Hola a tots! Com va la setmana? Ahir a les 11 de la nit em van acabar de muntar l'armari... Ha costat però per fi ja està fet!
Sempre m'ha semblat que les grans ciutats tenen algo màgic de nit. Avui us porto dos vídeos on la música, els estels i els paissatges urbans es combinen de manera perfecta.
El primer és d'una ciutat espanyola (no especifiquen exactament quina) i la música de fons és la cançó "the Rain Pauly" del grup Boat Beam.
Avui encetem una nova secció. Es diu, On puc trobar…?
En aquesta secció us volem donar informació de les botigues curioses que tenim a les nostres ciutats. Sabreu on són les petites joies en forma de botiga on venen el que esteu buscant, podreu trobar els petits tresors que no hi ha manera de localitzar!
Esperem que us serveixi per a molt aquesta informació i que si busqueu alguna cosa en concret ens la pregunteu, potser us podrem ajudar!
Començarem pel feltre. El feltre s’ha ficat molt de moda últimament, hi ha un ressorgiment de les manualitats! Ja diuen que les crisis aguditzen els sentits i la imaginació...
Es poden fer coses molt maques amb aquest material. És molt fàcil de manejar, es pot cosir, fer formes, flors, decoracions...
Bé, anem al gra. Si voleu comprar feltre de qualitat, de mil colors, de diferents gruixos... aneu a La casa del feltre, alcarrer Canvis Vells número 8 de Barcelona (Telèfon: 933 19 39 00).
Em dic Silvia, i amb el permís de la Mònica i de la Marina, de tant en tant em veureu per aquí per parlar de moda. M'encanta la roba, la moda i tot el que hi té relació (com a afició, que quedi clar). Avui, com a presentació, us vull ensenyar dos looks que he creat. Si cliqueu damunt de la imatge, anireu directament a la web on podeu saber les marques i els preus dels articles que he escollit. Aquests articles són orientatius, ja que alguns tenen uns preus que no estàn a l'abast de tothom. Només és per a que us feu una idea, ja em direu que us semblen!
El primer és un look casual per al dia a dia. Estic buscant unes botes de motorista d'aquest estil, així que si en trobeu aviseu-me!
Avui us presento a Gotye. Últimament sento molt a parlar d'aquest cantant a les webs extrangeres. A mi em recorda una mica al Sting. Coses meves.
Aquí encara no és massa conegut però si seguiu sèries americanes, no és dificil que sentiu alguna de les seves cançons de fons. Ja us dic, està de moda.
Aquesta és la primera cançó que vaig sentir d'ell. És d'aquestes que escoltes sense voler i que se't va enganxant fins que t'agrada. La veritat és que el vídeo és força original. Després d'aquesta, van arribar les altres. En resum, un disc original amb una vídeos molt treballats. Us deixo tres temes ben diferents del seu últim disc "Making mirrors". Que ho disfruteu!
Aquesta setmana vaig escapar-me a Les plaisirs de Marie Antoinette, una petita botiga de macarons i cafeteria de Barcelona. Tenen un mostrador ple de macarons de diferents mides, colors i gustos. Es poden comprar per emportar o regalar, o es poden menjar asseguts en una de les tauletes que tenen al fons de la botiga, acompanyat d’un cafè, com jo vaig fer. N’hi ha de dues mides i dos preus. Els macarons no son un plaer massa econòmic, i cadascun val una mica més d’un euro (la mida petita…). Sí, ja veieu, no es un caprici barat… però s’han de provar!
Us deixo les fotos que hi vaig fer i l’adreça. També us ensenyo la targeta que em van donar i que ja tinc al meu àlbum de targetes!.
Hola a tots de nou! M'havia fet il·lusions de que a hores d'ara ja hauria acabat amb les reformes de casa... jaja, què innocent que sóc! Avui us explicaré les meves aventures a l'Ikea de Saragossa (així en català, perquè em dóna la gana) per si tenieu pensat fer mai alguna compra, així us ho repenseu i CANVIEU de destinació.
El tema és que fa dues setmanes vam decidir anar a l'Ikea a comprar el nou armari per l'habitació. Vam veure que, ja que havíem de contractar el transport, ens sortia més a compte anar al de Saragossa que és el que està més a prop de Lleida.
La primera aventura va ser trobar-lo, perquè les indicacions de la web són més aviat escasses, però bueno, a part d'això l'experiència va ser positiva.
Ara comença la odissea. Els de l'empresa de transport ens van comentar que ens l'entregarien aquell mateix dimecres (dia 18) i que ens trucarien abans. A tu et van trucar? Ja, igual que a mi. Jo vaig haver de trucar al seu número 902 (què macos eh?) i em van assegurar que l'ordre estava donada pel dia 25 i que ens trucarien una hora abans. Ajà.
Ahir dia 25, els de l'empresa de transport es van presentar a casa sense avisar i mentre descarregaven els mobles, una peça els va relliscar de les mans i es va trencar. Crash! Llavors, tinc mig armari muntat. Els dos muntadors es van disculpar mil cops i ens van assegurar que havien fet de nou la comanda i que "entre hoy y mañana" ens trucarien des de l'Ikea. A tu t'han trucat? Ja, a mi tampoc.
Així que avui dia 26, he decidit trucar de nou al fantàstic 902 on el meu futur-àmic-transportista (perquè aviat serem amics) m'ha comentat:
1- Que no tenien cap notícia de la trencadissa
2- Que no havien fet cap comanda però que ell ja la feia (una mica com si em fes un favor)
3- Que ens ho enviaran en la propera tanda, però que abans em trucaran (si et truquen a tu avisa'm!)
I aquí estem, amb la roba repartida per tota la casa, un armari a mig muntar i una mala llet d'un parell de $&/%/.
Per cert, segons el que ens van dir els transportistes, es veu que els hi descompten directament de la nòmina a ells tot el material que es trenca, que no hi ha cap tipus d'assegurança i que cada més tenen alguna retallada en el sou. Ajà.
Segons el vídeo d'Ikea, "tenéis derecho a dormir tranquil·los" . Ja, ja, ja.
Ja us explicaré la continuació de la història, espero que amb un final feliç.
Quan vaig a un restaurant, alguna empresa o botiga, m’agrada endur-me targetes de publicitat que donen als clients. Amb el temps, en tenia moltes d’acumulades guardades dins d’una caixa. Ja fa temps que donava voltes a com organitzar-les.
Aquesta setmana se’m va acudir una manera de ficar-hi ordre. Només he necessitat una llibreta d’espiral de fulls blancs, les targetes i la Washi Tape.
Com podeu veure a les fotos, he anat enganxant les targetes a la llibreta amb la Washi Tape, unes quantes a cada full. Amb la cinta queda bonic, es poden combinar molts colors i és fàcil d’enganxar i desenganxar si convé. D’aquesta manera, les tindré organitzades i serà fàcil trobar qualsevol cosa que hi busqui.