ELS DILLUNS NECESSITEN MÚSICA

Uns dies endarrera, un dels nostres grups preferits de tota la vida va anunciar que es separava. Parlem dels R.E.M. 
Tot i que el seguiment que hem fet del grup ha estat irregular al llarg de la seva trajectòria, algunes de les seves cançons han estat molt presents en moments importants de la nostra vida. Fa una mica de peneta que es separin, però ells diuen que ho fan de bon rotllo i que ho necessitaven. Penso que no tardarem en escoltar al Michael Stipe en solitari o en alguna de les seves col·laboracions, i ja se sap que de vegades els finals no són definitius...

Escollir un tema dels R.E.M és difícil perquè n'hi ha molts i de molt bons. Si més no, aquesta és una de les meves cançons preferides i em sembla que de la Marina també. 




Bon dilluns!

Mònica



AMICS I ALTRES RARESES

L'entrada d'avui va dedicada a l'Albert i el Francesc, dos amics propers nostres. I és que quan van descobrir que teníem un blog, ens van dedicar una sessió de fotos molt especial.



A que són guapos? Doncs encara que no us ho creieu no tenen parella! així que si hi ha alguna interessada que deixi algun comentari i us posarem en contacte ;-)

Per cert nois, tindrem en compte les propostes que ens vau fer sobre noves entrades com:  tipus de torrons i la seva duresa, com fer una bufanda i accesoris nadalencs. Si n'hi ha alguna altra que no recordo,si us plau, feu-nos-ho saber...

Jau!


Mònica i Marina



DISSABTE


Bon dia! 

Aquí a Lleida fa un sol espectacular, és matí de dissabte i després de molts caps de setmana no tinc cap curs, viatge ni cap pla establert. Poder disfrutar d'un matí a casa tranquil·la, aixecar-me sense despertador i esmorzar amb temps, no té preu! Aquesta setmana parlava amb les meves companyes de feina com canvia la perspectiva de les coses amb l'edat i com ara disfruto més d'estar a casa, tot i que també m'agrada fer escapades de tant en tant... Un dels beneficis de fer-se gran suposo ;-P

En fi, que aquesta tarda ens retrobem amb la Marina, properament tindréu més notícies al blog... Un pista? una recepta boníssima i nadalenca.

Que tingueu molt bon cap de setmana!

 

Mònica

XOCOLATA ORIGINAL, MADE IN BARCELONA

Avui us vull ensenyar el que es pot fer amb xocolata. No és un muntatge espectacular, sinó el fruit de l'originalitat i la senzillesa. Us presento un dels símbols de Barcelona fet xocolata: les llambordes dels carrers de la ciutat.
Enric Rovira, pastisser i artista de la xocolata, ens delecta amb aquesta, podríem dir, "xocolatificació" de la realitat.

També fan les mateixes rajoles en miniatura, ideals per acompanyar el cafè. Penso que són un regal fabulós si ets convidat a casa d'algu.

Us deixo la seva web:
www.enricrovira.com

Els trobareu a Barcelona: Av. Josep Tarradellas 113; i a Castellbell i el Vilar: Sant Geroni, 17. 






Marina

SEGELLS PERSONALITZATS

Avui us proposem una idea original per decorar les vostres cartes, invitacions, felicitacions o també per fer un regal personalitzat. A la pàgina de l'artista francès  Lilimandrill, podreu veure exemples de com a partir d'una fotografia, ell dissenya segells personalitzats. 
Aquí us deixo unes fotos per a que us feu una idea.


Aquesta és la foto original

I aquí teniu el segell


Original no?


Fins aviat, 
Mònica



QUIN ESMORZAR!

Avui serà un dia dolç tot i la pluja! És l’aniversari de l’Anna, una companya de feina, en fa 35. Ens ha portat aquest esmorzar tan bo… mmmm! Gràcies Anna!




