De moment fa 4 gotes fines només, però la gent ja s'ha amagat. La pluja d'estiu m'agrada molt, perquè em recorda les tardes d’estiu de fa anys a casa meva, quan de cop i volta es posava a ploure ben fort, durava mitja hora i després sortia el sol, dolç entre els núvols, brillant un altre cop, però ja no feia tanta calor. A vegades, et podia enganxar la pluja al carrer, d'imprevist, i deixar-te ben moll, però no importava perquè la pluja d'estiu no fa mal, ni fa fred, ni cal córrer per amagar-se...bé, això no se si és cosa de la pluja o de la gent, perquè al poble no ens amagàvem i a la ciutat tothom està aixoplugat, com si l'aigua fos verí. Recordo la sensació de quan queien aquelles gotes grosses i fredes a la pell, i de sobte ja estaves xop, i anaves cap a casa, sense córrer, assaborint aquell moment.
Està plovent i no tinc cap pressa,
Està plovent i no tinc pas son,
No tinc paraigües, però m'és igual,
Està plovent, PERÒ EM VULL MULLAR!
I like it!!!! ;)
ResponEliminaI'm sure! *
ResponElimina