LICEU

El dia 24 de març vaig anar al Liceu de Barcelona. No hi havia estat mai, ni a visitar-lo, ni a una òpera ni a un concert. La veritat és que la sala principal és preciosa. Reconstruït després de l’incendi de 1994, aquest edifici aixecat el 1847 a la Rambla de Catalunya de Barcelona és un dels símbols de la ciutat.



Hi vam anar a veure Madama Butterfly, una de les més belles obres de Puccini. L’Albert em va regalar les entrades el primer aniversari del nostre casament, va ser realment emocionant. Es difícil descriure la sensació que tens quan sents en directe aquelles veus tant poderoses i vius la història passional que descriuen. Jo em vaig emocionar!

Ah, si teniu por d’anar a l’òpera i no entendre un borrall del que diuen els cantants, tranquils, al Liceu hi ha una petita pantalla a cada seient on van apareixent els subtítols a temps real.

Madama Butterfly és una altra òpera tràgica que explica la tirsta història d’una geisha de Nagasaki, Butterfly (Cio-Cio-San). Cio-Cio-San s’enamora cegament d’un cínic oficial de la Marina americana, Pinkerton. El casament es fa segons la llei japonesa que li permet al marit repudiar la dona i retornar al seu país. Quan descobreix que l’home que estima reapareix casat amb una americana i demana fer-se càrrec del fill que ella ha tingut durant la seva absència, posa fi al somni occidental que l’ha posseïda i es fa l’harakiri. L’obra se centra essencialment en Butterfly, amb una capacitat d’estimar i una delicadesa admirables.



Us deixo unes fotos de la nostra visita i uns vídeos del liceu i de Ramón Gener per a que us poseu en situació.

Marina