EL REGAL DE L'ONA

La setmana passada va néixer l’Ona, la filla d’uns amics nostres, la Cris i l’Oriol. Tots teníem moltes ganes de conéixer-la perquè li costava sortir! No en devia tenir ganes, perquè la Cris ja feia casi dues setmanes que havia sortit de comptes i l’Ona no tenia cap intenció de néixer…s’hi devia trobar molt bé allà dins.

Bé ara ja la tenim aquí. És una nena molt guapa l’Ona, te una careta de nina…preciosa de veritat! Ahir la vam anar a veure a l’hospital. Estava dormint quan vam arribar, semblava un angelet, però els pares ens van dir que a la nit els hi donava molta guerra…!

A l’Ona i als pares els hi vam portar un petit regal. Avui us explicaré com vaig preparar el paquet per a que quedés ben maco.

Com podeu veure a la foto, aquest és el resultat del procés. Crec que va quedar molt bonic i fins i tot semblava professional! Jjeejje.

Vaig utilitzar paper d’embalar i témpera de color fúcsia. El color ha de ser fort, un color pujat, sinó no tapa bé el marró del paper. Com es veu a la foto, amb un pinzell molt finet, vaig anar escrivint el nom de la nena: Ona Ona Ona Ona.... És una forma original i diferent de fer un paper de regal, molt personalitzat i treballat, no creieu?. Després heu d’esperar que s’assegui bé la témpera.

Seguidament podeu començar a embolicar el regal. Jo vaig enganxar els plecs del paper amb un adhesiu en la part interior, així no es veu la cinta adhesiva per fora i queda més maco.

Amb un tros de paper de regal, vaig fer una mena de saquet per embolicar el ninotet, que també vaig enganxar amb adhesiu al paquet. Cal que doblegueu les puntes del paper cap a dins, així les bandes queden més ben arreglades. El ninotet fa soroll quan l’apretes, és súper suau, i una monada...!

I finalment, amb un cordó també fúcsia, vaig fer un llaç com el que veieu a la fotografia. El cordó era una mica consistent, de manera que s’aguantava dret, i no era elàstic.

I ja està! Trobo que va quedar la mar de bonic, i als pares i a l’Ona també els hi va agradar!

Podeu combinar-ho amb els colors que vulgueu i embolicar-ho de mil maneres, la imaginació fa meravelles!

Fins aviat!

Marina