Per Sant Jordi em van regalar l'últim llibre de la Kate Morton, "Les Hores Llunyanes". No m'havia llegit anteriorment cap llibre d'aquesta autora però pel que he anat veient posteriorment, tots els seus llibres tenen una atmosfera similar, així que potser repetiré.
Aquí teniu l'argument:
L’Edie Burchill i la seva mare mai no han
estat gaire unides. Però un diumenge a la tarda arriba una carta a casa
seva, perduda des de feia temps, que porta com a remitent Milderhurst
Castle, a Kent (Anglaterra), i l’Edie comença a pensar que la fredor de
la seva mare amaga un antic secret.
Durant la Segona Guerra Mundial, la mare de
l’Edie fou evacuada de Londres i la va acollir la misteriosa Juniper
Blythe a Milderhurst Castle, on vivia amb les seves germanes bessones i
el seu pare, en Raymond, autor del clàssic infantil La veritable història de l’home de fang.
L’esplèndid i enorme castell li revela un nou món en què descobreix la
fantasia i el plaer de la lectura, però també els seus perills.
Cinquanta anys després, quan l’Edie busca
respostes a l’enigma de la seva mare, se sent atreta per Milderhurst
Castle, on viuen les excèntriques bessones i la Juniper, ja ancianes.
Al castell ruïnós, l’Edie investiga el
passat de la seva mare. Però hi ha altres secrets que s’amaguen entre
les seves parets, i l’Edie està a punt d’esbrinar moltes més coses de
les que esperava. El que realment va passar en les hores llunyanes ha
estat esperant molt de temps que algú ho revelés...
Abans de llegir el llibre, vaig veure que molts comparaven aquesta obra amb les de les germanes Brontë o Jane Austen. Jo crec que s'han passat una mica, i això no vol dir que el llibre sigui dolent, però no és TAN BO. A mi més aviat em va recordar al llibre el "El conte número tretze" de Diane Setterfield (el qual us recomano molt). De fet, diria que són molt semblants ara que ho penso, i per cert, aquest també el comparaven amb les obres de les Brontë o Austen. Bé, que m'estic allargant. Llegiu-lo si us agraden les històries d'altres temps, de secrets, de castells abandonats i paissatges foscos i decadents. Per mi un llibre perfecte per abans d'anar a dormir.
Fins aviat!
Mònica
dimecres, 20 de juny del 2012
Etiquetes:
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada
Cullerades