Mentre la Mònica està reformant la cuina de casa seva, jo he pintat el pis. Juro que la propera vegada faré venir un pintor.
Ho hem anat fent aprofitant festius i ponts, un dia les habitacions, l’altre el passadís i el dormitori, l’altre el rebedor i el menjador…
Ho hem anat fent aprofitant festius i ponts, un dia les habitacions, l’altre el passadís i el dormitori, l’altre el rebedor i el menjador…
Pintar és molt cansat, bé, el que realment cansa és preparar-ho tot, encintar portes i finestres, panys de llum, làmpades i endolls, tapar els sòcols i cobrir el terra i els mobles, pintar amb pinzell tots els racons i angles de les parets...i és clar, un cop passat el rodet, treure-ho tot i netejar-ho...! total, que n’estic fins als trons de tanta pintura, tant pujar i baixar l’escala, tant voltar de genolls per terra i tant netejar. Ara, per fi, El nostre piset està totalment blanc, com un bastidor immaculat que espera que el dibuixin. Abans (quan vam entrar a viure al pis) hi havia un color entre groc i salmó claret. Tot i ser clar, es veia apagat i el blanc d’ara fa la sensació de més amplitud i lluminositat.
Ara ho omplirem amb mobles nous, senzills i pocs, però al nostre gust.
Per als que no en teniu prou amb la pintura i vulgueu alguna cosa diferent, heu de saber que avui en dia l’opció del paper de paret és molt àmplia, i que ha evolucionat molt amb el temps. Res a veure amb el paper que hi havia al menjador de casa dels pares quan érem petits...
N’hi ha amb diferents textures, però tots seguint aquesta tendència. Si us tireu a la piscina està clar que aconseguireu una estètica molt autèntica.
El seu dissenyador, Piet Bon, ha dit que “El resultat és sorprenent en tots els sentits. L’has de tocar per a sentir la diferència amb el formigó de veritat.”
Ho podreu trobar a:
Roomservice Design Gallery
Carrer dels Àngels, 16
08001 Barcelona
I si no us agrada aquest estil, us en presento un altre força diferent, tot i que també és elegant. Són papers amb un dibuix tipogràfic molt marcat, combinat amb uns colors pastel que el suavitzen. Tot i ser molt actuals tenen un aire de les pel·lícules dels anys ’60.
Trobareu tota la informació a: www.trestintas.com/es
A més, a la seva web trobareu molts altres tipus de papers, com poden ser aquests de Mariscal. Jo els he vist a les parets del pis-exposicó de Vinçon i són molt macos.
I també papers per a les habitacions dels més petits!
Marina
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada
Cullerades