FINESTRA PER LES TAULES DE LA BODA

Bona nit a tothom!

Avui ha sigut un dia llarg, però ara ja ha arribat el relax. Em ve de gust explicar-vos un altre preparatiu de la nostra boda. La veritat és que fa poc més de quatre mesos de la boda, però sembla ha hagi passat més, deu ser l’hivern, potser el fred fa que l’agost quedi molt endarrere.

Us parlaré de com vam escriure els noms dels invitats en els vidres d’una finestra restaurada per nosaltres, per a que tots els nostres amics i familiars poguessin veure en quines taules s’havien d’asseure.

Malauradament no tinc fotos del procés, però us ho explicaré. Vam agafar la finestra que veieu a les fotografies per a ficar-hi els noms, però no us penseu pas que la finestra era així al principi! De fet aquesta finestra va estar molts i molts anys al menjador de casa dels meus pares, des de que es van fer la casa fa més de 35 anys.

Fa uns anys la van treure per ficar-ne una de nova i aquesta es va quedar al pati de baix. Per sort i per casualitat, durant tot aquest temps els meus pares la tenien guardada. L’havien deixat apartada, esperant el seu sacrifici cap a les escombraries o cap a alguna foguera. Quan se’m va acudir la idea no recordava pas que els meus pares tenien aquesta finestra, i un dia, comentant el que tenia al cap, em van dir que tenien aquesta al pati. Corrent, vaig anar a veure-la. Tenia moltes possibilitats, era justament el que estava buscant, però caldria molt treball per a deixar-la com l’havia imaginat.

Una finestra d’aquestes característiques gairebé ja no es fabrica. De fet, la va fer artesanalment el fuster del meu poble, que ja fa anys que ens va deixar, malgrat el recordem a casa de tant en tant perquè era una dolçor de persona. Bé, doncs cada vidre estava agafat a la finestra mitjançant unes fustes bisellades a cada costat, fent com un marc per cada vidre. És clar, amb l’ajuda del meu pare, vam haver de desmuntar cada quadre, amb compte i procurant que res es trenqués. Els vidres eren força peculiars, tenien un gravat uniforme que els feia glaçats, i a més eren de colors, combinaven el vermell i el groc. Jo tenia clar que els volia totalment transparents i llisos. Els nous vidres també havien de ser força prims, tal i com eren els antics, per a cabre exactament als forats.

Amb els vidres fora, vaig començar a treballar la fusta, de tota la finestra i totes i cadascuna de les fustes. En concret hi havia 15 espais, 15 vidres, i a cada vidre 4 fustes que l’aguantaven fent el marc que us comentava.

Bé, el primer de tot va ser polir tota la fusta, amb una polidora elèctrica que ho va fer força més fàcil. Després s’ha de netejar bé per a que no hi quedi pols ni restes del treball de la polidora. Un cop fet això es pot pintar. Nosaltres la vam pintar blanca. Un cop pintada i seca la pintura, ho vaig tornar a polir per a fer l’efecte decapat que podeu veure a les fotos. Després vam col·locar els nous vidres amb paciència i delicadesa.

Després venia un pas important, escriure els noms dels convidats. Això ho vam fer quan ho vam tenir ja tot lligat, quan sabíem com estarien asseguts. Vam utilitzar un rodolador especial per a escriure sobre vidre. Vam veure que si ens equivocàvem costava molt i molt treure el que havíem escrit, fins que la meva mare va tenir la idea d’utilitzar una rasqueta especial per a vidre, la que fan servir els pintors per a treure taques dels vidres. Amb aquell instrument tot va ser molt més fàcil! Per escriure els noms ens va ajudar la Gemma, la meva germana, qui te la lletra més maca de tots. Ja veieu que tothom hi va aportar alguna cosa a aquest projecte!

I la casualitat o la sort també van fer que tinguéssim tantes taules com vidres, és a dir, 15! Perfecte!.

La veritat és que va quedar molt i molt bé, fins i tot encara avui quan ho explico els invitats em diuen que pensaven que era part de l’attrezzo del restaurant, i nosaltres diem que no! Que la feina va ser nostra! I amb molt de gust.

Sí, porta feina, però aquestes coses fan il·lusió.

Bona nit!

Marina