Ahir em van donar una noticia que m’ha fet pensar com la vida et gira i et tomba, i et porta on ella vol. La vida et fa conèixer persones que t’arriben fins ben a dins i després te’n separa com si res. Evidentment no és un comiat definitiu, ni molt menys! Però sento una barreja de sensacions (val a dir que no gaire positives) al veure com els altres decideixen sobre la vida d’algú, sense donar importància al fet que canvien el món d’aquella persona, i dels que l’envolten.
Fa un temps l’Eli em va ensenyar una cançó que em continua emocionant igual que el primer dia que la vaig sentir. Li estic molt agraïda, i més en les circumstàncies que en aquell moment ella mateixa estava vivint.
Anims rubí vermell, la vida ens gira i ens tomba, però sempre ho fa en la direcció correcta.
Marina
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaJo tinc el gran plaer de ser la rubí vermella, la noia agraciada de tenir amigues així, que et fan plorar d'alegria i de pena i que et donen el plaer de haver viscut moments i emocions que no et deixen indiferent.
ResponEliminaUs he de dir a tots, que amb aquestes sinceres paraules, la Marina m'ha fet un dels millors regals que mai m’ha fet ningú, entregar-me la seva amistat!
Gràcies.