relaxar-nos... i aquest és el motiu perquè vaig provar Lakerie, tenia ganes de mimar-me.

La decoració elegant convida a fondre’s amb l’entorn i formar part de l’espai només posar-hi els peus. La interiorista Cristina Cirera ha omplert Lakerie de llum amb un estil jove i fresc, amb tocs de luxe alhora confortable i exclusiu.

Hi trobareu una zona principal on conviuen diferenciats dos espais, un per les manicures i l’altre per les pedicures, seguidament la zona de maquillatge i al fons la sala dedicada a les depilacions.

Amb colors suaus, romàntics i combinats amb un gust excel·lent, s'ofereix al client la sensació de serenitat i frescor que està buscant.

En aquesta visita només vaig provar la manicura, però espero tornar-hi per a provar algun altre dels seus serveis. N’hi ha per triar i remenar: depilacions, maquillatges per a diferents ocasions, les manicures que van des de la bàsica fins a tractaments d’SPA rejovenidors, servei d’ungles acríliques esculpides, ungles de gel...

També em va encantar la zona de maquillatge, amb una cadira antiga d’aquelles que recorden les velles barberies, i uns miralls emmarcats per bombetes de llum càlida, que t’han de fer sentir talment com una estrella de Hollywood!

Ah! hi trobareu també una zona de “bar” amb una preciosa taula antiga on uns serviran gintònics a vosaltres o als vostres acompanyants! Podreu triar entre les varietats d’aquest fantàstic cocktail que tenen a la seva carta. No us sembla una idea genial!?

Doncs dit i fet, em vaig deixar mimar per les professionals i amables noies que tant a mi com a la meva germana ens van deixar les ungles perfectes. La meva germana va triar un color rosa pujat, i jo un esmalt de purpurina que em va encantar! Tots els colors són de la marca OPI, una de les més competents que hi ha al mercat ara mateix, amb una gran varietat de colors i uns resultats francament espectaculars. La manicura bàsica costa 19 euros, podreu consultar els preus de tots els seus serveis a la seva web.

Fotos via

Vull repetir i provar altres cosetes de Lakerie! Espero poder tornar-hi aviat, i vosaltres, no us ho podeu perdre! ;)

Marina