Marina

GALETES DE XOCOLATA I NOUS

Aquesta setmana farem una delícia de galetes. Jo no puc parar de menjar-ne. M’he d’allunyar d’elles perquè sinó no me les acabo! Bé, es tracta d’unes galetes que porten nous i xocolata, mmmm… que bones són!

El ingredients us els ensenyo així:



1.  Tant les nous com la xocolata han d’estar tallats a trossets petits



2.  En un vol  hi fiquem els dos ous



3.   Hi afegim la mantega, la farina, el sucre i la llevadura. Ho hem de barrejar bé amb les mans ja que la massa es força espessa. Cal procurar que la mantega es fongui del tot amb la resta d’ingredients.



4.  Queda una massa com la que veureu tot seguit



5.  Hi afegim les nous i la xocolata i tornem a barrejar bé amb les mans fins que queda així:



Un cop feta la massa teniu dues opcions. La manera com feu la forma de les galetes per ficar-les al forn determinarà com quedin.
Podeu fer la forma amb dues culleres o amb una cullera i la ma, per tal que no queden unes boles perfectes. El resultat és el següent (galetes del fons a la foto gran):




O podeu fer les boles fent rodar la massa per les mans fins que quedin com a la fotografia. El resultat és que queden més igualades.




A mi particularment m’agraden més les primeres.


Poseu-les al forn en una safata coberta de paper d’alumini o paper de forn, a uns 170 graus fins que vegeu que es comencen a daurar, això ja depèn del gust de cadascú. Poseu-les directament sobre el marbre abans no es refredin del tot. D’aquesta forma s’acabaran d’endurir de dins.


Bon profit!


Marina

EL REGAL DE L'ONA

La setmana passada va néixer l’Ona, la filla d’uns amics nostres, la Cris i l’Oriol. Tots teníem moltes ganes de conéixer-la perquè li costava sortir! No en devia tenir ganes, perquè la Cris ja feia casi dues setmanes que havia sortit de comptes i l’Ona no tenia cap intenció de néixer…s’hi devia trobar molt bé allà dins.

Bé ara ja la tenim aquí. És una nena molt guapa l’Ona, te una careta de nina…preciosa de veritat! Ahir la vam anar a veure a l’hospital. Estava dormint quan vam arribar, semblava un angelet, però els pares ens van dir que a la nit els hi donava molta guerra…!

A l’Ona i als pares els hi vam portar un petit regal. Avui us explicaré com vaig preparar el paquet per a que quedés ben maco.
Com podeu veure a la foto, aquest és el resultat del procés. Crec que va quedar molt bonic i fins i tot semblava professional! Jjeejje.




Vaig utilitzar paper d’embalar i témpera de color fúcsia. El color ha de ser fort, un color pujat, sinó no tapa bé el marró del paper. Com es veu a la foto, amb un pinzell molt finet, vaig anar escrivint el nom de la nena: Ona Ona Ona Ona.... És una forma original i diferent de fer un paper de regal, molt personalitzat i treballat, no creieu?. Després heu d’esperar que s’assegui bé la témpera.



Seguidament podeu començar a embolicar el regal. Jo vaig enganxar els plecs del paper amb un adhesiu en la part interior, així no es veu la cinta adhesiva per fora i queda més maco.



Amb un tros de paper de regal, vaig fer una mena de saquet per embolicar el ninotet, que també vaig enganxar amb adhesiu al paquet. Cal que doblegueu les puntes del paper cap a dins, així les bandes queden més ben arreglades. El ninotet fa soroll quan l’apretes, és súper suau, i una monada...!





I finalment, amb un cordó també fúcsia, vaig fer un llaç com el que veieu a la fotografia. El cordó era una mica consistent, de manera que s’aguantava dret, i no era elàstic.





I ja està! Trobo que va quedar la mar de bonic, i als pares i a l’Ona també els hi va agradar!
Podeu combinar-ho amb els colors que vulgueu i embolicar-ho de mil maneres, la imaginació fa meravelles!

Fins aviat!


Marina





Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...