ELS DILLUNS NECESSITEN MÚSICA

Ei, és dilluns! Avui us porto tres cançons amb diferents ritmes, així podeu escollir segons el vostre humor. 

La primera, una cançó tranquil·leta i molt maca  pels que us vulgueu relaxar...


Pels que necessiteu una cançó divertida,  amb  ritme i marxeta, i ja de pas fer classes de ball...


Pels que no en teniu prou i necessiteu encara més ritme...


Bon Dilluns i bona setmana!

Mònica


REFORMES

Bon dia! Per fi és dissabte. Ja us he dit que estic fent reformes a casa. Encara no he acabat però sembla que començo a veure la llum.  Concretament estem reformant el dormitori més gran del pis. Ja hem posar el terra, hem tret tots els mobles vells (fins ahir encara teníem l'armari, un trasto), hem pintat les parets i hem fet l'excursió a la botiga de mobles (Ikea forever). Ara només ens queda fer els últims retocs de la pintura i esperar  a que ens portin els mobles dimecres. Bueno, després quedarà reorganitzar tota la casa i endreçar-la perquè ara sembla una parada del mercat.  Com no he acabat i no us puc ensenyar fotos, he pensat ensenyar-vos una mica la idea que tinc i amb què m'he inspirat. Bàsicament turquesa, blanc i negre.

 via

House of Turquoise: Beautiful and Bold Bedroom
via




Bon cap de setmana, 

 Mònica

VIATGE EN EL TEMPS

Ei, com porteu la setmana? Jo continuo amb el meu ritme estressant de feina i reformes a casa, vull que sigui febrer ja! Però com no tinc màquina del temps, m'ho hauré de prendre amb filosofia... I parlant de màquines del temps, avui us en porto una en forma de vídeo. Us imagineu com era la Barcelona de fa 100 anys? Doncs amb moltes bicicletes, vestits elegants i barrets! I si no us ho creieu, mireu, mireu... 



Igual que ara eh?


Fins aviat,


Mònica

LES CUPAKES DE L'ELI

El dia 1 de l’any que ha començat va ser l’aniversari d'una de les meves companyes de feina. Per molts anys Eli!!!!!!
Ahir ens va portar aquestes cupcakes taaaan bones! La capa de sota és broix amb colorant vermell i la de sobre es una barreja feta amb mascarpone. Mmmm!




Si voleu saber com es fan mireu el vídeo.

Font: You Tube

Marina

ELS DILLUNS NECESSITEN MÚSICA


Com ha anat el cap de setmana? Jo porto uns dies força estressants a la feina i a sobre estic fent reformes a casa així que necessito  música tranquil·la com la que us porto avui.


No sé si coneixeu la música de Lana del rey. Jo fa temps que sentia el nom però m'havia fet la idea que pel nom  devia ser una cantant d'estil llatí. Prejudicis. Jutgeu vosaltres mateixos. Des de llavors la cançó Video Games  ha sonat sense parar a casa meva. Té una veu i un estil força personal. Us deixo un vídeo i una petita llista de reproducció.







Bon dilluns!


Mònica

ELS JOCS DE LA FAM (THE HUNGER GAMES)

Hola! Avui us parlaré de llibres. Alguns que em coneixeu sabeu que sóc una devoradora de llibres. Cada dia llegeixo abans d'anar a dormir, quan viatjo, quan puc. Llegeixo tot el que em cau a les mans. Acostumen a ser lectures que em permeten desconnectar de la rutina i que no tenen res a veure amb la meva feina. Les meves lectures van des de Haruki Murakami a Marian Keyes, passant per les germanes Bronte, Milan Kundera o Stephenie Meyer (si, si, la de "Crepúsculo") Veieu? Zero criteri. 

Un cop aclarit que no sóc cap especialista en llibres us parlaré d'una trilogia que m'ha encantat.  Es tracta de la saga "Els jocs de la fam" (The Hunger Games) de Suzzanne Collins. 


font 

Els llibres es situen en un món postapocalíptic on un govern anomenat el Capitoli domina Panem (antiga Amèrica del Nord).  Per celebrar la victòria del Capitoli sobre la resta de districtes, anualment es seleccionen un noi i una noia de cada districte que són obligats a participar en un programa televisiu on només pot quedar un supervivent. No explico més, només dir-vos que tot i l'argument, no és un llibre violent i que el vaig llegir en dos dies. 

I si en voleu més, que sapigueu que el mes de març estrenen la pel·lícula, no puc esperar!!
Aquí us deixo el trailer.



Em recomaneu algun llibre?

Mònica






FINESTRA PER LES TAULES DE LA BODA

Bona nit a tothom!


