11set2012

Dimarts va ser un gran dia. Dimarts el meu poble va sortir al carrer per deixar ben clara una cosa: que les nostres arrels són profundes i que dia a dia, entre uns i altres, es reguen i creixen més fortes.

No faré un discurs patriòtic ni sentimental. No ho faré perquè els que pensen com jo ja senten dins seu les meves paraules, i només ells les poden entendre.

Però tots sabem que es necessita alguna cosa més que emocions per a tornar a ser tan lliures com vam ser, es necessita moure moltes fitxes i jugar i guanyar una partida apoteòsica. Es necessita que els que no tenen el sentiment tinguin clares les avantatges del futur que ens espera si Catalunya tornar a ser lliure.
No es pot fer desaparèixer la veu de les persones, per moltes estratègies que s’hagin intentat durant dècades, sempre ressorgirà el clam contra aquells que ens fereixen, que ens manipulen i que ens menyspreen, però que no ens deixen marxar ni ser persones lliures.

Dimarts, va bategar més fort que MAI el cor de Catalunya. Estem vius, i som molts.

Marina