Avui ha sigut un dia llarg, però ara ja ha arribat el relax. Em ve de gust explicar-vos un altre preparatiu de la nostra boda. La veritat és que fa poc més de quatre mesos de la boda, però sembla ha hagi passat més, deu ser l’hivern, potser el fred fa que l’agost quedi molt endarrere.
Us parlaré de com vam escriure els noms dels invitats en els vidres d’una finestra restaurada per nosaltres, per a que tots els nostres amics i familiars poguessin veure en quines taules s’havien d’asseure.
Malauradament no tinc fotos del procés, però us ho explicaré. Vam agafar la finestra que veieu a les fotografies per a ficar-hi els noms, però no us penseu pas que la finestra era així al principi! De fet aquesta finestra va estar molts i molts anys al menjador de casa dels meus pares, des de que es van fer la casa fa més de 35 anys.
Fa uns anys la van treure per ficar-ne una de nova i aquesta es va quedar al pati de baix. Per sort i per casualitat, durant tot aquest temps els meus pares la tenien guardada. L’havien deixat apartada, esperant el seu sacrifici cap a les escombraries o cap a alguna foguera. Quan se’m va acudir la idea no recordava pas que els meus pares tenien aquesta finestra, i un dia, comentant el que tenia al cap, em van dir que tenien aquesta al pati. Corrent, vaig anar a veure-la. Tenia moltes possibilitats, era justament el que estava buscant, però caldria molt treball per a deixar-la com l’havia imaginat.


Una finestra d’aquestes característiques gairebé ja no es fabrica. De fet, la va fer artesanalment el fuster del meu poble, que ja fa anys que ens va deixar, malgrat el recordem a casa de tant en tant perquè era una dolçor de persona. Bé, doncs cada vidre estava agafat a la finestra mitjançant unes fustes bisellades a cada costat, fent com un marc per cada vidre. És clar, amb l’ajuda del meu pare, vam haver de desmuntar cada quadre, amb compte i procurant que res es trenqués. Els vidres eren força peculiars, tenien un gravat uniforme que els feia glaçats, i a més eren de colors, combinaven el vermell i el groc. Jo tenia clar que els volia totalment transparents i llisos. Els nous vidres també havien de ser força prims, tal i com eren els antics, per a cabre exactament als forats.
Amb els vidres fora, vaig començar a treballar la fusta, de tota la finestra i totes i cadascuna de les fustes. En concret hi havia 15 espais, 15 vidres, i a cada vidre 4 fustes que l’aguantaven fent el marc que us comentava.
Bé, el primer de tot va ser polir tota la fusta, amb una polidora elèctrica que ho va fer força més fàcil. Després s’ha de netejar bé per a que no hi quedi pols ni restes del treball de la polidora. Un cop fet això es pot pintar. Nosaltres la vam pintar blanca. Un cop pintada i seca la pintura, ho vaig tornar a polir per a fer l’efecte decapat que podeu veure a les fotos. Després vam col·locar els nous vidres amb paciència i delicadesa.
Després venia un pas important, escriure els noms dels convidats. Això ho vam fer quan ho vam tenir ja tot lligat, quan sabíem com estarien asseguts. Vam utilitzar un rodolador especial per a escriure sobre vidre. Vam veure que si ens equivocàvem costava molt i molt treure el que havíem escrit, fins que la meva mare va tenir la idea d’utilitzar una rasqueta especial per a vidre, la que fan servir els pintors per a treure taques dels vidres. Amb aquell instrument tot va ser molt més fàcil! Per escriure els noms ens va ajudar la Gemma, la meva germana, qui te la lletra més maca de tots. Ja veieu que tothom hi va aportar alguna cosa a aquest projecte!



I la casualitat o la sort també van fer que tinguéssim tantes taules com vidres, és a dir, 15! Perfecte!.
La veritat és que va quedar molt i molt bé, fins i tot encara avui quan ho explico els invitats em diuen que pensaven que era part de l’attrezzo del restaurant, i nosaltres diem que no! Que la feina va ser nostra! I amb molt de gust.
Sí, porta feina, però aquestes coses fan il·lusió.

Bona nit!

Marina

WASHI TAPE O MASKING TAPE

Tenia pendent parlar-vos de la Washi Tape o Masking Tape. És un article d’aquells tan simples però alhora originals, que penses que com pot ser que no s’hagués fabricat abans.


Es tracta d’una cinta adherent tipus celo, però amb la peculiaritat que per la cara que no enganxa està decorada amb diferents dibuixos i motius. D’aquesta manera, alhora que enganxes qualsevol cosa, hi dones un toc alegre i diferent.

Aquest tipus de cinta no l’havíem vist per aquí, però poc a poc s’està coneixent i està agradant molt. La veritat és que dona joc i ofereix un munt de possibilitats. Jo ja l’he fet servir aquestes festes nadalenques, com vaig fer al sobre de l’amic invisible. Però hi ha infinitat de possibilitats amb la Washi Tape, fins i tot es poden decorar les parets!

Al blog allwashitape.blogspot.com hi podreu veure alguns exemples de què podeu fer amb aquesta cinta tan especial, i a més en podreu comprar online.
Jo n’he trobat a Barcelona ciutat, en una tenda de Scrapbooking. Si voleu l’adreça no dubteu a preguntar-m’ho.

I clicant aquí podreu anar directament a la web oficial de Washi Tape.
Us deixo unes imatges per a que aneu fent boca.



 Imatges de allwashitape.blogspot.com

Fins aviat!
Marina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...